Una herència que cal conservar
Versió en català de l'article original " Una herencia que vale la pena conservar"
El descobriment
He d'admetre que no coneixia els vins rancis fins que vaig començar a treballar a la cooperativa, i durant els meus primers anys el veia amb cert recel, un vi oxidat, envellit, d'aroma punyent a fruita seca, tota una reliquia del passat. Amb els anys he anat descobrint que no és només un vi oxidat, sinó que a més és història i tradició: està present en les celebracions més importants en família de la comarca del Priorat, i aquesta reliquia amb cert to despectiu l'he anat canviant a RELIQUIA amb el seu significat més veritable.
La Bóta del racó
Antigament, i cada cop menys, cada família feia una mica de vi a casa, i tothom tenia una bótes, la més vella, que passava de pares a fills. Aquesta bóta s'anomenava la bóta padrina, es guardava al fons de la bodega, on les parets ja feien l'angle del racó, també s'anomenava bóta del racó. Durant l'any, per a les celebracions de més solemnitat es treia una petita part del vi, i després a la verema es reomplia amb el vi més jove, que es mesclava amb el vell vi ranci, així poc a poc també es feia ranci.
El ranci de la Cooperativa Falset Marçà
El vi ranci tradicionalment s'ha elaborat en diferents zones del panorama vitivinícola, a Rueda, Jerez, Alacant, a la zona de Jura (França) i a Catalunya, a cada lloc amb les seves particularitats i curiositats, en comú mantenen una criança oxidativa. En el cas de la cooperativa, des de 1919 es van marcar unes normes per a elaborar aquest vi buscant la màxima qualitat, a la vegada que s'introduien elements diferenciadors per a obtenir un ranci únic, diferent i molt especial.
El procés comença quan el vi de garnatxa i samsó es deixa en garrafes de vidre d'entre 16 i 20 litres, les damajuanes, i s'hi deixa almenys un any a la terrassa de la bodega a sol i serena, on viu un intens procés d'oxidació. Passat aquest any, s'abuiden les garrafes en unes bótes que tenim a l'altell, just sota la teulada, a la part més càlida de la bodega, allà continua la criança oxidant. Aquestes bótes no s'arriben a buidar mai, conserven les "mares" de decenes d'anys, i això, conjuntament amb l'aroma de la fusta, li dóna unes connotacions diferents, molt suggerents; cada any s'abuida una part de les bótes i es reomple amb el vi que ha estat fins al moment en les garrafes de vidre.
Un final de color d'ambre
El resultat és un vi de color ambre, d'or vell, amb una penetrant aroma a fruita seca, avellanes, ametlles, pa torrat, fruita confitada, notes de vainilla i canyella i lleguers tocs de farigola i romaní. En boca és potent, amb volum, molt espirituós. Ideal per als berenars acompanyats de pastes o com a postre amb fruita seca. És una petita joia enológica que estem obstinats en no deixar que s'oblidi, una curiositat que s'ha elaborat durant segles, present a la memòria popular i que tot bon amant del vi, de la tradició, la història o simplement de la bona cuina i la bona companyia hauría de tenir almenys una ampolla a casa. Voldría finalitzar citant a Cervantes “en la historia madre de la verdad, émula del tiempo, depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo porvenir”.
Jordi Alonso Enòleg de la Cooperativa Falset Marçà