#esteticisme

[negreabsolut]

[negreabsolut]

[pensament-modernista]

Sessió 2: dijous 18 de febrer

Després d’haver treballat a classe les diferents ideologies del modernisme, quin corrent creus que s’emmotlla millor als objectius i el lema del modernisme? Justifica la resposta.

“progrés, virtut i amor”. Penso que el corrent que més el compleix és el regeneracionisme, perquè té un compromís molt mes fort amb el progrés que no pas l’esteticisme. És un lema gens individualista, de manera que encaixa molt millor amb els regeneracionistes.

Quin fet històric va succeir a finals de segle XIX a Espanya, conegut com el “Desastre de 1898”, que va marcar molt la ideologia del regeneracionisme?

Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya amb els Estats Units. Espanya va perdre, i després de la derrota la població (excepte alguns intel·lectuals) va tenir una actitud sorprenentment passiva, com si no els importés que l’orgull d’Espanya hagués quedat pels terres. Això va ser decisiu pels regeneracionistes, que de seguida van veure que Espanya no anava enlloc i van sentir un fort desig de trencar.

 A partir de les característiques del corrent esteticista, podries imaginar i descriure una Festa Modernista de Sitges?

Imagino un ambient amable i distès, com un punt de trobada per a gent que normalment està sola i aïllada en la seva bombolla artística. Imagino discursos poètics i emocionants, persones somiadores recorrent les exposicions del Cau Ferrat amb una copa a la mà, conversant tranquil·lament i comentant les obres de manera educada però apassionada.

Penso que les festes de Sitges devien ser un moment realment bonic i important per a qualsevol esteticista; imagino que ho veien com un lloc per a nodrir-se d’art i d’opinions d’altres esteticistes.

Quin corrent creus que va perdurar més? Per què? Trobes algun paral·lelisme amb alguna característica del regeneracionisme o l’esteticisme en l’actualitat?

El regeneracionisme; de fet, jo penso que el regeneracionisme encara és vigent i es tradueix en l’independentisme, però ha anat evolucionant fins a convertir-se en una cosa bàsicament política. Penso que l’esteticisme no ha durat tant perquè les condicions de vida no sempre són òptimes per a dur una vida bohèmia. A més, les modes canvien.

[pensament-modernista]

Icones de les Festes Modernistes de Sitges.

[pensament-modernista]

Sessió 4: dimarts 1 de març

Tenint en compte els aspectes que hem destacat de Víctor Català o Caterina Albert i de la novel·la rural, llegeix aquest fragment de la novel·la Solitud i respon les preguntes.

Quin paper juga la natura en aquest fragment? Condiciona l’estat d’ànim de la protagonista?

Té un caràcter optimista i “solar” que reflecteix l’estat de joia i èxtasi de la Mila, com un respir per a la seva depressió.

Quins són els tres personatges que hi apareixen? Com és descrita la Mila? Les descripcions són objectives o subjectives? Tenen una funció informativa, estètica, simbòlica?

Apareix la Mila, el pastor Gaietà i l’Ànima, encara que no es revela la identitat d’aquest últim. És descrita com una dona angelical, optimista i feliç, una dona que està disfrutant amb intensitat els seus moments de joia. Les descripcions són poètiques i subjectives, i penso que tenen una mica de cada funció, tot i que la mes predominant seria la funció estètica; l’autora intenta embellir les paraules al màxim per a plasmar la bellesa de l’escena.

Com parla el pastor? Creus que té alguna intenció concreta?

El pastor parla de manera optimista i tranquil·la, penso que amb intenció de reconfortar i tranquil·litzar una ànima pertorbada, intranquil·la i deprimida com la de la Mila.

Quin fet inesperat trenca l’harmonia del moment? Què hi ha de simbòlic/modernista en aquesta escena descrita?

El descobriment d’una figura lletja i intimidant que els observa des de la llunyania: l’Ànima. Per a mi representa el fort cop que suposa la dura realitat dins d’un somni bohemi, idíl·lic i lluminós tal com l’esteticisme.

[pensament-modernista]

Solitud, Caterina Albert AKA Víctor Català. La portada d’aquesta edició del llibre és exactament el que m’imaginava quan llegíem fragments de l’obra a classe. He quedat amb moltes ganes de llegir-lo, encara que ara ja no tinc el factor sorpresa