Educació Infantil

Elisabet Bahí Port

[ebahiport]

Cuando el espacio se convierte en el tercer maestro

Ni mesas ni sillas ni materiales al uso que puedan hallarse en las clases de infantil de un colegio público valenciano.

Aquí veiem una iniciativa de dues mestres d’infantil que està donant uns excel·lents resultats, però que malauradament no s’aplica a la majoria d’escoles. Elles han convertit l’espai en un aliat que provoca les ganes d’experimentar a l’infant i que estimula el seu procés cognitiu.

[ebahiport]

“Educar sin castigo ni recompensa”

He trobat molt interessant aquesta ponència sobre una educació infantil respectuosa, amb la qual no s’apliquen càstigs ni recompenses.

La psicòloga i psicopedagoga Pilar De la Torre posa molt d’èmfasi en utilitzar una comunicació no violenta (CNV) per tal d’establir relacions òptimes amb els nostres fills/es, sense fer-los sentir culpa i protegint la seva autoestima. També recalca la importància de tenir en compte les necessitats dels nostres fills/es, davant dels conflictes que puguin sorgir.

[ebahiport]

Anàlisi d’un dibuix infantil

Segons V. Lowenfeld, el dibuix infantil passa per 5 etapes diferents, les quals estan d’alguna manera relacionades amb l’edat dels infants. Les etapes que fan referència a l’educació infantil són l’etapa del gargot (dels 18 mesos als 4 anys, aproximadament) i l’etapa preesquemàtica (dels 4 als 7 anys, aproximadament).

Respecte al dibuix que he escollit, puc deduir que pertany a un infant d’entre 4 i 5 anys i que, per tant, correspon a l’etapa preesquemàtica. Es basa en formes geomètriques, i les figures ja comencen a semblar reals. En aquestes edats, la representació de la figura humana és l’anomenat «capgròs» (un cercle -que representa el cap- i dues línies verticals que surten d’aquest), en el qual tenen molta importància el cap i les extremitats. Al cap s’hi aprecien ulls, nas, boca i cabells. Les figures també tenen braços i cames, mans i peus. Una altra característica que podem apreciar en el dibuix és que les persones semblen flotar en l'espai (no hi ha terra). I, finalment, cal destacar que la grandària d’allò que dibuixa l’infant depèn de la importància que ell li atorga.

[ebahiport]

La família com a espai educatiu. Rosa Jové.

Us recomano aquesta conferència de la Rosa Jové, psicòloga infantil i psicopedagoga, en la qual explica perquè el paper de la família és tan important en l'educació dels fills/es. Ella opina que els infants, per tal d'assolir un adequat desenvolupament, necessiten sentir-se estimats, segurs, protegits i respectats dins la seva família. Llavors, a partir d'aquesta sòlida base afectiva, els infants podran enfrontar-se als reptes que suposa l'escola i la vida en general.

[ebahiport]

Francesco Tonucci: “Una ciutat adaptada a les necessitats dels nens és millor per a tothom”

Entrevista al pedagog italià que ha impulsat molts projectes dedicats a defensar els drets dels infants i a fomentar la seva participació en la vida pública. També és conegut amb el pseudònim de 'Frato'.

Recomano aquesta entrevista a Francesco Tonucci, impulsor del projecte “La ciutat dels nens”. La seva lectura és molt recomanable i convida a reflexionar.

Tonucci pretén tornar als més petits l'autonomia a les ciutats, que actualment estan perdent per la por que tenen els pares respecte als riscos de les ciutats. En aquesta entrevista, reitera la seva recomanació de concedir la paraula als infants i, sobretot, d'aprendre a escoltar-los i tenir en compte les idees i propostes que facin. Així doncs, cal adaptar les ciutats considerant els interessos i les necessitats dels infants i, d’aquesta manera també defensar els seus drets (els quals sovint no són respectats).