Religió, creences i raó?
Llegeixo en la secció de tendències de la Vanguardia d'ahir, que a la India demanaran a les parelles que es volen casar, que tan el nuvi com la seva família es comprometin de veu i per escrit a no obligar a la dona a avortar en el cas que sigui una nena la nova descendent que esperen, i així, intentar acabar amb el feticidi femení. Sembla ser que no és un tema que afecti només a classes amb poc accés a la cultura, ja que fins i tot a la classe mitjana i universitària aquest fenomen és molt freqüent.
I jo em pregunto, quantes generacions han de passar per canviar fets que fàcilment amb la raó queden sense arguments per mantenir-se?
Podríem dir que en la societat occidental aquests fenòmens ja no passen, i segurament seria una certesa, però ahir també vaig escoltar unes declaracions, que em fan dubtar.
Al programa els matins de TV3 l'Ariadna Oltra va entrevistar a l'arquebisbe de Tarragona perquè promocionava un llibre escrit per ell, i responent al fil de la pregunta del dia, que qüestionava l'escalada de violència de gènere en el què portem d'any, deixa anar una perla, diu que ell aconsella a les parelles que volen contraure matrimoni, que sobretot s'han d'estimar, que han de ser fidels i concretament a elles els diu: penseu que el vostre marit és com si tinguéssiu un infant més; va seguir l'entrevista i se'n va sortir com va poder a les preguntes d'una incrèdula Ariadna del què estava escoltant. Al cap d'una estona i ja parlant d’un altre tema, diu que a l’església hi ha igualtat, doncs les dones no poden ser sacerdotesses però ell per exemple, no pot tenir fills...
M'ha vingut a la ment una anècdota que explicava la meva mare d'un familiar, home, que anava al cine sol i li deia a la seva dona que ella no calia que hi anés doncs segurament no li agradaria la pel·lícula, i en tot cas, ell ja li explicaria.
Ja no estava massa atenta, doncs l'entrevista m'anava indignant, quan encara ha ofert una nova perla, ha estat arran de la pregunta referent als abusos infantils comesos per sacerdots de l’església catòlica i que ell ha respost qualificant aquells fets com molt tristos i que s'ha de demanar perdó. Increïble!
Quan abans em preguntava sobre les generacions que haurien de passar per canviar fets que la raó demostra amb evidències que estan basats amb creences irraonables, i escolto per TV3 a una persona com l'arquebisbe de Tarragona, em dono compte que aquí la raó te poc a fer, ja que la capacitat de raonar els hi suposo, a l'arquebisbe i per exemple, als universitaris indis, llavors, d'on surt tan poder que no respon a la raó? Quin poder estar per sobre de les persones?
Respectant totes les creences religioses, seria bo que els seus representants fossin més contundents en rebutjar pràctiques il·legals com, els feticidis femenins, les dots, les mutilacions, i per citar-ne només un més, els abusos sexuals, així com deixar de rebutjar, també per citar només un exemple, l'homosexualitat.
Si no, sembla un insult a la intel·ligència.
No barregem la gimnàstica amb al magnèsia que es deia quan jo era petita i evitem, que en pro d'una suposada espiritualitat les religions instaurin creences basades en la superstició i la por a la raó. Aquesta, la raó, està al servei de la nostra consciència i no a l'inrevés.