Ara me n'adono que, inconscientment, de tots els treballs que he fet durant el grau relacionat amb el mar, el medi ambient, etc. vaig escollir l'únic en el qual utilitzo la meva pell o el meu cos com a medi, com a matèria expressiva.
La veritat és que crec que el gir que ha donat el meu treball, és super interessant, ja que els temes que tracta m'inquieten i a més des del meu punt de vista té molta relació amb la meva obsessió pel mar i els oceans.
El que realment em crida l'atenció del mar, és la riquesa de detalls, de colors, de varietats, d'imperfeccions, de teixits i textures orgàniques, sobretot de les petites imperfeccions o malformacions, a vegades imperceptibles, pròpies de la matèria orgànica que, des del meu punt de vista proporciona un valor afegit al paisatge. Com tracto a l'apartat de l'intercanvi.
El mateix que m'interessa de la pell, les petites marques, efímeres o permanents, les diferents reaccions que té, com per exemple, les arrugues, la pell de gallina... Perquè la pell també és matèria orgànica, també és matèria i per això escullo treballar-la com a material escultòric i objecte d'estudi.
El tema del mar, suposo que és un ímpetu extern, l'interès em ve de família, però aquest interès per la pell, és un interès que surt exclusivament de dintre meu, de la meva experiència i crec que per això m'interpel·la d'una altra manera.
Al final crec que el treball m'ha servit molt, sobretot en l'àmbit personal, m'ha ajudat a creure, a estimar-me una mica més i sobretot a RE-conèixer el meu cos com a propi.
