La depressió post-colònies va arribar la mateixa nit que vam tornar, però me uno al postu ara. Quins dies i quines persones. És increïble com un arbre dibuixat pot portar a tantes emocions i reflexions. És increïble com uns dies poden canviar tant l'opinió que tens sobre persones amb qui has compartit un any de curs. És increïble com d'una situació d'estrès, la gent en pot treure una batalla de cançons. És increïble llevar-se a dos quarts de nou, anar a dormir a les cinc i seguir vius després de cada dia. És increïble fer que cada dia els infants plorin, s'enfadin, però sobretot somriguin i siguin feliços. I és increïble fer el mateix amb les monitores. Perquè sou increïbles. Si intendents, vosaltres també. Gràcies per aquests —magnífics, estressants, plens d'emocions positives i negatives i preciossos— dies. #unescolòniesmésperrecordar #coloniesmiv2017 #mivenvena #miv2filade2 (at Can Clarens)