art blog(derogatory)
oozey mess
YOU ARE THE REASON
noise dept.
TMBGareOK. The Official They Might Be Giants tumblr
cherry valley forever
izzy's playlists!
taylor price
Today's Document
#extradirty
🪼
bliss lane
The Bowery Presents
ellievsbear
No title available
★
No title available
hello vonnie
todays bird
official daine visual archive
seen from Italy
seen from United Kingdom
seen from Canada
seen from United Kingdom
seen from Canada
seen from Malaysia
seen from Saudi Arabia
seen from France
seen from T1
seen from Indonesia
seen from Colombia
seen from United States
seen from Brazil
seen from Austria
seen from United States
seen from United States
seen from United States
seen from India
seen from Australia
seen from El Salvador
@alpotpetit-blog
De mudances
Ara que el meu bloc està a punt de fer un any, canviem de “casa”, però no de
continguts
Al nou blog podreu trobar totes les receptes que he anat fent durant aquest any i poc a poc aniré afegint noves receptes, però sempre pensant en una cuina saludable.
A partir d’ara em trobareu a
http://alpotpetitcuina.blogspot.com/
Crec que aquest nou espai serà més còmode, fàcil de consultar i segur.
Espero les vostres visites.
Galetes de taronja i oli d’oliva. Menjar bé i sa.
Una vegada més el repte de l’Alba i de l’Ingrid de Film and food, a part de ser molt original, ens fa passar una bona estona.
En aquesta ocasió, el repte no estava basat en una pel·lícula sinó en un llibre: Recetas y confidencias, i podíem triar entre fer un intercanvi de galetes o un intercanvi de receptes de galetes i jo vaig optar per la segona opció.
Em va tocar fer aquest intercanvi amb la Laura de Coure coulants. De seguida, ens vam posar en contacte a través del correu electrònic i ens vam explicar una mica quins eren els nostres gustos i com ens agradaria que fossin aquestes receptes. Ens hem escrit unes quantes vegades, ens hem explicat moltes coses, hem xerrat. Ha estat un plaer conèixer la Laura i conèixer també el seu blog, que era està ja a la llista dels meus favorits: unes receptes molt interessants i unes fotos maquíssimes.
La Laura em va demanar que fos una recepta de galetes que els seus fills poguessin ajudar a fer i també poguessin menjar. Jo vaig buscar i al final vaig decidir enviar-li una recepta de galetes de colors que vaig pensar que podrien agradar als seus nens, que són uns grans aficionats a la xocolata i que a més tinguessin un punt de color que les fes atractives per els nens: el resultat és espectacular.
D’altra banda, jo li vaig demanar que fos una recepta saludable, baixa en greixos i ella em va enviar aquesta recepta de galetes amb un greix tan saludable com és l’oli d’oliva. Unes galetes molt bones i a la vegada saludables, que demostren una vegada més que es pot menjar bé i sa.
Aquí deixo la recepta de la Laura que és exactament com jo l’he fet:
Galetes de taronja i oli d’oliva
Ingredients:
-el suc d’una taronja (aproximadament 125 grams)
-oli d’oliva (el mateix pes que el del suc de taronja en aquest cas 125 grams)
-sucre ( el mateix pes que el suc i que l’oli:125 grams)
-300 grams de farina
-1 ou batut
-90 grams de llevat
-la pell de la taronja ratllada
Preparació:
Ratlleu la pell de la taronja
Espremeu, el suc de la taronja
Barregeu el suc, l’oli, el sucre, l’ou batut, la pell de la taronja i el llevat
Afegiu la farina i amasseu fins a obtenir una massa que no s’enganxi.
Poseu la massa entre dos papers del forn i esteneu-la amb l’ajut d’un corró fins que quedi primeta.
Deixeu reposar la pasta a la nevera durant una hora com a mínim.
Retireu els papers i talleu les galetes amb un tallador de galetes.
Escalfeu el forn a 180 graus.
Poseu les galetes a la safata del forn
Introduïu la safata al forn i deixeu coure durant 15 minuts
Deixeu refredar les galetes sobre una reixeta i...
Bon profit!
Torró de crocant (guirlache). Un Nadal saludable és possible( I)
Les festes de Nadal són sens dubte l’època de l’any on més excessos amb el menjar fem. Acostumem a fer uns àpats amb més greix i més sucre dels que estem habituats i això és tradueix en uns quilos de més, però sovint també en somnolència, manca d’energia, problemes digestius i malestar general. Ja no cal dir els problemes específics que tot això ens pot comportar si tenim alguna patologia concreta com hipertensió, colesterol alt etc..
Gaudir de les festes de Nadal i menjar saludable és possible, només haurem de tenir en compte alguns aspectes.
Avui parlarem de tres aspectes, potser els que considero més bàsics.
1. Controlar les quantitats. Gaudir dels àpats nadalencs no vol dir menjar fins a rebentar. Hauríem de menjar quantitats raonables d’aliments que ens agradin, que siguin de bona qualitat i que ens proporcionin plaer, però pensem que el plaer gastronòmic no té res a veure amb la quantitat.
2. Menjar poc a poc. Són festes, tenim temps, estem en família o amb amics i per tant, no hauríem de tenir cap pressa. És el moment de mastegar bé, d’ assaborir els aliments i de gaudir de la companyia i tot el que mengem ho pairem millor i ens sentirem millor.
3. Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... són unes festes determinades, en les quals ens podem permetre alguns extres, el que potser no ens convé és començar el Nadal l’1 de desembre i acabar-lo el 30 de gener, és a dir, començar a menjar dolços i torrons cada dia des que comença la temporada en els supermercats i seguir menjant “restes” fins a final del mes de gener.
Aquests tres punts només pretenen ser petits consells, que a mi quan els he posat en pràctica m’han donat bons resultats.
I per quan toqui (quedem que no és per cada dia) deixo una recepta molt senzilla del meu torró preferit amb la que participo a La recepta del 15.
Torró de crocant (guirlache)
Ingredients:
150 grams d’ametlles crues sense pelar
250 grams de sucre
2 cullerades de mel
Un rajolí d’anís
Fideus o anissos de colors
Preparació:
Poseu en un pot la mel, el sucre i l’anís i feu que cogui a foc baix.
Remeneu fins que agafi color de caramel.
Afegiu les ametlles i seguiu remenant uns minuts més.
Aboqueu la barreja en uns motlles de paper d’alumini.
Comproveu que les ametlles estan ben repartides i si no ho estan, repartiu-les amb l’ajut d’una espàtula de fusta.
Decoreu amb uns fideus o uns anissos de colors
Deixeu refredar i desemmotlleu el torró
Nota:
Pareu atenció amb les cremades amb el caramel.
Olives arbequines i olives negres. Les olives, la base de l'alimentació mediterrània.
A casa, a tots ens agraden molt les olives i les utilitzem no només amb les amanides sinó també com aperitiu o com a complement en plats com els entrepans, les pizzes, els pastissos salats, les salses, els plats de carn, els de verdura...o qualsevol altre.
I és que les olives a part d’estar molt bones, són un aliment de gran valor nutricional i són riques en greixos saludables, en provitamina A, vitamina C i minerals. Contenen 150 calories per cada 100 grams d’aliment, és a dir que s’ha d’anar una mica en compte perquè el valor calòric és força alt. Les olives i l’oli d’oliva són els aliments base a la dieta mediterrània.
Aquest any, com és ja habitual, he preparat a casa les nostres pròpies olives i és que d’una banda, a la terrassa de casa tinc dues petites i urbanites oliveres que han donat unes maques olives. He esperat fins que han madurat i ja són negres, per amanir-les. D’altra banda, fa tres setmanes vam anar al poble del Jordi per collir olives, també per amanir-les. En aquest darrer cas, es tracta d’unes boníssimes olives arbequines fruit de les oliveres que hi ha plantades a les marges de la vinya.
Per cada classe d’olives he preparat un adob diferent i espero que totes dues siguin igual de bones quan, d’aquí més o menys un parell de mesos, estiguin ja llestes per consumir.
Olives arbequines
Ingredients:
Olives arbequines
Grans de pebre
Sal gruixuda
Romaní, sajolida i fonoll
Oli d’oliva
Preparació
Poseu les olives en un recipient i renteu-les bé.
Deixeu les olives en remull.
Durant 9 dies, canvieu cada dia l’aigua, és a dir, aboqueu l’aigua del dia anterior i poseu- ne de nova.
Passats els 9 dies, deixeu-les escórrer bé i netegeu-les bé sota l’aigua de l’aixeta.
Col·loqueu les olives en pots de vidre i ompliu els pots amb aigua i sal. La proporció serà de 7 parts d’aigua per una de sal gruixuda.
En cada pot poseu també herbes (romaní, sajolida i fonoll) i un parell de grans de pebre.
Abans de tancar els pots, afegiu un raig d’oli d’oliva perquè no es floreixi l’aigua.
Assegureu-vos que els pots estan ben tancats i deixeu-les macerar un parell de mesos.
Olives negres
Ingredients:
Olives negres
Sal gruixuda
Oli
Pebre
Claus d’espècia
Preparació
Renteu les olives bé sota l’aigua de l’aixeta.
Escorreu bé les olives.
Feu a cada oliva un parell de foradets amb l’ajut d’una agulla de cap.
Poseu les olives en un recipient i tapeu-les amb sal gruixuda. La proporció serà d’un quilo d’olives per un quilo de sal.
Deixeu les olives amb la sal com a mínim uns 15 dies.
Cada dia, escorreu l’aigua que les olives hagin deixat anar.
Passats els 15 dies, traieu les olives de la sal, renteu-les i deixeu-les escórrer.
Poseu les olives en pots de vidre grans amb uns granets de pebre negre i uns claus d’espècia.
Ompliu els pots amb oli d’oliva.
Deixeu les olives macerar durant 3 o 4 mesos i ja estaran llestes per menjar.
Espero que les olives amanides a casa us agradin tant com a nosaltres.
Sèpies amb patates al forn. La dieta mediterrània II
L’altra dia parlàvem de què era la dieta mediterrània i avui parlarem dels beneficis d’aquesta dieta.
Els beneficis són molts i molt importants. La dieta mediterrània redueix el risc de contraure malalties cardiovasculars i també alguns tipus de càncer. Aquesta reducció del risc de patir aquestes greus malalties té a veure especialment amb el major consum de peix, en especial de peix blau i en la utilització de l’oli d’oliva( que redueix el nivell de colesterol i triglicèrids en sang) en comptes d’altres greixos animals. Els antioxidants que prenem en les fruites i les verdures ens protegeixen contra l’envelliment cel·lular i la carcinogènesi.
A més, una dieta mediterrània ens ajudarà també a mantenir el nostre pes ideal i conservar-nos àgils i en forma. Crec que els motius són prou contundents com per tenir ben clar que la dieta mediterrània ha de ser la nostra dieta.
Sèpia amb patates al forn
Ingredients: (4 persones)
-4 sèpies
-2 cebes
-4 patates
-2 tomàquets
-3 grills d’all
-1 got de vi blanc
-oli d’oliva, sal i julivert
Preparació:
-Pinteu amb oli una safata per tal de que no s’enganxin els aliments
-Peleu i talleu les patates a rodanxes
-Talleu les cebes en rodanxes i si són una mica grans talleu les rodanxes pel mig
-Salpebreu les patates i les cebes
-Disposeu en el fons de la safata les rodanxes de patata, a continuació poseu una capa de ceba i a sobre, una capa de les sèpies tallades a quadrats i finalment una capa de tomàquets pelats i tallats a rodanxes
-Entre capa i capa, tireu un raig d’oli
-Tireu per sobre l’all i el julivert picats i finalment, el gotet de vi blanc
-Introduïu la safata al forn calent
-Deixeu coure al forn a 180 graus durant 45/ 50 minuts.
Pa de músic. El pa no engreixa. La recepta del 15
Moltes vegades quan algú pensa en fer una mica de dieta per perdre alguns quilets de més, el primer que suprimeix és el pa perquè pensa que el pa engreixa, però aquesta és una de les moltes falses creences que hi ha en el tema de l’alimentació.
De fet, quan jo feia dieta per aprimar dirigida per la Rosa Maria, dietista de Menja sa, el pa estava sempre present en els meus menús.
El pa és un aliment excel·lent, el 80% dels seus nutrients són hidrats de carboni i el seu contingut en greixos és molt baix (5%), i a més no és tan calòric com es creu: 100 grams de pa contenen 250Kc.
Imagino que un dels motius d’aquesta falsa creença és que utilitzem majoritàriament el pa per fer entrepans i el que pot passar és que el que ens engreixi no sigui el pa sinó el que posem entre les dues llesques de pa.
El pa en quantitats moderades no engreixa i ens proporciona nutrients necessaris.
Hem de pensar també en l’opció del pa integral encara més saludable que el pa blanc i que ens aporta encara més nutrients i més fibra .
Si a més ens posem a fer un pa casolà com aquest que us presento avui amb un bon raig d’oli pot formar part d’un esmorzar saludable i energètic si el completem amb una peça de fruita i un iogurt...i és super fàcil de fer.
Pa de músic
Ingredients:
1/3 de paquet de farina de força d’un quilo
200 g d’aigua
20 g de llevat fresc de forner
2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
100 g de músic (nous, ametlles i avellanes) (jo no vaig posar panses)
Una mica de sal (poca)
Preparació
-Col·loqueu en un bol la farina i el llevat desfet amb els dits
-Afegiu una mica d’aigua, no tota per tal d’anar afegint poc a poc la quantitat necessària.
-Afegiu l’oli i aneu barrejant tot amb l’ajut d’una espàtula o d’una rasqueta.
-Afegiu la sal (és important afegir-la una mica més tard que els altres ingredients)
-Quan comenci a ser una pasta traieu-la del bol i amasseu sobre el taulell amb les mans durant al menys 10 minuts.
-Afegiu els fruits secs tallats i continueu amassant fins que s’integrin a la massa.
-Doneu-li forma de bola i tapeu-la amb un drap i deixeu-la reposar durant al menys una hora i mitja.
-Passat aquest temps, escalfeu el forn amb escalfor dalt i baix a 220 graus.
-La bola de massa haurà duplicat la seva mida.
-Feu uns talls a la part superior de la massa en forma de creu o de quadrat.
-Tireu una mica de farina per sobre de la massa per donar-li un toc més rústic.
-Col·loqueu la massa en un recipient de vidre amb tapa que pugui anar al forn i que abans haureu pintat amb oli per tal de que el pa no s'enganxi un cop cuit.
-Introduïu el recipient de vidre tapat en el forn calent.
-Deixeu coure aproximadament durant 35-40 minuts fins que el veieu que ja té color de pa cuit i més o menys cuit segons les vostres preferències.
-Traieu-lo del forn i del recipient de vidre i deixeu el pa sobre una reixeta perquè es refredi i...
Que vagi de gust!
Amb aquesta recepta participo a la recepta del 15 dedicada al tema del pa
Ja ha arribat el meu AIG 2011!
Ahir va arribar el meu AIG. Ve d’Ourense, la meva amiga invisible és Ana Belén, coneguda com Dulce del blog La pasteleria en casa: http://miblogdulce.blogspot.com/ un blog molt interessant amb unes receptes dolces, dignes d’una veritable professional. El paquet conté els meus primers regals nadalencs d'aquest any:
- Uns aros d’emplatar en forma de quadrats
- Un plat per les olives típic d’Ourense
- 2 pots de melmelada, un de tomàquet i l’altre de poma, fetes per ella
- 1 pot de marrons glacés, dolç elaborat amb castanyes (les castanyes m’encanten)
- 1 ampolleta de licor d’orujo i una altra de licor de cafè.
- 4 postals d’Ourense (fan venir moltes ganes de visitar la ciutat.)
I una carta.
Gracies per tot Ana Belén, espero que ara que ens coneixem continuem en contacte.
Aquest era el meu primer AIG i la veritat és que ha estat una experiència molt divertida.
Saltejat de verdures amb gambes i cloïsses. La dieta mediterrània I
Fa gairebé un any, concretament el 16 de novembre de 2010, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO va declarar la dieta mediterrània: Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
La dieta mediterrània és una dieta equilibrada i variada on predominen els aliments obtinguts dels cultius tradicionals d’aquesta zona. Els aliments que constitueixen la base d’aquesta alimentació són el pa, la pasta i els cereals com a font principal d’hidrats de carboni, l’oli d’oliva com a font principal de greixos, les fruites, verdures, fruits secs i llegums que aporten gran quantitat de fibra, vitamines, minerals i antioxidants i el peix, l’aviram i la llet com a font principal de proteïnes en front d’un consum més reduït de carns vermelles i greixos animals. En aquesta dieta s’inclou també un consum moderat i responsable de vi durant els àpats.
Aquests aliments, juntament amb uns hàbits propis de la zona mediterrània com les passejades, el sol, les tertúlies, les relacions humanes....donen lloc a un estil de vida saludable que avui en dia és Patrimoni de la Humanitat i que tots hauríem d’esforçar-nos en procurar que segueixi sent el nostre estil de vida.
Saltejat de verdures amb gambes i cloïsses. (un plat molt mediterrani)
Ingredients:
1 carbassó
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
2 cebes
200 grs de blat de moro
1 pastanaga
3 endívies
½ quilo de cloïsses
½ quilo de gambes pelades
2 grills d’all
Oli d’oliva
Preparació:
Talleu en juliana el carbassó, el pebrot, les cebes, la pastanaga i les endívies.
Saltegeu amb una mica d’oli i l’all picat, el carbassó, el pebrot, les cebes i la pastanaga
Afegiu les endívies i el blat de moro
En un altra paella, saltegeu també amb oli i 2 grills d’all les gambes i les cloïsses.
Salpebreu
Munteu el plat amb l’ajut d’un aro d’emplatar i posant les gambes i les cloïsses al voltant de les verdures.
Es pot amanir només amb un raig d’oli d’oliva o bé es pot afegir unes cullerades d’olivada a l'oli d'amanir
Trick or Treat. Repte de Film and food. Coca de vidre
Un nou repte de Film and food. Aquesta era la seva proposta
Trick or Treat? O lo que viene a ser ¿Susto o Trato?
Este mes el reto consiste en escoger entre susto o trato (o truco o trato). El trato consistirá en que el día de publicación publicaréis algún o algunos dulces cocinados por vosotros que ofrendar a otro blog participante. Es una ofrenda virtual.
I la nostra recepta (de la meva filla Alba i meva) va dirigida a Nieves de
Igloo Cooking http://igloocooking.blogspot.com
Para esta ocasión hemos elegido un dulce muy sencillo, rápido de hacer y tradicional, y como Nieves dice que le gusta viajar (a nosotras también) hemos pensado que con este dulce, podrá hacer un pequeño y virtual viaje a nuestra tierra: Catalunya, ya que la coca de vidre es una coca típica catalana que se caracteriza por ser muy fina y muy crujiente y está cubierta de una capa de azúcar lisa y brillante, como si fuera una capa de barniz o de vidrio (de ahí su nombre). Se suele comer en el desayuno o en la merienda, a veces con un poco de chocolate pero también se puede tomar como postre. Espero que os animéis todos a hacerla (es muy fácil y rápida) y que os guste tanto como a nosotras.
Con mucho cariño
Alba i Conxita
Coca de vidre
Ingredientes
1/3 de paquete de harina para pizzas
2 cucharadas de aceite de oliva extra virgen
Azúcar (más o menos, en función de lo golosos que seamos)
Una copa y media de anís
50 gramos de piñones o de almendra laminada
Una pizca de sal
Un poco de agua
Preparación
Mezclar en un bol la harina, la sal y el agua.
Amasar la pasta hasta que tenga una consistencia elástica
Dejar reposar la masa, tapada con un paño, durante 15 minutos
Coger un poco de masa y estirarla con un rodillo hasta que quede una masa muy fina.
Darle forma de coca ( con esta cantidad de masa habrá bastante para hacer 6 cocas individuales)
Calentar el horno a 180 grados
Extender el aceite por encima de cada coca con la ayuda de un pincel de cocina
Poner encima del aceite una buena capa de azúcar y encima del azúcar los piñones o la almendra laminada.
Introducir en el horno caliente
Dejar cocer en el horno durante 15 minutos
Pasado este tiempo, tirar por encima de las coces una copa de anís
Cocer en el horno durante 2 o 3 minutos más, en función de si nos gusta la coca más o menos tostada.
Sacar del horno y dejar las cocas encima de una rejilla para que se enfríen......y
!Buen provecho!
Timbal de moniato amb botifarra i bolets. El moniato
El moniato és un tubercle una mica oblidat però pot ser una alternativa saludable a la patata, aquesta molt més popular a les nostres cuines.
El moniato té una major quantitat d'hidrats, de manera, que el seu contingut calòric és lleugerament superior al de la patata,però té més fibra, més calci, més potassi i vitamina C. Fins i tot, a diferència de la patata, el moniato posseeix gran quantitat de vitamina A i carotens, la qual cosa el converteix en un aliment amb nutrients antioxidants protectors de l'organisme. La patata és un excel·lent aliment així com el moniato que ens ofereix una gran quantitat de nutrients i un gust propi que permet incloure’l tant a la preparació de plats salats com plats dolços.
Timbal de moniato, botifarra i bolets
Ingredients:
-2 moniatos grans
-300 grams de botifarra
-barreja de bolets (frescos o congelats)
-mozarella ratllada
-oli, sal, pebre i farigola
Preparació:
-Peleu els moniatos i talleu-los a rodanxes primes.
-Poseu sal, pebre i farigola als moniatos.
-Coeu les rodanxes de moniatos al forn a 150 graus.
-Desfeu les botifarres i fregiu la carn.
-Afegiu els bolets a la paella i fregiu-los també
-En un motlle sense base dels que fem servir per emplatar, munteu el plat posant una capa de moniatos, alternant amb una capa de carn amb bolets, un altra de formatge mozarella ratllat i finalment una capa de moniato.
-Tireu per sobre mozarella ratllada.
-Decoreu amb uns bolets sencers
-Gratineu la forn de 7 a 10 minuts
-Desemmotlleu amb cura de que no es trenqui.
-Serviu ben calent
Amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 dedicada als moniatos.
Amanida de tardor. Amanida cada dia, però mai avorrida
Tot i que no ho sembli per les temperatures, ja estem a la tardor, el temps de preparar la meva amanida preferida, que jo anomeno “Amanida de tardor”.
En una alimentació equilibrada, tots sabem que hauríem de menjar com a mínim 5 racions de fruita, verdures i hortalisses i que d’aquestes racions, com a mínim 2 haurien de ser de verdura i que d’aquestes 2 racions, al menys una hauria de ser de vegetals crus. Aquí, entrarien en escena les amanides.
Podria semblar que l’ amanida és un plat típicament estiuenc, és cert, però no exclusivament estiuenc i podem gaudir-ne tot l’any, encara que haurem d’ adaptar l’amanida als productes de temporada.
L’amanida és un plat agradable, saludable i versàtil. A la seva preparació podem utilitzar gairebé tota classe d’aliments ( vegetals, hortalisses, fruites, fruits secs, peixos, embotits, formatge, ous, arròs, pasta...) i cada ingredient donarà al conjunt del plat un toc especial i ens aportarà diferents tipus de nutrients.
En general, l’ amanida és un plat lleuger, però s’ha d’anar en compte amb com s’amaneix perquè no ens quedi un plat excessivament calòric. El més saludable seria el que per altre banda, és el més tradicional: oli, vinagre i si es vol, una miqueta de sal.
Les amanides ens permeten deixar anar la nostra creativitat i és una opció saludable, divertida i ràpida per fer un plat nou i diferent cada dia amb els ingredients que més ens convinguin en cada moment. I sobre tot recordar, que l’amanida no ha de ser mai avorrida.
Amanida de tardor
-Escarola
-1 magrana
-100 grams de nous pelades
-1 poma
-100 grams d’olives negres (mortes o de l’Aragó)
-el suc de mitja llimona
-oli i vinagre
Preparació:
-En un bol, poseu les fulles d’escarola netes i tallades.
-Afegiu els granets de magrana.
-Talleu la poma amb pell a dauets i tireu per sobre una mica de suc de llimona perquè la poma no es posi fosca.
-Afegiu unes olives negres.
-Finalment, tireu per sobre unes nous pelades i trencades a trossets.
-Amaniu amb oli d’oliva verge extra i vinagre.
Fideus a la cassola de la iaia. Cuinar per menjar millor.
Quan jo era petita recordo que a casa, tant la meva àvia com la meva mare, cuinaven cada dia: sopar i dinar. I com cuinaven de bé!!!Jo no recordo que es parlés mai de si un aliment o un plat era o no era saludable, però de ben segur que tot era molt natural, sa i fet a poc a poc i amb” carinyo”, molt lluny de la cuina basada en els aliments precuinats que s’escalfen ràpidament al forn o al microones, tan pràctics i tan ràpids. però molt menys saludables.
Quan vaig marxar de casa, jo no sabia cuinar gaire, però el que tenia era la cultura de la cuina casolana, de la necessitat de menjar bé, que poc a poc, sense que jo m’adonés, la meva mare i la meva àvia m’havien transmès amb les seves actuacions .
Poc a poc vaig aprendre i més tard, la cuina es va anar convertint en una afició, que he procurat també transmetre als meus fills perquè crec que cuinar és una eina de salut útil i gratificant.
Quan una persona cuina, està treballant per la seva salut i per la de la seva família, ja que al reduir el consum de plats preparats, que acostumen a tenir més greixos, més sal i més additius artificials, ens estem alimentant d’una manera més saludable. A més, podem controlar la qualitat de les matèries primeres que utilitzem a la cuina. Ensenyar als fills a cuinar és una bona herència que els pares podem deixar als fills. Una herència que els permetrà mantenir el bé més valuós: la salut.
Quan era petita, en general, m’agradava menjar de tot, amb alguna excepció. Odiava els llegums, les carxofes, el flam i les natilles (ara m’agrada tot), però m’encantaven la carn de bé a la planxa, el pernil i els bunyols, però el que més m’agradava eren els fideus a la cassola que feia la meva àvia.
Jo, mai els havia cuinat, potser tenia por de que no fossin els mateixos fideus. Després de més de 35 anys de no menjar-ne, avui, gracies a la proposta de les noies de Film and Food, que ens demanen treure el nen que encara som a través d’una recepta de cuina, m’he atrevit a fer uns fideus a la cassola, tal com crec que els feia ella, potser no han sortit ben bé iguals a com els feia ella o potser sí (la memòria és traïdora) però la veritat és que estaven molt bons i m’han fet recordar un temps passat molt feliç. De ben segur que els repetiré.
Fideus a la cassola
Ingredients ( 4 persones)
- 500 grams de fideus gruixudets (amb el foradet al mig)
- 3 tires de costella de porc tallada a trossets petits
- 5 salsitxes
- 2 cebes mitjanes
- 2 tomàquets
- 1 pebrot verd petit
- 2 grills d’all
- 1 rajolí de conyac
Preparació:
- Fregiu la costella i les salsitxes.
- Quan agafin color, reserveu-les en un plat.
- A la mateixa cassola, sofregiu el pebrot, les cebes i l’all tallats ben petits.
- Una mica més tard, afegiu els tomàquets sense pell ni llavors i tallats petits .
- Afegiu una mica de sal i un rajolinet de conyac.
- Deixeu coure ben a poc a poc durant aproximadament 10 o 15 minuts.
- Afegiu els fideus i deixeu coure un minut o dos sense parar de remenar per tal que els fideus s’impregnin amb el sofregit.
- Afegiu la carn i les salsitxes a la cassola .
- Aboqueu aigua calenta fins a cobrir els fideus.
- Porteu els fideus a ebullició i deixeu que els primers minuts es coguin a foc fort i després abaixeu una mica el foc.
- Deixeu bullir el temps que marqui el paquet de fideus.
- Comproveu la sal i afegiu-ne si és necessari.
- Serviu-los acompanyats de formatge ratllat i mengeu-los ben calents.
Torradetes amb alvocat, ceba, tomàquet i anxoves. La importància de la dieta variada i l’illa de Curaçao.
Una de les claus més importants d’una alimentació saludable és la varietat. Moltes vegades ens han explicat que la nostra dieta no serà saludable sinó mengem tots tipus d’aliments. Aquests dies estic llegint un llibre molt interessant sobre el menjar: !Qué rico! Todo lo que hay que saber sobre la comida., on els autors expliquen la necessitat d’una dieta variada de la manera més gràfica i més entenedora que jo hagi sentit mai amb una historia sobre l’origen del nom de l’illa de Curaçao.
Sembla ser que en un dels viatges de Colom a Amèrica molts mariners van caure malalts. En aquella època les tripulacions s’alimentaven bàsicament de cereals, peix sec i cebes. La conseqüència era una terrible malaltia: l’escorbut. La causa d’aquesta malaltia era la manca de fruita i verdura fresca a la dieta.
En aquella època els malalts d’escorbut estaven sentenciats a mort. Quan morien, llençaven els cadàvers per la borda. Però en aquell viatge, els mariners van decidir que no volien servir d’aliment als taurons i van demanar al capità que els deixessin en una illa per poder acabar la seva vida amb dignitat. Colom va accedir i els mariners es van quedar en aquella illa. Uns mesos després el vaixell de Colom va tornar a passar per l’illa i a la platja van trobar els mariners en perfecte estat de salut.
Què havia passat? Els mariners malalts s’havien alimentat amb productes frescos: fulles, fruites, herbes i ous d’ocells i al cap de poc temps s’havien curat de la seva malaltia i es trobaven en perfecte estat de salut. Actualment, el nom de l’illa és Curaçao (curació) en record d’aquesta salvació.
És a dir, una dieta poc variada ens pot fer emmalaltir de la mateixa manera que una dieta variada va fer que els mariners es curessin de la seva malaltia. Esta clar que la varietat d’aliments a la dieta és molt, molt important perquè no hi cap aliment que contingui tots els nutrients que el cos necessita .
Torradetes amb alvocat, ceba, tomàquet i anxoves
Ingredients:
-6 llesques de pa de motlle sense crosta.
-1 alvocat madur
-1 tomàquet madur
-1 ceba tendra
-1 llauna d’anxoves en oli d’oliva
-12 olives
-oli d’oliva extra verge
Preparació:
-Talleu les llesques de pa per la meitat.
-Amb l’ajut d’un corró, aplaneu el pa fins que quedi ben primet.
-Torreu el pa al grill del forn fins que agafi una mica de color i quedi ben cruixent.
-Talleu a làmines l’alvocat, el tomàquet i la ceba.
-Poseu sobre cada torrada unes làmines d’alvocat alternant-les amb unes làmines de tomàquet.
-Poseu per sobre unes làmines de ceba.
-Finalment, poseu dues anxoves i una oliva a sobre de cada torradeta.
-Amaniu amb unes gotetes d’oli.
-Mengeu de seguida per tant de que el pa no s’estovi i sigui ben cruixent.
Font: Flauta de aguacates y anchoas de Ferran Adrià.
Carbassons en escabetx. El vinagre, condiment de calories zero.
L’escabetx és un sistema de conservació dels aliments, que es fa utilitzant el vinagre. Aquest actua com antisèptic i evita l’acció bacteriana i prolonga la vida dels aliments. L’escabetx conserva els aliments, però tot variant el gust (a vegades, millorant-lo) . Actualment, quan existeixen altres sistemes de conservació més ràpids, senzills i còmodes, podem considerar més, l’escabetx com un sistema de cuinar els aliments on la base és el vinagre, que un sistema de conservació.
El vinagre és un condiment que a més de conservar i fer els aliments més saborosos, és bo per a la salut: aporta vitamines, sals minerals i aminoàcids, produeix enzims digestius i afavoreix l’absorció de substancies nutritives. El vinagre estabilitza les vitamines E i C amb un important efecte antioxidant. I un altre cosa important, el valor calòric del vinagre és pràcticament zero. El vinagre és un condiment que m’agrada especialment i a més hi ha diferents tipus, de gustos variats però tots boníssims com el vinagre de poma, de Mòdena, d’estragó, de gerds, de xerès.....només cal trobar quin tipus de vinagre és el més adequat per cada plat.
Carbassons en escabetx
Ingredients:
2 carbassons grans
2 grills d’all
1 got de vinagre de vi
1 branqueta de julivert
7 o 8 fulles d’alfàbrega
Sal
Pebre negra
Preparació:
Renteu els carbassons
Elimineu les puntes dels carbassons
Talleu cada carbassó en 4 trossos
De cada tros de carbassó, feu talls longitudinals de ½ cm aproximadament
Feu coure el carbassó al forn amb una mica d’oli durant uns 15 o 20 minuts a 160 graus
Disposeu els talls de carbassó en una safata de ceràmica o vidre de forma esglaonada.
Piqueu ben petit l’all, el julivert i l’alfàbrega i escampeu-los per sobre del carbassó
En un pot, escalfeu el vinagre amb una mica de sal i una mica de pebre negra.
Quan comenci a bullir, apagueu el foc i aboqueu el vinagre sobre els carbassons.
Tapeu la safata i deixeu reposar a la nevera durant almenys 12 hores.
Quan aneu a menjar el carbassó, amaniu-lo amb un raig d’oli d’oliva verge extra.
Aquests carbassons es poden utilitzar en molts plats, jo els he fet servir per fer una amanida de llenties (llenties cuites, ceba, tonyina i carbassó en escabetx) i queda un plat de llegums diferent i molt refrescant.
Amb aquesta recepta participo a la Recepta del 15 dedicada aquest mes al Escabetx.
Tallarines alla checca. La pasta no engreixa. AIG 2011
La pasta és un dels aliments més populars en tot el món. Agrada a gairebé a tothom i es pot cuinar de moltes maneres diferents. És un aliment que es situa a la base de la piràmide alimentaria i per tant, hauria de ser de consum habitual, però hi ha la falsa creença de que la pasta engreixa i per això, sovint s’elimina quan es vol fer dieta per perdre pes.
Però en realitat 100 grams de pasta contenen poc més de 300 calories i el seu contingut en greixos és pràcticament inexistent. No es pot dir, doncs, que la pasta engreixi, per contra, aporta gran varietat de minerals com el fòsfor, el calci i el ferro, i de vitamines. És rica en fibres, la qual cosa proporciona al organisme un efecte saciant i d’hidrats de carboni d’absorció lenta.
Ja veiem que encara que fem dieta per perdre pes, la pasta és un aliment molt recomanable, en aquest cas, l’única cosa a tenir en compte, serà els aliments que afegim a la pasta i s’haurà de reduir o eliminar aquells que tinguin un alt contingut calòric o en greixos.
La recepta d’avui és una recepta sana, lleugera i saborosa, on la pasta es condimenta amb formatge mozzarela, tomàquet natural, especies , tàperes i una mica d’oli, i a més és molt, molt ràpida de fer.
Tallarines alla checca
Ingredients (per 2 persones)
- Tallarines
- 3 tomàquets madurs sense pell ni llavors tallats a trossets petits.
- 200 grams de mozzarela tallada a trossets petits
- 1 culleradeta d’alfàbrega picada
- 1 culleradeta d’orenga picat
- 1 culleradeta de farigola picada
- Sal
- Pebre negre
- 6 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
- 2 culleradetes de tàperes
Preparació
- Bulliu la pasta en aigua abundant.
- Quan estigui al dente, coleu-la
- Poseu en un bol gran els tomàquets tallats, la mozzarela tallada, les especies, les tàperes, una mica de sal i una mica de pebre.
- Afegiu la pasta i remeneu bé.
- Escalfeu l’oli i just abans de que l’oli fumegi, tireu-lo per sobre de la barreja.
- Tapeu el bol amb la tapadora d’una olla i deixeu que reposi durant 2 minuts.
-Serviu
Font: “La pasta clàssica “ de Giuliano Hazan.
M’acabo d’apuntar a la convocatòria del’AIG 2011 és a dir L’amic invisible gastronòmic. És la primera vegada que hi participo, perquè aquest és el meu primer any de blocaire trobo que pot ser una experiència molt divertida i ja estic pensant en què faré. Aquest any organitza la convocatòria el blog Mis recetas bordadas i la Carol de Design with Love ha realitzat aquest logotip tan maco.
Tailàndia i la cuina tai. Pollastre fregit amb anacards.
Hem aprofitat les vacances per a realitzar una de les nostres activitats favorites: viatjar. Aquest any el destí ha estat Tailàndia, un viatge “al nostre aire” que és quan realment pots descobrir una mica el país.
Ens ho hem passat molt bé hem visitat ciutats, hem fet excursions per la jungla, hem navegat en balses de canyes de bambú, hem fet snorkel en aigües increïbles, hem visitat temples, hem fet compres...i ens ho hem passat molt bé coneixent una miqueta un país i una cultura tan llunyana.
Sens dubte, un aspecte important de la cultura és la cuina. En aquest cas, es tracta d’una cuina considerada com una de les millors del món.
A Tailàndia, la cuina i el menjar són presents a tot arreu des dels millors restaurants, als restaurants locals, als mercats, als “xiringuitos”, al carrer...tots ofereixen una gran varietat de plats preparats.
La base de la cuina tailandesa, com acostuma a passar a les cuines orientals, és l’arròs amb més de cinquanta varietats diferents. La pasta és també molt popular i la base d’un dels plats més típics: el phat tai.
El peix i la carn acostumen a anar acompanyats de les mes diverses verdures, com les mongetes, les albergínies, la ceba, les pastanagues, les cols o els tomàquets, sovint acompanyats de salses. Les més consumides: la salsa de soja, la salsa de peix i la salsa d’ostres.
Els plats acostumen a estar condimentats per espècies com la canyella, el pebre, la nou moscada...i també d’herbes aromàtiques com l’alfàbrega, la menta, el coriandre...com a condiments es fa servir molt també l’all, la llimona verda i el gingebre.
Per acabar un àpat, es pot menjar una sèrie de dolços elaborats normalment a base d’arròs, llet de coco, sucre i fruits secs, però jo els he trobat massa dolços pel meu gust. El que realment m’ha agradat més que els dolços, són la gran quantitat de fruites tropicals que omplen de colors i d’aromes els mercats tailandesos. Entre els millors, destacaria la pinya, el mango, el plàtan i el coco, sense oblidar la síndria, la papaia i altres més exòtics com el rambutan o el mangostan. Un capítol apart, mereix el durian, un fruit que als occidentals no ens agrada ( la veritat és que no el vaig provar perquè amb l’olor ja en vaig tenir prou) però que els tailandesos aprecien molt.
Però la cuina tailandesa, no és només deliciosa (amb les excepcions que confirmen la regla), sinó que és també molt saludable, ja que el seu contingut en greixos és molt baix i s’utilitzen gran quantitat i varietat de productes frescos i de vegetals, així com els condiments que moltes vegades són utilitzats per les seves propietats medicinals.
Deliciosa i saludable, això és perfecte, així és que no he perdut gaire temps i tot just després de desfer les maletes, m’he instal·lat a la cuina per preparar un dels meus plats thais preferits.
ไก่ทอดกับเม็ดมะม่วงหิมพานต์
Pollastre fregit amb anacards (adaptació pròpia)
Ingredients per dues persones
250 grams de pollastre tallat a tiretes
125 grams d’anacards
60 grams de xampinyons tallats a làmines
6 panotxes de blat de moro baby bullides (o blat de moro cuit)
½ ceba tallada a làmines
1 ceba tendra gran tallada a làmines
3 grills d’all tallat petit
1 trosset molt petit de xili sec
2 cullerades de salsa de soja
2 cullerades d’oli d’oliva
Preparació
-En un wok poseu les 2 cullerades d’oli d’oliva i saltegeu el pollastre.
-Quan estigui una mica cuit, afegir la ceba, la ceba tendra ,els xampinyons l’all i el xili .
-Saltegeu
-Quan estigui gairebé cuit afegiu la salsa de soja i remeneu una mica.
-Afegiu els anacards i el blat de moro i apagueu el foc.
-Serviu amb arròs blanc.
Font: Escola de cuina Baan Thai de Chiang Mai.
Marxem de vacances
Per fi han arribat les vacances i marxem de viatge, però aviat tornaré a la cuina (i a la feina) i esperem que sigui carregats de bones experiencies, de bones fotos, de bons moments i també de bones receptes.
Fins aviat i