Caminar a cegues, sortir de la zona de confort a cada passa, traspassar els meus límits. Donar-li un lloc privilegiat a la curiositat i la intuició. Deixar-me sorprendre, cercar constantment on s'amaga la bellesa. És la forma que trobo d'estar més aprop de mi mateixa, de la meva ànima, i sens dubte la millor manera que se m'acut de transitar l'experiència humana. El temps de treball a l'estudi és tan meravellós com incert; de vegades em sento fascinada amb el procés i de sobte sento que he de provar algo nou perquè el que feia ahir avui no em funciona. És una conquesta diària. El que sosté el procés és el compromís amb mi mateixa i la meva obra. Molts dels artistes que conec ténen feines paral.leles, encara que hagin guanyat premis i distincions i la gent admiri la seva obra. Un gran nombre de convocatòries es limiten a donar-te espai per ensenyar el que fas, i no cobreixen els honoraris de l'artista ni les despeses de producció.
Sonia Esplugas, 2015
Fragment #58