Calaixos tancats
Cadascun dels amics que hem tingut és d’alguna manera l’amo d’un dels calaixos de la nostra persona, del nostre ésser. I només ells en tenen la clau. De manera que, un cop se n’han anat, aquell calaix és com si quedés ja per sempre tancat. Allunyar-se dels amics, admetre aquest allunyament, és com si una part de la nostra vida quedés clausurada. Jo mateix potser ara seria diferent si hagués…
View On WordPress












