Fotòpsia @dioptria - Tumblr Blog

Allò que semblava tant i tant fort CAT Allò que semblava tant i tant fort ja ha caigut a terra. El futur és allò que creix ensota. Serà com viure la nit al dia. OC Çò que semblava tan i tan fòrt Es ja tombat sul sòl. Lo futur es aquò que creis jos. Serà coma viure la nuèch al jorn.

Les costures d'una llengua CAT Les costures d'una llengua i una terra ocupada on la boira ja és un mal averany. Hi ha qui diu que aquests arbres (i la seva parla) no serveixen per a res que una diàspora els ha dut fins aquí, però nosaltres els reconeixem i si fins ara no s'han mort potser els arribi una primavera. El temps, però, i les estacions no s'esdevenen soles, cal imaginar-les amb tota la seva gran plenitud. OC Las costuras d'una lenga e una tèrra ocupada ont la nèbla es ja un marrit auguri. D'unes dison qu'aqueles arbres (e lor discors) son inutils qu'una diaspòra los a menats aicí, mas los reconeissèm e se son pas encara mòrts benlèu una prima lor vendrà. Pasmens, lo temps e las sasons se passe pas sol, se devon imaginar en tot lor granda plenitud.

Delit de tarda encesa CAT Damunt el cel hi ha estesos llençols vermells. Poruga, la llum del capvespre, s'amaga al darrera. Dins el meu cap badalls que m'omplen d'aire la boca del delit de tarda encesa. OC Al dessús del cèl son espandir de fuèlhas rojas. Poruga, la lutz del pòr de solelh, s'amaga darrièr. Dedins mon cap badalha qu'emplisson ma boca d'aire de la delícia de l'après-miègjorn ardent.

En mig de les valls CAT En mig de les valls, com d'amagat, hi ha pobles, hi viu gent. Ara es fa de nit i res de tot això és massa palés. Deu haver-hi gent fent foc a la llar, hi ha qui deu preparar el sopar i fins i tot potser algú està llegint. Però de tot això no em sabem res. Només allò que som capaços d'imaginar. OC Al mitan de las valadas, coma s'amagat, i a de vilatges, de monde i vivon. Ara es nuèit e res d'aquò es tròp evident. I deu aver de monde fasent un fuòc dins lo fogal, qualqu'un deu èsser preparar lo sopar e benlèu quitament qualqu'un legís. Mas nosautres saber pas res sus tot aquò. Sonque çò que pòt imaginar.

Boires penjades d'un fals sostre CAT Les boires penjades d'un fals sostre es passen el dia rondinant. Els núvols els hi volen treure el lloc i elles, persistents, es resisteixen. Dessota, el camí és molt ample atalaiat per autumnals figures. El matí es frega els ulls però no veu res de res. Ara la muntanya es plena de records nus i invisibles, una llum que fuig del paisatge. El temps és un segle de fum. OC Las nèblas penjadas d'un faus plafon passar la jornada a roncar. Los nívols vòlon prene lor plaça e eles, persistents, resistisson. En bas, lo camin es fòrça larg susvelhadas per de figuras d'auton. Lo matin freta sos uèlhs mas vei pas res del tot. Ara la montanha es emplida amb de sovenirs nus e invisibles, una lutz que fugís lo païsatge. Lo temps es un sègle de fum.

DSCF7084

Remolins d'aigua al torrent CAT Remolins d'aigua al torrent fan camins entre les roques com una dansa sense paraules. Records o oblit baixen cantant com fan les aloses. OC L'aiga virant dins lo torrent fa camins entre las rocas . coma una dança sens mots. Los sovenirs o l'oblit davalan cantant coma de larcs.

La llum és un parentesi CAT La llum és un parèntesi diari acomboiat per la llarga mirada i pels espais que s'omplen de color. Pots anar-te'n d'aquí o no bellugar-te, o desar aquesta imatge en un calaix. OC La lutz es una parentèsi quotidiana encantat per lo long agach e per espacis que son emplenats de color. Podètz partir d'aquí o pas bolegar, o enregistrar aqueste imatge dins un tiroir.

Tortuosa i enigmàtica CAT Tortuosa i enigmàtica l'aigua deambula per l'estany. Al fons el pou de la incertesa. Respiro molt a poc a poc. El sol obre una finestra i la tarda hi entra lentament. Jo m'assec, miro i no bado boca. OC Tortuós e enigmatic l'aiga vaga dins l'estanh. Al fons lo potz de l'incertitud. Respiri fòrça lentament. Lo solelh dobrís una fenèstra e l'après-miègjorn dintra lentament. M'asseti, agachi e disi pas un mot.

L'espai definit per la mirada CAT Per damunt de la vall i els boscos cau la tarda brillant darrera muntanyes i turons. Davallo per graons de pedres instants de transparències esclats de llum, guspires de silencis. L'espai definit per la mirada. OC Al dessús de la val e dels bòsques tomba l'après-miègjorn luminós darrièr de montanhas e de tucs. Davala per escalons de pèira instants de transparéncia esclats de lutz, esclats de silenci. L'espaci definit per l'agach.

Sobre els meus ulls CAT Sobre els meus ulls poso núvols al matí, el que serà llavors ningú no ho sap. Però jo albiro signes, moltes ombres i poques llums damunt la terra. OC Al dessús de mos uèlhs Meti de nívols lo matin, çò que serà alara degun o sap pas. Mas ieu percebi de signes, fòrça ombras e pauc de lums sus la tèrra.

Bressolats a flor dels vents CAT Bressolats a flor dels vents surant i evocant vells cants el parpelleig dels fanals daurats del far de les serralades. Vaiverejant dessota les onades sento el murmuri de bells esperits serpentejant en el càlid capvespre que aviat serà fil de la nit. OC Bercelat pels vents flotant e evocant de cançons ancianas lo tremolar de las lantèrnas d'aur del far de las sèrras. Se balançant jos las ondas Ausissi lo mormolh d'esperits bèls serpentejant dins lo caud pòr de solelh que serà lèu l'enfant de la nuèit. OC

El paisatge recordat CAT El paisatge recordat: Cel blau, blancs núvols, verds prats. Tot el necessari per passar aquesta llarga tarda. OC Lo païsatge remembrat: Cèl blau, nívols blancs, prats verds. Tot çò que vos cal gastar aquesta longa tarda.

La taifa de les bromes CAT L'olor humida del bosc La suavitat de la ponentada Les cases engolides per la broma El poble s'adorm irremeiablement El temps no s'atura ni un instant Nit sense lluna ni sol OC L'odor umida del bòsc La suavitat del pòr del solelh Los ostals engolits per la galejada La vila s'endormís desesperadament Lo temps s'arrèsta pas un moment Una nuèch sens luna ni solelh

Aquesta claror dins l'ombra CAT Escric a la vora dels bedolls música de soques i herba verda. La seva llum plata feta rondalla corre pels camins de l'aigua. Aquesta claror dins l'ombra m'omple l'espai de versos. OC Escrivi sul bòrd dels bedolhs musica de tocs e d'èrba verda. Sa lutz d'argent faguèt una faula corre lo long dels camins de l'aiga. Aquela lutz dins l'ombra emplena mon espaci de vèrses.

Pel damunt de les pedres CAT Pel damunt de les pedres passa la molsa verdíssima. Els arbres desfilen a un costat i a l'altre del mur. L'avetosa brilla més que la lluna plena. OC Al dessús de las pèiras, la moissa verda passa. Los arbres desfilan d'un costat e de l'autre de la paret. L'avet lusís mai que la luna plena.

Primaveral autumne CAT Un degotim plujós i boira al voral de la fageda. Com en un fil d'estendre una branca amb fulles marcides. Miratge primaveral d'autumne finestra d'oblit i records. OC Una rossèla pluviosa e brumosa a la broa del bòsc de fage. Coma un fial d'espandiment una branca amb de fuèlhas marridas. Un miratge de prima d'automne una fenèstra d'oblit e de sovenirs.

Trending Blogs

Recently Viewed Blogs

Fotòpsia