Les companyies de teatre tenim el privilegi de tornar a viure una de les emocions mĂ©s excelses de la infĂ ncia. Recordeu quan us despertaveu el 6 de gener, amb els ulls com taronges, expulsant vilment el pares del llit per anar a veure què havien portat els reis? Doncs quan una escenografia arriba per primera vegada a la sala d’assaig, això Ă©s el que sentim. Han arribat els reis. I les nostres joguines ja han arribat. No totes Ă©s clar, la Laura i el Sergi encara estan prenent decisions amb el Marc que afectaran directament els altres equips artĂstics. Escenografia, les vĂdeoprojeccions i el vestuari ha de tenir una comuniĂł total a Vaig ser Pròsper, i les reunions setmanals dels dilluns per ajuntar imaginaris, prendre decisions, i seguir avançant en els conceptes estètics fan que tot l’equip artĂstic pugui plantar el “gèrmen” conjuntament.
Des de la direcció, aquestes trobades signifiquen sovint grans passos (sempre slow’s, per grans) ja que el Marc, que té tota la vivència del procés d’assaig, pot fer connexions entre “les coses que ens imaginem” a les reunions i “les coses que es generen a l’assaig”. Les trobades donen combustible al procés creatiu, donen més respostes per les inquietuds dels actors i per tant, el viatge de VAIG SER PRÒSPER segueix amb les veles ben obertes en aquesta tempesta ingènua.
Amb l’escenografia instal·lada, i la nostra banyera que s’està començant a fer viral a les xarxes, els ingenus descobreixen l’espai, juguen amb ell, interactuen a partir de les escenes treballades, i de sobte, quan el que ens imaginavem es fa realitat, apareix un ventall enorme de possibilitats. La pròpia escenografia genera solucions, nous dubtes, també mal de caps, però sobretot, nova energia de joc. Moltes de les escenes treballades cobren un sentit brutal quan les marques de cinta del terra s’eleven en tres dimensions.
El treball artĂstic Ă©s una de les cares d’un procĂ©s d’assaig, però per altra banda, el treball de producciĂł, media i comunicaciĂł segueix avançant en reunions amb el Pau, el nou productor de Projecte Ingenu. La primera etapa de la vida de l’espectacle serĂ a La Seca Espai Brossa, i estem treballant perquè desprĂ©s, VAIG SER PRĂ’SPER arribi a tants teatres, espais i qui sap si paĂŻsos com sigui possible.
La familia ingènua es va fent gran.
I els espectacles de Romeu i Julieta i Yerma segueixen el seu recorregut pels teatres. Aviat hi ha bolos d’un i altre, de manera que la companyia es lleva i se’n va dormir amb Projecte Ingenu al cap.
Aquestes setmanes tambĂ© hem tingut la visita de l’Anna, l’encarregada de documentar tot el procĂ©s amb fotografia i vĂdeo. Un d’aquests dies va ser el de la sessiĂł de fotos de l’espectacle amb en David Ruano. Treballar al costat d’en David Ă©s sempre un plaer, com condueix la sessiĂł, com dirigeix als intèrprets moment a moment, com capta l’instant perfecte de l’acciĂł. En breu, coneixereu el resultat de la seva feina. En David ha sabut captar amb la fotografia l’atmosfera que volem crear en la peça. Sobre la sessiĂł nomĂ©s us podem desvetllar una cosa: vam acabar xops (Marc Chornet inclòs).
Aprofito la ben entesa per repetir el que els ingenus sempre diem en sessions de treball conjuntes o trobades extraordinaries com va ser la nit dels museus:
Les portes estan sempre obertes.
Tot curiós és sempre benvingut per veure, mirar i sentir les nostre treball. I aixà va sent que la llista d’amics ingenus es va fent cada dia més extensa. I que no pari!
Fa poc vem rebre la visita de les periodistes que  van assistir a part de l’assaig i vam poder parlar amb elles sobre el treball que estem fent.
Si mai veniu a visitar-nos a la Nau Ivanow (@nauivanow), què veureu en un assaig? Per despertar el cos, l’à nima i els ulls, la rutina d’escalfament és el tret de sortida dels assajos. Podeu veure l’anterior crònica on el Marc explica el treball d’escalfament. Després sempre fem un treball tècnic de veu i de cant, on repassem les cançons de l’espectacle, on s’ajusten les veus i on, s’hi hi ha alguna proposta nova de cançó, es treballa. I seguidament, treballem en generar material nou o en perfeccionar o revisar material ja assajat. La combinació d’avançar en muntatge i estar tornant habitualment a escenes ja muntades ens desvetlla les claus de com avançar. Ja que la peça està prenent la forma d’un engranatge que no s’atura mai, no hi ha aturador, passen moltes coses a la vegada. Estem tenint la sensació de crear dues obres de teatre en una, una sensació que volem explorar a fons. Una proposta que sigui una vivència teatral diferent per cada persona del públic. No només emocional, sinó també, visual.
El perquè sempre anomenem al nostre procĂ©s “slowtheatre” Ă©s perquè intentem donar el temps necessari a instal·lar els fonaments de les idees, temps per dibuixar el terreny de joc ideal per fer les exploracions. La sensaciĂł que tenim Ă©s que aquests fonaments ens fan trepitjar segurs en les noves deicsions. AixĂ, el material nou que es va generant sempre estĂ en sintonia amb l’anterior, i les imatges, atmosferes i accions que es van instal·lant a VAIG SER PRĂ’SPER, “ressonen” entre elles des del primer minut. Si mĂ©s no, aquĂ rau bona part de la nostra “excavació”.
PD: Els dies que surt el sol, dinem al terrat.
PD 2: Després de dinar, tothom vol la banyera per fer la migdiada. És sorprenentment còmode.
snowghoul
pixelskylines
dailybridgerton