Un gran cap de setmana a la neu amb les meves amigues: Kiwi, Pin, Xerpa i Risca!

Love Begins

Origami Around
RMH
No title available

pixel skylines
★
Cosimo Galluzzi
Aqua Utopia|海の底で記憶を紡ぐ
EXPECTATIONS

Product Placement
ojovivo
h

Kiana Khansmith
occasionally subtle
Interview Vampire Daily
🩵 avery cochrane 🩵

shark vs the universe
PUT YOUR BEARD IN MY MOUTH

Discoholic 🪩

izzy's playlists!

seen from United States
seen from Indonesia
seen from Germany
seen from United States

seen from Malaysia
seen from Poland

seen from Argentina
seen from Malaysia
seen from United States
seen from Russia
seen from Ecuador

seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United Kingdom

seen from Malaysia
seen from Thailand
seen from Brazil

seen from Türkiye

seen from Türkiye
@runvodkarun-blog
Un gran cap de setmana a la neu amb les meves amigues: Kiwi, Pin, Xerpa i Risca!
Trucs bàsics per posar cara de pena
Aquest cap de setmana hem estat al Pallars, com veieu, no he parat! Run run run!
Us he dit que m'encanta anar a la platja?
Inici de temporada 2013-2014: Hostalrich, Cursa dels Millorcs Amics i Sant Llorenç Savall
La temporada fa 1 mes que ha començat i, de moment, la meva humana i jo hem fet 3 curses de canicross:
CANICROSS D'HOSTALRICH (29 de Setembre)
Primer canicross d'aquesta temporada, yupi! La meva humana encara està agafant forma, però l'espavilarem aviat, de fet ja va millorant respecte a l'any passat: ni s'ha caigut, ni s'ha perdut (de moment).
Fem el canicross força bé, a la pujada no m'esforço molt, veient que ella tampoc dóna de més (una cosa és tibar, i l'altra arrossegar!), i al final podem acabar primeres de noies.
La meva humana a la ràdio
Dimarts passat la meva humana va xerrar a Ràdio Manlleu, al programa 107km! Jo no vaig acabar d'entendre què va explicar, espero que em deixés molt bé (a canvi d'arrossegar-la a les curses... què menys!), però si la voleu escoltar, podeu fer-ho en aquest enllaç.
Entrevista a la contra de El Periodico
Aquí teniu l'entrevista que em van fer a la Lali i a mi (com a gossa famosa) a la secció "Gent corrent" de El Periódico!
Pode veure el PDF fent click aquí!
Sortim a la revista Perros y Compañía! ;)
Canicross Sant Carles de la Ràpita
Ara ja fa uns dies, però us explico com va anar el meu primer de Canicross de Sant Carles de la Ràpita!
I Canicross Eramprunyà (Gavà)
Arriba el diumenge, em lleven d'hora i esmorzant poc, as usual... quan toca canicross!
Surto de casa amb la Lali i anem cap als Ferrocarrils, aprofito els 5minuts zzzzzzzz... Quan sortim veiem el cotxe que fa olor a Drac! ohhhh, però el ell no hi és, sort que està la Lali. Agafo posicions ràpidament a la manteta polar, mmmm... zzzzz...
Unes voltes més tard (veig que passem 2 cops pel mateix lloc... i una mica més i la Lali conductora s'emporta a una mossa d'esquadrà per a que vingui a fer el canicross...), arribem a un lloc nou. Fa una mica de fred, em posen l'abric i sortim del cotxe per anar a buscar el control veterinari, fer pipi... Em marquen de blau el cul, gairebé encara no m'ha marxat la taca del darrer canicross i ja en tinc una altre! Veiem a la Bruna, al Thor, al Dexter... fem una mica de passeig per a intentar que jo faci caca (en va, com sempre), i trotem una mica per entrar en calor. Més tard ens trobem també amb la Nala, que farà el seu segon canicross. Després anem a preparar-nos... que lentaaaaaaaa que és la meva humana!
X Canicross 2 Turons a Moià
És diumenge i em lleven ben d'hora, ben d'hora... sense emorzar... ja se què vol dir! Però una cosa canvia: no anem cap al cotxe, sino cap als Ferrocarrils (on aprofito per dormir, as always, encara que siguin 5 minuts). On anem?
Parem a Provença i al sortir... el cotxe de la Lali! Pujo ràpidament als seients del darrera, on m'espera una manteta polar ben gustosa (amb olor a Drac), en 3, 2, 1... zzzzzzzzz. Una bona estona de cotxe, les sento que van xerrant i jo zzzzzzzz.
Puymarod 2012: el meu debut en skijöring!
Aquí ve el post especial per al meu debut en skijöring! La Laia m'ha ajudat a escriure'l (això de teclejar encara no ho domino).
Primer dia
Dia de St Esteve, la Lali i l'Oscar marxen i em deixen amb la Eli,…i de cop,..apareix la Fita amb els seus amos que hem venen a buscar... ein?? Bueno pujo al seu cotxe, saludo a la Fita, ens repartim el terra de la furgo, perquè no ens deixen pujar als seients (de moment…) i a dormir!! Zzzz…. es va fent de nit… Que no arribem? On anem? Parem a un lloc que la Fita i jo aprofitem per a fer pipi i caca i jugar una estona i un altre cop al cotxe,…tornem a agafar posicions,… i…dormir. Al cap d'una estona,…obren la porta de la furgo i... el paradís!! Un camp enorme verd i mullat per jugar. Ens desfuguem i entrem dins una casa que ens instalem tots. Sopem i a dormir per demà.
Acabant l'any: canicross, pedraforca, neu i platja! (primera part)
Porto el blog endarrerit, amb tants compromisos com tinc no he tingut gaire temps de posar-lo al dia, però aquí us poso un petit resum del meu mes de desembre!
Pedraforca:
Aquest 2012 he anat 2 cops al Pedraforca (muntanya de nom preciós, PEDRA!!):
Campionats de Catalunya de Canicross & I Trofeu Vilagrassa de Mushing
És dissabte, em lleven a una hora més que raonable i surto al parc amb la Lali, em trobo amb el Fly, l'Otto, i algun altre gosset amic. Plovisqueja i arribem a casa ben mulladets, esmorzo, desperto a l'Òscar i anem cap al cotxe. Per la meva sorpresa... hem vingut a buscar a la Kiwi!! bien!!
Anem les dues al cotxe clapant zzzzzz... fins que ens obren la porta i estem al mig d'uns camps (Vilagrassa), també plovisqueja, sortim del cotxe i una veterinària ens fa el control veterinari. Busquen el xip de la Kiwi, que no el troben enlloc (ja ho van intentar als Alps.. per mi que se l'ha menjat!), ella no es queixa del "massatge" que li fan mentres li busquen el xip. Arriba el meu torn, em troben el xip, ens miren les vacunes i blablablabla entre els humans mentres la Kiwi i jo només volem anar a córrer una estona. Ens trobem al Dexter, que també sembla tenir moltes ganes de fer uns sprints.
8ª edició del Primer Canicross de Cataluna (Sant Llorenç Savall)
Diumenge va tornar a començar la temporada de Canicross a Sant Llorenç Savall! Aquí ve el meu resum:
Després de despertar als meus amos a la 1, a les 3, a les 5... (tenia cagarrines i no podia esperar! coses de tenir una dieta variada i omnívora...), són les 6 i estic dormint tranquil·lament a la gàbia... però veig que es lleva tothom i em fan sortir a fer pipi i esmorzar (molt molt poca quantitat, senyal de Canicross).
Quan tothom ha esmorzat anem cap al cotxe, pujo "rauda y veloz" per tornar a clapar a la meva "suite" del maleter del cotxe, zzzzzzz! Però just quan ja estava agafant la son, noto que donem mitja volta... sento que l'Oscar i la Lali diuen que s'han oblidat la meva cartilla i hem de tornar a casa a buscar-la, millor per mi, més estona per clapar!
Trophée des Montagnes 2012 - 2a part
Al dia següent, després de l'etapa a Villard Reculas...
La rutina del despertador segueix: sona, anem a llepar als humans i donar cops de cua, esmorzem (la meitat de la ració) i cap al cotxe! Aquest cop anem fins a Allemont, aparquem i ens toca caminar fins a la sortida. Avui sortim d'un en un, davant de l'Òscar i la Kiwi, però en poca estona ja estem tots junts. L'etapa no té molt desnivell (comparat amb altres), però fa una solana considerable i la Kiwi posa cara de necessitar refrescar-se, per poc no aconseguim anar cap al riu... però es veu que els humans volen acabar l'etapa! Ens refresquem als punts amb "banyeres" i acabem l'etapa junts. En acabar estem una estona a l'ombra i els humans aprofiten per fer que un senyor els hi curi les ampolles i les càrregues a les cames, la Kiwi i jo anem menjant pinyes (veure foto).
Després dinem a la vora del riu... i per fi arriba el banyet esperat! També ens cau una mica de pa (la Kiwi em preguna què hi ha de segon plat...).
Una estona més de cotxe i ja tornem a ser "a casa" per fer una boooooona becaina (tots):
A la tarda per fi toca passeig on la Kiwi i jo podem demostrar que seguim tenint ganes de córrer! Anem a un lloc on hi han unes cabretes a les que fem força por i bones vistes.
Després descansar, sopar i clapar! Ah, també hem d'acompanyar als humans a mirar botigues de coses de bici... quina creu de gent!!
Alguna cosa canvia al dia següent.. el despertador no sona tan d'hora! La Kiwi té esperances de que avui no haguem de córrer amb calor... i encerta, per què resulta que la cursa és a la nit! Esmorzem tota la ració (amb això la Kiwi ja està més contenta) i després anem cap a un lloc nou... un altre "mini-tren-volador". La Kiwi pensa que les seves oracions han sigut escoltades, aquest cop no anem corrent fins al cim, ja agafem el telecabina.
Les dues estem una mica impacients, però després d'una estona arribem a un lloc molt alt... on podem trepitjar una miqueta de neu! Els humans fan moltes fotos... blablabla
Després tornem a baixar fins a un lloc intermedi, a prop d'un llac! Caminem una estona fins a la vora on ens podem banyar (jo només fico les potetes que el tema no està precissament calent... però la Kiwi ho troba ideal!).
Cap a l'hora de dinar ja som a casa per descansar una mica abans d'anar a Auris en Oisans, on farem l'etapa nocturna. Arribem allà amb temps i saludem als nostres amics abans de la sortida, que es fa d'un en un. LÒscar i la Kiwi surten just davant nostre i fem l'etapa junts. Nosaltres anem una mica despistades amb això de la foscor però ho fem prou bé! Veig els ullets de la Kiwi que reflexen la llum del frontal, si no fos per això amb lo negreta que és no se on és!
Anem a dormir tard i estem mooooolt cansade...zzzzz... Sembla que passin minuts fins que torna a sonar el despertador ben d'hora ben d'hora! La rutina de sempre i aterrem un altre cop a Auris, avui toquem 2 etapes (una al matí i una al vespre). Les fem tan bé com podem tot i la caloreta, entre etapa i etapa anem a dinar, dormir i a tornar-hi!
Arriba el darrer dia, la darrera etapa també a Auris en Oisans, i una de les llargues. Tots anem cansats però amb ganes d'acabar bé la cursa. Arribem a meta i ja tenim el nostre primer Trophée des Montagnes finalitzat!! Estem tots molt contents, ens refresquem i fem sessió de mimos. Abans de marxar ens fem una foto amb la Cala i la Marta com a record.
Tornats a Alpe d'Huez dinem i descansem abans de fer el darrer passeig als llacs, snif!! Jo no vull marxar!! La Kiwi i jo aprofitem per fer els darrers sprints vora el Llac Noir:
I el dia s'acaba.. esperem tornar l'any vinent, això en ha agradat molt tot i el cansament acumulat, hem conegut molts amics nous i encara ens quedem llacs per tastar!
Trophée des Montagnes 2012 - 1a part
Abans de començar amb el meu relat, he d'aclarir que el Trophée des Montagnes és una competició de Canicross per etapes que dura 9 dies (amb 10 etapes en total).
Dit això, aquí ve la meva crónica del "TDM":
És dia 3 d'Agost. Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora (de fet, com el dia abans, que vam tornar de la terra de les llacunes, ja faré una altra crónica per això). És tan d'hora que jo ni esmorzo ni obro els ullets, només vaig zoombie mirant com l'Òscar i la Lali van recollint coses. Anem al cotxe i en 1 minut ja torno a estar clapant... zzzzz... ni idea d'on anem! Quan torno a obrir els ulls estem a Viladrau, gairebé ni parem ni res, però m'alegro molt de veure que venim... a buscar a la Kiwi!! Bien! 3 minuts més tard ja estem les dues clapant al cotxe, zzzzzzzzzzzzzzz....
El viatge dura mooooooooolta estona, nosaltres clapem un 80% del temps. Fem alguna parada en llocs estranys, estirem les cames una mica i tornem a pujar al cotxe. Començo a pensar que si aquest és el plan... no està sent gaire divertit, com a mínim tinc a la Kiwi!
Arriba un moment en que la Kiwi i jo olorem que estem a un lloc molt diferent... i no pinta malament! Després de moltes hores ens obren la porta del cotxe, sortim amb moltes ganes de córrer! Per sort allà a la vora hi ha un prat on podem fer uns sprints sense perill.
Després anem a un apartament on la Kiwi i jo deduim que ens hi estarem, no sabem quant de temps, però de fet per nosaltres quants més dies millor! La resta de la tarda la dediquem a passejar i clapar una mica més. Després sopar, pipi i a dormir.
La Kiwi i jo no tenim molta son (després de la marató de dormir de dia anterior), i a les 7 ja estem en peu de guerra a veure si la Lali ens treu i comencem a investigar aquest lloc nou on estem. Després d'unes quantes llepades i cops de cua aconseguim el nostre objectiu i sortim a fer un passeig pel prat. Més tard esmorzem i tornem a sortir a passejar, aquest cop també amb l'Òscar.
A la tarda tornem a pujar al cotxe, la Kiwi i jo ens mirem amb preocupació... si ja hem de tornar a casa que avisin, que potser podem buscar algú que ens adopti per aquí! Però no, anem força més aprop (Oz en Oisans), a un lloc on trobem molts gossos amb una cosa que em sona... són arnessos de canicross! La Kiwi em pregunta: "cani...què?? es menja?". Pobreta encara no sap de què va!
Després de passar pel control veterinari, on les dues fem un "slurps" de rigor mentres l'home intenta trobar-nos els xips (a la Kiwi no li troba, per mi que també se l'ha menjat!). Encara falta una estona per començar la cursa (ara ja se a què hem vingut) i seiem en una terrasseta per fer temps. Quan tornem al lloc dels gossos veiem que tots estan amb moltes ganes de sortir! Jo sóc més tranquis.. prefereixo clapar fins al darrer moment. Ens posem en grups, però jo encara vaig força despistada i se que l'Òscar està darrera, no entenc per què no podem anar tots junts i el vull esperar! La Lali s'emprenya una mica però al final guanyo jo (jisjisjis), la cursa puja mooooolt i ella rebufa i rebufa! La veritat és que he estat més pendent del paisatge i de la caloreta que feia en aquesta cursa, crec que m'hauré d'esforçar una mica més... vaaaaaaaaale. De tornada a casa clapem, zzzzzzz, sopem i a dormir.
El despertador torna a sonar d'hora, esmorzem la meitat de la ració (a la Kiwi això no li fa gaire il.lusió), anem cap al cotxe i tornem al mateix lloc que el dia anterior, però avui no fa gaire bon dia, plou força i ens hem d'esperar una estona a veure què s'ha de fer. Al final deixa de ploure i anem cap a la sortida. Aquest cop no sortim tots junts, sortim d'un en un, i com l'Òscar i la Kiwi surten just davant m'esforço molt els 2 primers kms per atrapar-los! Després anem fent plegats, tota l'estona puja i puja i els humans són mooooooolt lents. La Kiwi em pregunta si a dalt hi haurà menjar i jo em pregunto si hi haurà algun llac. Un cop a dalt just comença a ploure una mica, jo pensava que ens mullaríem baixant però els humans tenen un altre pla: entrem a una espècie de "mini-tren-volador", telecabina li diuen, que ens retorna al punt de sortida. La Kiwi pensa que si es podia pujar amb aquest trasto... per què hem anat corrents? o per què ningú ha pujat menjar?
Com torna a ploure anem ràpid cap al cotxe i diem adéu a altres gossos que anem coneixent, com el Sis, la Cala, el Doohan...Un altre cop a casa, ens salvem de la pluja, dinem i fem una booooooooooona becaina. A la tarda sortim a passejar a un lloc nou: els llacs! Aniré demanant pressupost per construir aquí una casa... si pot ser que quan surtis ja toquis l'aigua, millor! Després sopar, clapar, pipi, i tornar a clapar.
Toooorna a sonar d'hora el despertador, esmorzem, al cotxe, i arribem a un altre lloc nou (Vaujany). De moment no plou, però la cosa no pinta com per estirar-se al sol... Poca estona abans comença a ploure i molt, però la cursa sembla que es farà igualment. Aquest cop també sortim d'un en un, però la Lali i jo sortim davant de l'Òscar i la Kiwi. Ja hem quedat que correrem tots junts, així que després d'una estona ens trobem. Anem fent, el camí està ben mullat tot i que ara ha afluixat la pluja. Quan ja pensem que no ens mullarem... comença a caure moooooooooolta aigua, anem tots xops i relliscant amb el fang. La Kiwi i jo rebem alguna "bronquilla" per tirar massa a les baixades, jisjisjis... després a la nit ho comentem i com riem!!
Arribem al final com acabats de sortir del llac, fa fred (per mi, per la Kiwi és un estiu ideal), i ens eixuguem tots amb tovalloles abans de tornar al cotxe. Brrrr! Diem adéu a la Cala que també s'ha mullat com nosaltres en la seva primera cursa de Canicross. Em sembla que ens veurem molt!
Un cop a casa, després de dinar i d'una bona clapada, tornem a sortir de passeig a un lloc nou i amb bones vistes on la Kiwi i jo podem jugar una estona per fer gana. Sopar, clapar, pipi i clapar! Ja portem 3 etapes.
La Kiwi i jo sentim el despertador de lluny... aquesta nit teníem tanta son que no reaccionem a la primera, però en un plis estem allà a l'habitació, slurps!! Esmorzem i tornem al cotxe (zzzzz), arribem al mateix lloc que el dia abans. Avui tornem a sortir en grups, però aquest cop l'Òscar i la Kiwi també estan en el nostre.
Anem fent amb compte amb els altres gossos i el fang, però en un moment en que el camí és més estret un home gegant ens intenta adelantar i cau sobre la meva pota! AUUUUU!!!! Crido com mai i deixo anar unes quantes malediccions (que, per sort, els humans no entenen)!! GRGRGRRR!! La Marta i la Cala es paren per veure si estem bé (gràcies noies!), i l'Òscar i la Lali es preocupen una mica, la Kiwi m'ofereix el seu dinar si cal! Per sort no és res greu, al principi vaig una mica coixa però ara ja tinc ganes d'atrapar a l'elefant que m'ha trepitjat i mossegar-li el cul!! L'avancem una estona després i li faig una mirada assassina ¬¬
Tant l'Òscar com la Lali cauen a terra en algun moment, omplint-se una mica de fang, sense importància! exagerats! Arribem al final i podem refrescar-nos una miqueta. Després xerrem una estona amb els amics que anem fent i anem cap a casa a descansar. Dinar, clapar i passeig als llacs! Bien!
Soooooooona el despertador, esmorzem, al cotxe, i arribem a un altre lloc nou (Villard Reculas). Per mi fa una mica de rasquilla de bon matí, però els humans insisteixen en refrescar-me amb aigua congelada, brrr! Avui també sortim d'un en un, però acabem corrent tots junts. La cursa és maca, té bones vistes i un mini-llac per poder-nos refrescar! Per la Kiwi fa caloreta i al final anem tots una mica més a poc a poc, encara queden molts dies i s'ha d'acabar bé. A la tarda, després de dinar i clapar, anem de passeig vora un riu, on ens banyem i correm com "loques". La Kiwi també troba un pal que voldria emportar-se a casa (veure foto). Després sopar, clapara, pipi i clapar!
De moment, d'aquesta primera part, el millor dels Alps és:
- Els llacs (per mi podríen estar una mica més calents, per la Kiwi és temperatura ideal).
- Els camps verds de gespa alta on la Kiwi i jo ens "xotem"
- Els Saltamartins gegants, ens han flipat!
Aquesta crónica continua a la segona part! :)