Heart-shaped Box
Tant l'hi fot si aterres al JFK, o a Newark. Delicias, Chamartín? En tot cas, sempre l'Estació de França. Les portes d'entrada a les ciutats són crucials. Les mirades als ulls, intenses, sempre mostren pistes i codis imprescindibles per a sobreviure. Quan ens vam trobar, en Pat Kenny no sabia qui era jo i jo no sabia qui era ell. Jo volia tocar al seu local i ell era una bafarada de Dublin al bell mig del Greenwich Village. Vaig cridar. Va cridar. I ens vam entendre. No podia saber que moriria poc després, per culpa del càncer que segurament li havia estovat prou el caràcter com per deixar-me tocar al seu club. 'Fast forward' >> Kenny's Castaways és a punt de tancar i jo estic a punt de tornar-hi a tocar. La sensació és extranya. Una habitació plena de fantasmes i un públic agraït. Demano que no baixin les llums. A fora el vespre dissimula les arrugues del Village. No baixeu les llums! Marxo i el cambrer, plorant m'agraeix no sé ben bé què. Però he après que cal respectar i apreciar la llàgrima d'un irlandès expatriat.