Reflexió final de GITIC
Aquí podeu trobar un mapa conceptual d'allò important que hem estat fent a les classes de GITIC amb l'eina POPPLET, una eina per a fer esquemes i mapes conceptuals molt visual i fàcil d'utilitzar. A continuació us presento la meva reflexió final de l'assignatura.
Cada cop més, les tecnologies estan entrant a les aules de totes les escoles i no podem donar l’esquena al progrés i l’avenç tecnològic. És la nostra responsabilitat com a mestres ensenyar i educar tenint en comptes els canvis que continuament succeeixen a la societat i per tant que incideixen directament sobre els nens. És per aquest motiu que es va decidir incloure la competència digital dins el currículum d’Educació Primària i és per aquest motiu també que a les universitats ja s’ensenya als futurs profes a com treure el màxim profit de totes les eines que es troben al nostre abast.
Parlant estrictament de l’assignatura de GITIC crec que ha estat una assignatura molt i molt útil per a la nostra carrera com a mestres. Hem de tenir en compte que hi ha un munt d’eines i aplicacions desconegudes per a nosaltres que poden servir-nos per a treballar diverses competències. Això és el que una assignatura com GITIC ens ensenya. Hem après a veure les aules des d’una altra perspectiva i hem pogut adonar-nos de les múltiples opcions que tenim de fer una mateixa classe gràcies a la multiplicitat de recursos diferents que trobem a la xarxa.
És veritat que pel nostre futur com a mestres ha estat una assignatura molt important, però també ens ha servit de molta utilitat per al nostre present i hem utilitzat els coneixements de GITIC en altres assignatures on es demanava l’ús d’alguna eina 2.0 o simplement per a facilitzar-nos una feina. La creació d’un blog on explicar les diferents tasques i reflexions de les activitats és un projecte molt interessant on treballes l’autonomia, la iniciativa personal i on les teves habilitats comunicatives surten a la llum.
Podríem dir que GITIC m’ha servit com una empenta cap a un món que tot i conegut en molts aspectes, encara era una mica desconegut. Una empenta que espero que sigui l’inici d’una llarga cursa amb la tecnologia com a companya de feina.
És impossible acabar aquesta reflexió sense fer una menció especial a la nostra mestre i potser futura companya Elena Ojando. No és gens fàcil gestionar una aula tecnològica o una classe amb les tecnologies com a focus d’antenció ja que dóna més llibertat a l’alumnat i per tant es requereix la figura d’un mestre guia que sàpiga gestionar òptimament l’aula. El paper de l’Elena ha estat imprescindible per al desenvolupament de l’assignatura i sense ella no hauria estat possible, però ens hem sentit autònoms i lliures a l’hora de fer moltes eleccions. Crec que l’Elena representa el rol del professor ideal: el guia de l’aula, però no el protagonista del procés d’aprenentatge.













