Sobre la gramàtica corporal
Com assegura Iraitz Lizarraga un article1 seu, el concepte de moviment escènic se pot aplicar al teatre, la dansa, el mim, les tècniques de circ o la performance. I aquí és onapareixen dos dels pilars més important de la gramàtica corporal, Etienne Decroux (†1991) i Rudolf Laban (†1958), amb més tendència actoral el primer i més en relació a la dansa el segon. Lizarraga defineix la feina del Mim de Decroux i l'Anàlisi del moviment de Laban com a «diferents maneres, amb principis en comú, de construir comportaments escènics1».
La gramàtica corporal s'establiria així com a un conjunt de regles que donen eficàcia i suport a qui actua —al nostre cas, i extensible a qui balla— per a construir eficaçment les bases materials del seu art, a partir de lleis pràctiques i no universals. Ajuda a donar una idea particular sobre la creació de una de les gramàtiques corporals europea el documental sobre la vida, espectacles i classes de Decroux: Pour saluer Etienne Decroux, de Jean Claude Bonfantini.
Des de la seva aparició,l'ésser humà com a ésser social, s'ha relacionat amb el món a través de signes. Molts de significats són donats per signes físics, que una vegada ritualitzats, passen a formar el abecé del nostre llenguatge no verbal. Com va passar amb la paraula, posterior quant a qualitat humana, els gest i moviment el codificam en rituals i experimentam amb ells per a contar noves coses.
A la història del moviment en escena, diferents persones han aportat reflexions i innovacions; en són un exemple: Serge de Diaghilev (†1929), amb els Grans Ballets Russos, Isadora Duncan (†1927), pionera de la dansa moderna, Ruth Saint-Dennis (†1968), que expressava amb la dansa la seva justificació religiosa i que va crear una escola amb Ted Shawn (†1972). Segons Gordon Craig (†1966), un dels primers creadors en mirar el teatre asiàtic per a renovar l'occidental, «el cos humà és inutilitzable per a l'art perquè està dominat per la ment», pensament amb que, tot i seguint la línia occidental, proven de trencar Decroux i altres professionals posteriors. Tot i així, els dos li declaren la guerra al teatre realista de l'època i proposen un teatre basat en gestos simbòlics.
——————————
1 Lizarraga Gomez, I., & Masgrau Peya, L. (2014). Análisis comparativo de la gramática corporal del mimo de Etienne Decroux y el análisis del movimiento de Rudolf Laban.
