Cuinant Sant Jordi ….....
Maridatges curiosos I: Volen emparentar el Sant Jordi amb el vi i el menjar.
Dec portar un parell d'hores remenant entre llibres virtuals buscant paraules relacionades amb el món del vi, quan he tingut una llista prou complerta de llibres que en algun moment de la seva narració parlaven de vi, m'he adonat que era una llista a l'atzar on aparentment els diferents llibres i autors no tenien cap relació entre ells.
Que faré amb tot aquest material?
Bé, és igual el deixo reposar i a veure que en surt ….. però el temps apreta.
Hem resisteixo a abandonar i m'encaparro a trobar algun criteri per donar-li forma.
Repassant els autors veig que alguns d'ells han estat a la sargantana presentant el seu llibre.
Això pot tenir sentit!
Maridatge 1: (Amb permís d'en Jordi Puntí retallo un tros de “maletes perdudes”)
“Aquest aiguabarreig lingüístic que tots quatre perfeccionem dia a dia ens emparenta encara més amb el nostre pare. Ve a ser una mena d’herència, perquè es veu que ell parlava totes les llengües i no en parlava cap. Amb els anys, ens han explicat les mares, les paraules apreses a mig Europa se li van anar solapant a la memòria, creant dreceres i falsos amics, conjugacions verbals econòmiques i etimologies d’una lògica només aparent. Era de l’opinió que enmig d’una conversa no hi pot haver silencis llargs, per això traduïa mentalment d’una llengua a l’altra, com si fossin vasos comunicants, i agafava la primera opció que li venia al cap.
—El meu cervell és un quarto de mals endreços, atapeït fins al sostre —diuen que deia—. La sort és que quan necessito una cosa, sempre l’hi acabo trobant.
Ni que sigui per la convicció que hi posava, els recursos li devien funcionar i el resultat era un idiolecte molt pràctic. La Sigrun es queixa que la conversa amb ell es tornava divertida fins i tot quan volia ser seriosa. La Rita recorda, per posar un exemple, que per a ell el vi negre s’havia convertit en «vi vermell», perquè aquest és el color que mana a França (vin rouge), Alemanya (Rotwein) i Gran Bretanya (red wine). I tanmateix la Mireille assegura que una vegada, en una brasserie de l’avinguda Jean Jaurès, ell havia demanat «vin noir» o fins i tot «vin tinté de la maison» —pel tinto castellà.”
Llegint aquest fragment el primer que heu pensat tots i jo m'hi incloc és amb un vi negre, però és un maridatge massa evident.
Entrants: Aquest no serà un maridatge de dos sinó un trio.
Maletes perdudes + Vi blanc de Costers del Segre + Humus i Confit d'albergínia.
L'auzells blanc o el Cristiari blanc: Si hi ha un lloc a Catalunya on conviuen varietats catalanes amb franceses i amb alamanes aquest lloc és Costers del Segre i aquests són dos vins representatius d'aquest aiguabarreig. El primer elaborat amb set varietats vingudes de tot arreu amb noms tan coneguts com el macabeu o tan impronunciables com el riesling i el segon amb dos raïms el müller turgau i l'icroccio mazoni, aquestes ampolles bé podriencontenir una habitació de mals endreços com diu l'autor però si els tasteu notareu que han après a conviure entre elles expressant-se ordenadament mostrant el bo i millor de cada una d'elles.
Humus: Recepta extreta d'un llibre sobre cuina àrab que va rondar per la sargantana durant un temps ha anat patint tot de modificacions depenent del tast de cada un dels diferents elaboradors però ara ja és tan nostre com si l'haguéssim cuinat tota la vida. El nostre idiolecte dels cigrons.
Confit d'albergínia: Ni el Nasi sap d'on ha sortit la recepta del confit, a mig camí de tots els plats del mediterrani on ella és la protagonista, la pots anomenar Baba ghanoush àrab, patlican salatasit turc, melitzanosalata grec, bojan afganesa i una llarga llista de noms per anomenar una pasta d'albergínia que es menja acompanyada de pa de pita, pots demanar-la com vulguis que de ben segur que t'entendran.
Aquesta proposta fa despertar els sentits i la curiositat no deixeu de llegir, ensumar i tastar assaborint cada un dels petits detalls d'aquests tres protagonistes.