Unwritten wishes

. Welcome to my blog. I love to write since I was little but this blog will contain a bit of everything (mainly pieces written by me in different languages) but also memes, recommendations and other fandom stuff. Thank you for coming by!  

[dakota-zen-deactivated20250519]

Morir soñando, sí, mas si se sueña

morir, la muerte es sueño; una ventana

hacia el vacío; no soñar; nirvana;

del tiempo al fin la eternidad se adueña.

Vivir el día de hoy bajo la enseña

del ayer deshaciéndose en mañana;

vivir encadenado a la desgana

¿es acaso vivir? ¿y esto qué enseña?

¿Soñar la muerte no es matar el sueño?

¿Vivir el sueño no es matar la vida?

¿A qué poner en ello tanto empeño?:

¿aprender lo que al punto al fin se olvida

escudriñando el implacable ceño

-cielo desierto- del eterno Dueño?

Miguel de Unamuno

[dakota-zen-deactivated20250519]

Aquí contemplo vida, me hago llama

de esta hoguera de manos que levanta

sus negras lenguas a lo alto, siento

que soy un hombre más entre los hombres,

y un vestido de angustias me abandona

sencillamente, así la noche deja

desnuda el alba y libre, aunque con frío,

cuando lejanos sones la presienten,

frío tengo en el alma, pero canto,

ahora que estoy aquí de nuevo y veo

tanto gozo y dolor, tanta miseria

y tan clara esperanza compartida.

Victoriano Crémer Alonso

[purplecomposition]

#love #falling #poetry #old #myselfagain

[purplecomposition]

[purplecomposition]

[purplecomposition]

Sovint penso en els nens i les nenes, en els nadons, els infants, els adolescents i aquells que sempre continuem somiant desperts. Quin tipus de passat, present i futur volia per ells? I per mi? En aquesta societat tant “civilitzada” els nens solen tenir dificultats per poder ser “nens”. Passen de caminar a parlar i de parlar a escriure. Però, tot va tan de pressa que em pregunto... on es troba el temps per “parar i observar”? On es troba el temps on reflexionem? On juguem? On deixem que es taquin les sabates, els pantalons, que juguin i siguin aquelles bestioles que sempre haurien de ser? Ells/es són el nostre passat, present i futur perquè TOTS hem estat nens. Tots hem viscut una infància diferent en una societat diferent. Al final... els admirem per la seva innocència, per ser una “tabula rasa”, per absorbir coneixements, per la seva curiositat i la seva innocència. I... a mi, personalment, m’agradaria que aquests elements procuréssim tenir-los sempre, un cop estiguem introduïts a la societat i siguem adults. Que siguem conscients del que viuen per acompanyar-los millor, per ajudar-los a créixer i créixer amb ells. 

[purplecomposition]

I així molts nens i nenes del món amb els anys van llegir la historia d'en Blau, la Cira i en Jordi. Fent que tots els dracs amagats creixessin en algún lloc gràcies als seus somnis. D'aquesta manera en Blau i els seus amics humans pasaran a la historia. Recordeu! La imaginació i cuidar-nos entre nosaltres mou el món. La imginació d'un nen pot convertir al drac més tímid en una llegenda....

[purplecomposition]

Amb els anys la Cira es va convertir en reina i en Blau, més gran que mai, va anar a viure amb ella. En Jordi i ella es van fer bons amics i van decidir que ambdos essent cavallers podien defensar no només al poble sino als animals i l'ecosistema que l'envoltava. Explicaven al poble la importancia de cultivar l'aliment, entendre aquells que eren diferents i troba la manera de conviure junts. Potenciant la imaginació i la confiança. Al cap d'uns anys en Jordi i la Cira van tenir una nena. La Milena tenia la mateixa imaginació que sa mare i va acabar tornant-se, des de molt petita, en algú, que malgrat estimar el seu regne volia sortir a salvar dracs i promoure la importáncia de la imaginació. Guarint a aquests i altres animals rebutjats i en perill. Una de les bessones d'en Blau, la Turquesa es va convertir en la seva millor amiga que amb els anys també creixeria. La Milena així, en el moment que es va sentir preparada va sortir a veure món emportant-se a les bessones Turquesa i Maduixa a protegir el món i educar-lo. Sempre tindria la opció de tornar quan fos més gran a casa per convertir-se en reina. La Cirera i en Jordi estaven tristos que la seva primogénita marxés pero la van animar en tot moment a fer el que fés somies i visqués plenament. Al final la Milena va crear una xarxa de centres de protecció i rehabilitació dels dracs, procurant que nens i adults els hi donguessin una oportunitat a aquests animals després de tants anys d'odi i por.

[purplecomposition]

En Jordi no volia matar-lo, no no. Només volia volar amb ell per veure les terres millor. En Blau que amb el temps es tornava més verd per les verdures i gespa que menjava brillava com una maragda contre el cel que el va veure néixer i créixer. No tenia por que la gent del poble el veiessin...però tot acabaria aviat Quan al poble es va descobrir que hi havia und rac, van decidir anar a buscar-lo i matar-lo. Els reis es possaven les mans al cap...com podia ser que la seva filla hagués criat un drac tant gran i ningú l'hagués vist? El que no sabien es que el drac creixia amb les emocions de les persones i amb la seva imaginación. Havia pogut tornar a créixer gràcies a la imaginació i els desitjos d'en Jordi. Al arribar a la cova del drac la Cira es va trobar al drac llegint amb en Jordi i somrient es va seure amb ells a llegir. Quan van arribar els vilatans estaven preparats...entre els tres havien llegit llibres de debat i filosofia, de cant i psicologia. Al veure'ls tot llegint i explicar bé el que passava, de manera miraculosa, la Cira va veure com la gent els acceptava. No només a ells que eren dos creients sino a tots els altres dracs que només volien ser estimats. La reina va parlar amb sa filla i li va explicar el que ella ja sabia, que en Floquet havia marxat i portava anys sense creure en ells.

[purplecomposition]

Va arribar un moment en que la princesa va decidir tornar-se en cavaller salvant al poble i terres llunyanes de pirates, lladres i fent justicia en aquell regne que algun dia seria seu. Ja només podien compartir una llimonada els caps de setmana. La princesa es feia gran i el drac ho notava...acostumada al drac el seu cabell cada vegada semblava més el seu nom. I ell es feia petit al no sentir la imaginació de la nena com abans. Però a l'altre banda de les terres, al mateix temps que la princesa descobrí en Blau, un nen petit anomenat Jordi només volia conéixer amb il·lusió un drac de veritat. Llegia libres i llibres sobre ells, somiant que algun dia en podria veure un de ben aprop. I un dia va agafar la motxilla i va arribar, per casualitat a la cova d'en Blau. En Blau estava mooolt espantat...era aques un dels cavallers dolents que matava dracs? https://www.instagram.com/p/Ccti8ARI8aSKlzkjnLqED_EtM1hNmYOQe-oZg80/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[purplecomposition]

I si fos diferent? Temps era temps, una princesa va trobar una cria de drac blanc com la neu proper al seu castell i va decidir que el cuidaria amb tota la seva esma, amagantlo perqu'e ningu'u el trob'es i mat'es. Per[o la mare drac se-l va emportar i no el va poder tornar a veure. Va decidir, llavors, que no parlaria del tema amb ning'u i que en Floquet acabaria essent un secret. Anys després, però, la filla de l'actual reina, la Cirera, que tenia la mateixa passió per tots els animals, va trobar una altre espécie de drac. Les seves escames brillaven amb la llum del sol com trossos de cel trencat. Li va enomenar Blau. Ilusionada, no va poder callar, i ho va dir als seus pares...aquests, per sort, només li van aconsellar que no es fés gaire amiga del drac ja que, al final del dia, ells eren besties salvatges apartades de la societat que podien menjar humans. En Blau acabaria marxant amb els de la seva espécie. La nena no entenia perqué li deien això...pero no va voler dir que havia trobat diubuixos d'en Floquet i cartes cap a ell (fetes per la seva mare) entre els llibres del palau. Agraida, però, de que ningú el matés va decidir que el veuria de "amagatotis"... El drac la va ensenyar a pintar les parets de la cova, mentre feia la mudança de pell cambiant de color de les estacions i el que menjava. Ella li portava llibres perqué llegis...era un drac molt inteligent i ambdós gaudien seure a la cova i llegir junts. Sovint ell feia esferes de foc per escalfar-la mentre ella es dormia sobre seu després d'un dia de joc. Un dia però...ja sent gran la Cira (Cirera) va decidir que era moment d'explicar-li al drac que podia pasar si sortia al poble. El drac no es podia creure que altres com ell mengessin princeses...ni que matessin als de la seva especie. Ell no menjava humans, ni animals de 3 en 3. Amb dos peixos, llum del sol i algun plat del castell ja era feliç. Li encantaven els dolços i les fruites...era olorar maduixes, pomes, xocolata i començava a treure foc de felicitat. Els dracs sabeu...no tenen l'estómac tant gros...

[purplecomposition]

Says the legend that a long time ago in a far away land there was fierce dragon that threw fire from his mouth and smoke from his nose. The dragon ate all the animals and people were scared shitless. Everyday a person was offered for him to eat. Till one day fortune made the princess be the next. The king was very sad. But when the dragon was about to eat her a handsome and strong gentleman appeared with a horse and killed the dragon with a sword. From the dragon s blood a rosebush was born. The town was estatic and they celebrated it. From that point on Saint Jordi is the day of the rose and the lovers and everybody gives out roses and books. #sorrythisisgoingtobealongride

[purplecomposition]

#poetryfriday #first #poetry #learning

[purplecomposition]