sense malícia envers ningú

diari d'un home com n'hi ha tants

[oriolguell]

Els llocs on vull ser, on hi torno i hi vull tornar.

[oriolguell]

Res més.

[oriolguell]

[oriolguell]

[oriolguell]

Allà on neixen els rius.

[oriolguell]

Després de la pluja.

[oriolguell]

Té cap pregària que funcioni?

El 8 de desembre va trucar a James O'Neill, capellà del III Exèrcit: "Sóc el general Patton. Té cap pregària eficaç per a canviar el temps?" El capellà li va demanar que tornés a trucar una mica més tard. Com no va trobar res als llibres d'oracions, en va escriure una: 'Déu misericordiós i totpoderós, humilment us preguem que, en la vostra infinita bondat, atureu aquestes pluges constants a les que ens hem d' enfrontar. Doneu-nos un temps apacible per a la batalla. Vulgueu escoltar-nos com a soldats que et demanen que, armats amb el teu poder, ens permeteu avançar de victòria en victòria, per acabar amb l'opressió i la perfídia dels nostres enemics i instaurar la vostra justícia divina entre els homes i les nacions. Amén.' Patton la va llegir i li va donar el vistiplau: "Facin imprimir dues-centes cinquanta mil còpies i asseguri's que tots els homes del III Exèrcit en rebin una." Després li va dir a O'Neill que calia aconseguir que tothom resés: "Hem de pregar a Déu que pari aquestes pluges. Aquestes pluges són la partió entre la derrota i la victòria." Quan O'Neill es va tornar a trobar amb Patton, el general era molt optimista: "Bé, Pare, les nostres pregàries han funcionat. Sabia que ho farien."

[oriolguell]

Estic del tot convençut que, si tothom compleix el seu deure, si no negligim res i ho fem tot bé, com s'està fent, ens trobarem a nosaltres mateixos un cop més capaços de defensar la nostra illa pàtria, per a sortir-nos-en de la tempesta de la guerra i resistir a l'amenaça de tirania durant anys si cal, si cal sols. Costi el que costi, això és el que intentarem fer. Aquesta és la decisió del Govern de Sa Majestat, de cadascun dels seus membres. Aquesta és la voluntat del Parlament i la nació. […] Encara que grans parts d'Europa i molts estats reconeguts han caigut o poden caure a les urpes de la Gestapo i l'odiós aparell de la dominació nazi, no defallirem ni ens rendirem. Perseverarem fins al final. Lluitarem a França, lluitarem als mars i oceans, lluitarem amb creixent confiança i força creixent a l'aire, defensarem la nostra illa costi el que costi. Lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d'aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem a les muntanyes, nosaltres no ens rendirem mai.

[oriolguell]

"No m'oblidis, fill, ara vés-te'n i salva't."

'Quan va recuperar la consciència, el cel s'havia enfosquit i la ciutat havia desaparegut. La seva mare el cridava des de sota les runes i, quan l'incendi era a punt de cremar la casa, li va manar que no l'oblidés, que se n'anés i se salvés sense ella. Va ser el darrer cop que Sawada la va veure.' Des del fons del mal, a Hiroshima. En la nostra memòria per sempre.

[oriolguell]

19-11-1863 Gettysburg (Pennsylvania)

Abraham Lincoln va pronunciar a Gettysburg un discurs amb motiu de la dedicació del cementiri on eren enterrats els morts de la batalla lliurada mesos abans que va ser , i és encara, la més sagnant de la història dels Estats Units. 

Tanmateix, el record de Gettysburg s'associa amb unes paraules que han expressat des de llavors l'essència de la democràcia:

Fa vuitanta-set anys els nostres pares van fundar en aquest continent una nova nació, concebuda en la llibertat i consagrada en la creença que tots els homes són creats iguals.

Ara, ens trobem compromesos en una gran guerra civil que ha de provar si aquesta nació, o qualsevol nació així concebuda i així consagrada, pot perdurar. Ens trobem en un gran camp de batalla d’aquesta guerra. Hem vingut per dedicar una part d’aquest camp com a lloc per al darrer repòs d’aquells qui aquí van donar les seves vides per tal que la nació pogués viure. És alhora just i adequat que ho fem així. 

Però, en un sentit més ampli, nosaltres no podem dedicar, no podem consagrar, no podem beneir aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que van lluitar aquí, l’han consagrada molt per damunt del nostre migrat poder d’afegir-hi o llevar-hi res. El món no pararà gaire esment, ni recordarà massa temps el que diguem aquí, però mai no podrà oblidar el que ells hi van fer.

Ens correspon a nosaltres, els vius, consagrar-nos aquí al treball inacabat que aquells qui aquí combateren han avançat tant i tan noblement. Ens correspon a nosaltres consagrar-nos aquí a la gran tasca que resta davant nostre, aquesta per a la qual prenem d’aquests morts honorables una devoció augmentada envers la causa per a la qual ells van donar la darrera i completa mesura de devoció, aquesta per a la qual decidim aquí resoltament que aquests morts no hauran mort debades, que aquesta nació, amb l’ajut de Déu, renaixerà en la llibertat i que el govern del poble, pel poble i per al poble, no desapareixerà de la terra.

[oriolguell]

Nosaltres humans, una simple colecció de partícules fonamentals

El fet que els humans, que som nosaltres mateixos meres col·leccions de partícules fonamentals de la natura, haguem estat capaços d'atènyer aquesta comprensió profunda de les lleis que ens governen, i governen el nostre univers, és un gran triomf. Recordeu de mirar amunt a les estrelles i no abaix als vostres peus. Intenteu trobar el sentit d'allò que veieu i pregunteu-vos què fa que l'univers existeixi. Sigueu curiosos. I per difícil que pugui semblar, sempre hi ha quelcom que podeu fer i reeixir. Cal només que no us rendiu. Extractes de la conferència d'Stephen Hawking titulada "Una breu història de mi."

[meritxellmatas]

[oriolguell]

In Dark Age, Jacobs focused on the erosion of the key pillars of stable, democratic societies—the decline of the family, the rise of consumerism and hyper-materialism, the transformation of education into credentialism, the undermining of scientific norms, and the take-over of politics by powerful special interest groups, among others. Persistent racism, worsening crime and violence, the growing gap between the rich and poor, and increasing divides between the winners and losers of globalization provided growing evidence of the decay of society, she argued.

[oriolguell]

Tots nosaltres som el mateix, és a dir, humans, de tal manera que mai ningú no és el mateix que qualsevol altre que hagi viscut mai, visqui o hagi de viure.

Hannah Arendt, The Human Condition

[ganyet]

Johan Cruyff (25 April 1947 – 24 March 2016)

Design by Zoran Lucić. 

[oriolguell]

Barcelona i el futur de la ciutat, de les ciutats

Podem lliurar la ciutat a elits de tirans i consentir urbs miserables amb recintes de prosperitat privats per a només uns pocs poderosos. 

I podem decidir també apoderar-nos i bastir la capital de la República a la mesura de les persones, la capital on prevalguin les llibertats civils i el progrés, la igualtat i la justícia,la fraternitat i la inclinació al bé comú. 

És a les nostres mans, nosaltres decidim.

[oriolguell]

El futur i la Mediterrània

L’emergència del canvi climàtic, la situació geopolítica, la explosió demogràfica i les pressions migratòries, els conflictes oberts i els latents, etc. Aquest mar antic, aquest bressol de nacions i gresol de cultures esdevé una de les línies de falla de la civilització. Reptes, #futur, oportunitat.

“azuloscurocasinegro” de @rafaruizmad