Les costures d'una llengua CAT Les costures d'una llengua i una terra ocupada on la boira ja és un mal averany. Hi ha qui diu que aquests arbres (i la seva parla) no serveixen per a res que una diàspora els ha dut fins aquí, però nosaltres els reconeixem i si fins ara no s'han mort potser els arribi una primavera. El temps, però, i les estacions no s'esdevenen soles, cal imaginar-les amb tota la seva gran plenitud. OC Las costuras d'una lenga e una tèrra ocupada ont la nèbla es ja un marrit auguri. D'unes dison qu'aqueles arbres (e lor discors) son inutils qu'una diaspòra los a menats aicí, mas los reconeissèm e se son pas encara mòrts benlèu una prima lor vendrà. Pasmens, lo temps e las sasons se passe pas sol, se devon imaginar en tot lor granda plenitud.














