El castell de Salvaterra, al municipi d'Òpol i Perellós, Catalunya del Nord, Principat de Catalunya, Catalunya. Al seu peu, a xaloc, la vila d'Òpol. El lloc d’Òpol (Oped, 1100; Opidum, 1199; Opet, 1184; Opou, 1323; Opol, 1346) deu segurament el seu nom a una antiga fortalesa (oppidum) localitzada sobre el planell esquerp que domina el poble al nord-oest. Segons una hipòtesi molt plausible formulada per Alart, el planell d’Oped seria la Clausura Sordonia que fou ocupada l’any 673 pel rei Vamba (Sordonia, Opidum Sordonum) en el curs de l’expedició contra Pau, segons relata Julià de Toledo. Cal, però, esperar unes necessàries excavacions per tal d’aclarir definitivament aquest interrogant. D'ençà del 1246, mercès a una carta de privilegis atorgada pel rei Jaume el Conqueridor, el lloc del planell, on hi havia el castell, passà a ser anomenat Salvaterra («la fortalesa del puig, suara anomenada caslart d'Oped s'anomenarà d'ara endavant Salvaterra»), tot i que el nom d'Òpol sobrevisqué més anys, car els habitants, ja abans del segle XVI, desertaren el planell, massa sec i ventós, i baixaren a la plana, on fundaren la vila nova d'Òpol.
