Cinema

Els records del cinema que he viscut

[quousquetamdem]

Ann Todd i Gregory Peck a 'The Paradine Case', Alfred Hitchcock, 1947

[quousquetamdem]

Anita Page, Joan Crawford i Dorothy Sebastion a 'Our Dancing Daughters', Harry Beaumont,1928

[quousquetamdem]

Adrienne Corri a 'Lease of Life', Charles Frend, 1954

[quousquetamdem]

Alec Guinness i Yvonne De Carlo a ‘The Captain's Paradise’ (’El paraíso del capitán’). Dir. Anthony Kimmins, 1953

[quousquetamdem]

Adele Mara i Allan Lane a 'Night Train To Memphis' ( Lesley Selander, 1946)

[quousquetamdem]

Agata Trzebuchowska fou Ida Lebenstein/Anna a Ida (2013),  pel·lícula polonesa-danesa de 2013 digirida per Paweł Pawlikowski. La trama se situa en l'any 1962 i tracta d'una jove catòlica amb vocació de monja que està a punt d'assumir els vots monàstics. El drama, rodat en blanc i negre, va ser proclamat millor pel·lícula dels Premis del Cinema Europeu i va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 2014.

Sinopsi: Polònia, 1960. Anna (Agata Trzebuchowska), una novícia òrfena que està a punt de fer-se monja, descobreix que té un parent viu: una germana de la seva mare que no va voler fer-se càrrec d'ella de nena. La mare superiora obliga a Anna a visitar-la abans de prendre els hàbits. La tia, una jutgessa desencantada i alcohòlica, compta a la seva neboda que el seu veritable nom és Ida Lebenstein, que és jueva i que el tràgic destí de la seva família es remunta a la terrible època de l'ocupació nazi.

Premis: Oscar millor pel·lícula parla no anglesa. BAFTA millor pel·lícula. Goya millor pel·lícula europea.

[quousquetamdem]

Adrienne Corri fou Valerie a The River (1951),  dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Nora Swinburne, Esmond Knight i Arthur Shields. 

Sinopsi:  Una família anglesa viu a la vora del riu Ganges, a Bengala. Una de les filles, Harriet (Patricia Walters), de 14 anys, pensa en l'amor i vol ésser escriptora. Té dues amigues, Valerie (Adrienne Corri) i la mestissa Melanie (Radha Burnier), la qual és filla d'un irlandès casat amb una dona hindú. Les tres noies comencen a sentir-se dones i s'enamoren d'un foraster: l'atractiu capità John (Thomas E. Breen), el qual cerca amb afany alguna raó per a viure. Mossegat per una cobra, mor el germà petit de Harriet. El riu, amb el seu fluent i incessable cabal, continuarà sent el centre de la vida de tots aquells que habiten a les seues ribes.

[quousquetamdem]

Adolfo Celli fou ‘Emilio Largo (N°2)’ i Claudine Auger, Dominique Derval a  “Operació Tro” (‘Thunderball’),  pel·lícula britànica de Terence Young, estrenada el 1965. És una de les pel·lícules de la sèrie de James Bond. Distribució:  United Artists.  Quan ‘Spectre’ amaga dues bombes atòmiques, James Bond és enviat pel govern britànic per trobar les bombes. Per fer-ho, s'haurà d'acostar al N°2 de l'organització criminal, Emilio Largo (Adolfo Celi).

[quousquetamdem]

Errol Flynn fou Michael J. 'Mike' McComb i Ann Sheridan, Georgia Moore a "Silver River” (’Rio de plata’, a Espanya), western de 1948 dirigido per Raoul Walsh per a la Warner Bros Pictures i protagonitzat per Errol Flynn i Ann Sheridan. La pel·lícula està basada en una novel·la de Stephen Longstreet.

Sinopsi: Quan és expulsat de l'exèrcit, Mike McComb, jugador sense escrúpols, egoista i cínic, decideix convertir-se en el major magnat de plata de Nevada. El seu imperi començarà a caure quan els altres miners combinin els seus esforços contra ell. Arribarà a perdre fins i tot el suport de la seva dona i dels seus vells amics.

[quousquetamdem]

Al Pacino fou Frank Serpico a “Serpico", pel·lícula dramàtica policíaca, neo-noir, de 1973 dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per Al Pacino. El guió va ser escrit per Waldo Salt i Norman Wexler, basant-se en el llibre biogràfic escrit per Peter Maas sobre de l'oficial del Departament de Policia de Nova York Frank Serpico, que va treballar encobert per treure a llum els problemes de corrupció en les forces policials de la ciutat. Tant el llibre de Maas com la pel·lícula abasten dotze anys a la vida de Serpico, des de 1960 fins a 1972. La cinta, de coproducció italo-nord-americà, va ser un èxit a nivell comercial i crític.

Sinopsi: Anys 70. Relat biogràfic sobre Frank Serpico, un policia íntegre de principis incorruptibles que, a diferència dels seus col·legues, mai es va deixar subornar, i precisament per això sempre va tenir problemes amb els seus companys de professió i es va veure exposat a situacions molt perilloses.

Crítica: "Lumet lliura una pel·lícula agra, de sòbria i ajustada posada en escena, d'esplèndida eficàcia narrativa. Una altra espectacular interpretació d'Al Pacino fa la resta." - Miguel Ángel Colom: Diari El País

Premis:

1973: Oscar: Nominada a Millor actor (Al Pacino) i millor guió adaptat 1973: Globus d'Or: Millor actor (Al Pacino). Nom. Millor pel·lícula - Drama 1973: Cercle de crítics de Nova York: Nominada a Millor actor (Al Pacino) 1973: Sindicat de Directors (DGA): Nominada a Millor director 1973: Premis David di Donatello: Millor actor estranger (Al Pacino) 1974: Premis BAFTA: Nominada Millor director, Millor actor (Pacino) i Millor                 música.

[quousquetamdem]

Catherine Deneuve fou Marie Vetsera a “Mayerling", pel·lícula franco-britànica de 1968, tragèdia romàntica protagonitzada per Omar Sharif, Catherine Deneuve, James Mason, Ava Gardner, Geneviève Page, James Robertson Justice i Andrea Parísi. Va ser escrita i dirigida per Terence Young. La pel·lícula produïda per Les Films Corona i Winchester i distribuïda per MGM . La història es basa en les novel·les Mayerling de Claude Anet i l'Archiduc de Michel Arnold i la pel·lícula de 1936 Mayerling, dirigida per Anatole Litvak. Encara que no del tot precisa històricament, la pel·lícula va ser ben rebuda, en part a causa dels seus luxosos escenaris i el vestuari.

Sinopsi: L'arxiduc Rodolfo, hereu de l'Imperi austrohongarès, porta una vida tediosa tot estar envoltat de tota classe de luxes. Fins i tot els seus amors l'avorreixen, però un dia coneix a Marie i s'enamora perdudament d'ella. No obstant això, l'emperador Francesc Josep considera que Marie no és una dona adequada per a ser emperadriu.

Premis:

1969: Globus d'Or: Nominada Millor pel·lícula estrangera de parla anglesa

[quousquetamdem]

Sophia Loren fou Johanna von Gerlach a “I sequestrati di Altona” (’Los condenados de Altona’, a Espanya), pel·lícula italiana, coproducció italo-francesa, adaptació de l'obra homònima de Jean-Paul Sartre, dirigida per Vittorio De Sica, i estrenada el 1962. Vittorio de Sica va obtenir el premi David di Donatello a la millor direcció en 1963 per aquesta pel·lícula.

Sinopsi: Després de ser denunciat pel seu pare a la Gestapo, Franz von Gerlach s'allista en l'exèrcit i es converteix en un torturador. A continuació, es tanca durant quinze anys en una habitació i viu aïllat del món, sense més companyia que la de la seva germana, per enfrontar-se a un tribunal imaginari davant el qual assumeix la responsabilitat dels seus crims, els de l'Alemanya nazi i tots els del segle XIX.

Premis:

1962: Premis David di Donatello: Millor director

[quousquetamdem]

Ingrid Bergman fou Irene Wagner i Mathias Wieman, el Professor Albert Wagner a “La por” (’Non credo più all'amore ó La paura’. A Espanya, ‘Ya no creo en el amor’, pel·lícula de 1954, drama dirigit per Roberto Rossellini i protagonitzat per la seva esposa Ingrid Bergman. Es basa lliurement en la novel·la “La por” de Stefan Zweig. Va ser filmada a Munic i es va rodar simultàniament en alemany i anglès. Rossellini la va rodar perquè volia explorar la reconstrucció d'Alemanya, tant des del punt de vista moral com material, deu anys després de la seva anterior pel·lícula alemanya “Alemanya, any zero”. La pel·lícula  té aspectes que recorden a Hitchcock i l'expressionisme alemany.

Sinopsi: Irene Wagner (Bergman), l'esposa del destacat científic alemany professor Albert Wagner (Wieman), havia estat tenint un romanç amb Erich Baumann (Krueger). Ella no dóna a conèixer això al seu marit, amb l'esperança de preservar la seva innocència i el seu "matrimoni perfecte". Però experimenta sentiments d’ansietat i culpa. D’altra banda, Johann Schultze (Mannhardt), gelosa exnòvia d'Erich, coneix l’affair i comença a fer xantatge a Irene, convertint la tortura psicològica d'Irene en una dura realitat. Quan Irene sap finalment que el pla d'extorsió és veritablement un experiment sobre la por,  és impulsada per una fúria homicida / suïcida. Però ella es salvada del suïcidi pel seu marit en l'últim minut, penedint-se del que va fer.

[quousquetamdem]

Anita Louise fou Amelie de Montrevel a “The Fighting Guardsman” (’Con corazón y espada’, a Espanya), pel·lícula nord-americana d’aventures de 1946, dirigida per Henry Levin per a Columbia Pictures Corporation, protagonitzada per  Willard Parker i Anita Louise.

Sinopsi:

Un grup de francesos van iniciar una rebel·lió contra l'aristocràcia en els dies anteriors a la Revolució.

[quousquetamdem]

Alan Ladd fou el Cadet 'Rocky' Gilman i Donna Reed, Ann Daniels a “Beyond Glory", pel·lícula americana de 1948 dirigida per John Farrow per a la Paramount Pictures i protagonitzada per Alan Ladd i Donna Reed. Guió de Guillermo Wister Haines, Jonathan Latimer i Charles Marquis Warren. L'heroi de la II Guerra Mundial Audie Murphy va fer el seu debut al cinema en el petit paper de company de quart a l'acadèmia d'Alan Ladd, com el Cadet Thomas.

Sinopsi: Sentint-se responsable de la mort del Capità Daniels, el cadet Rocky Gilman visita a la seva vídua i entre ells sorgeix l'amor. Ella l'anima a anar a West Point per sotmetre a l'interrogatori de la comissió encarregada d'investigar el cas.

[quousquetamdem]

Katharine Hepburn fou Babbie i Beryl Mercer, Mrs. Margaret Dishart  a “The Little Minister ” (’Sangre gitana’, a Espanya),  pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Wallace per a RKO Radio Pictures , estrenada el 1934.

Sinopsi: Situada a la dècada de 1840 a Escòcia rural, la trama se centra en qüestions laborals i de classe, mentre que explica la història de Gavin Dishart, un clergue seriós recentment assignat a l'església i Babbie, una jove dona membre de la noblesa que es disfressa de gitana a per interactuar lliurement amb els habitants locals i protegir-los del seu tutor, el Senyor Rintoul, que vol mantenir-los sota el seu control. Inicialment, Dishart conservador, està consternat per la noia lluitadora, però aviat s'arriba a apreciar la seva bondat interior. El seu enllaç romàntic escandalitza la gent del poble, quer tractaran d'impedir per tots els mitjans les seves relacions, posant en perill la posició del ministre fins que el seu heroisme transforma els cors dels vilatans.

[quousquetamdem]

Lana Turner fou Beatrix Emery i Spencer Tracy, el Doctor Jekill/M. Hyde a “Dr Jekyll and Mr Hyde” (’El extraño caso del Dr. Jekyll’, a Espanya),  pel·lícula de Victor Fleming, dirigida el 1941 per a la Metro-Goldwyn-Mayer . Es tracta d'una adaptació de la famosa novel·la de Robert Louis Stevenson, L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. El paper del doctor Jekyll és interpretat per Spencer Tracy.

Sinopsi: Un prestigiós científic viu obsessionat amb la idea de trobar una fórmula que li permeti aïllar els impulsos malignes de l'ésser humà. Quan ho aconsegueix, decideix experimentar amb si mateix i es beu la poció que ha inventat. A partir d'aquest moment, es converteix en un monstre de maldat que passeja pels carrers durant la nit cometent tota mena de malifetes. Adaptació de l'obra homònima de Robert Louis Stevenson.

Premis:

1941: 3 nominacions a l'Oscar: Fotografia ByN, muntatge, bso (dramàtica)