És cert que hi haurà gent que no ho entén ni ho vul entendre, ni a #Catalunya, ni a Espanya ni a Amèrica llatina, a tot arreu m'ho han posat en dubte des dels seus esquemes tancats. Però s'entengui o no, la meva identitat és de ser un català d'Astúries nascut a Colòmbia (en qualsevol ordre de les dues primeres). A casa meva, #Barcelona, és on m'he acabat de formar (fins ara), he viscut grans experiències vitals (continuades a Berlín, on sí em sento estranger). També ha estat a Catalunya on he pogut afermar la meva segona llengua, el #català (amb el que encara em queda). Encara que també ha estat a Catalunya on m'he enlairat de les banderes nacionals i les vaig començar a veure com teles de colors incòmodes. A Barcelona tinc a una part de la meva família (que no és només la de sang). És cert que en estudiar a Barcelona i venir d'Astúries, se m'ha fet més fàcil connectar amb aquesta terra que sento meva. Perquè Barcelona forma part de mi i jo de Barcelona, amb tot el que això significa. No m'acabo de sentir còmode amb la paraula #racializado #racialitzat però pertanyem a la Catalunya, l´Espanya, l´Europa #mestissa, pluricultural... perquè en el segle XXI els trets no tenen nacionalitat. És una realitat que Europa viu fa dècades i és més recent a Espanya i a Catalunya (on poder fer-ho millor que en altres parts d'Europa o els EUA). Per a mi Catalunya és part de mi i amb la qual em sento identificat és amb la de la fraternitat, la digna, solidària i treballadora (com l'Astúries, l'Espanya i la Colòmbia). Avui celebro una altra #Diada lluny però de cor, segueixo allà. Sé la càrrega política que té tot això però sé que molta gent ho sent i lluita per la mateix que jo. Bona #diada2020 malgrat tot. #migrants #fillsdemigrants #segonageneració https://www.instagram.com/p/CE_eN36jmb5/?igshid=plkaz5hd1w3j