A continuació parlarem del grafisme infantil, aquest destaca per una evolució en el dibuix de l'infant, el qual passa per diverses etapes. És cert que l'infant està en desenvolupament constant però això no vol dir que hagi de passar per les mateixes etapes a la mateixa edat.
Si ens centrem concretament en l'evolució del dibuix segons Lowenfeld, aquest fa una classificació basada en les principals característiques de la producció en cada edat i on es percep la modificació de la grafia a mida que l'infant madura físicament, intel·lectualment i afectivament.
Etapa del gargoteig: de 2 a 4 anys
Etapa preesquemàtica: de 4 a 7 anys
Etapa esquemàtica: de 7 a 9 anys
Començament del realisme: de 9 a 12 anys
Etapa pseudonaturalista: de 12 a 14 anys.
El dibuix que he escollit pertany concretament a l'etapa del gargoteig, la qual engloba als infants de 2 a 4 anys, i destaca perquè tendeixen a seguir un ordre, tot i que comencen essent uns traços desordenats. Aquests dibuixos evolucionen gradualment, fins al punt de ser reconeguts per part dels adults.
Si tenim present la classificació de Lowenfeld, els gargots poden desglossar-se en tres categories:
Exactament és una producció de gargoteig controlat. L'infant s'adona de la interrelació que hi ha entre els seus moviments i els traços que porta a terme en el paper. Això vol dir que hi ha un control visual sobre els traços que realitza i provoca una estimulació en l'infant per produir variants en el moviment.
Destaca per una repetició de línies i poques vegades apareixen punts o petits traços ja que suposaria aixecar el llapis del paper.
És cert que es troba en una etapa on sap copiar un cercle, però per contra no un quadrat. Tot i que gaudeix d'aquesta nova habilitat adquirida, és molt propi que durant l'execució del dibuix no es trobi atent. Cap al final d'aquesta etapa han desenvolupat correctament la posició de la pinça i ja s'inicien en els llapis de color.