family. 𝖊𝖑𝖊𝖐𝖙𝖗𝖆
production: patrice chéreau, 2013, aix-en-provence. | klytämnestra: waltraud meier, elektra: evelyn herlitzius, chrysothemis: adrianne pieczonka, orest: mikhail petrenko.
quote: eileen by ottessa moshfegh

seen from Malaysia

seen from China
seen from United States
seen from United States
seen from China
seen from United States
seen from France

seen from United States

seen from United States
seen from United States

seen from Malaysia

seen from United States

seen from United States
seen from United States

seen from United States

seen from Russia

seen from Australia
seen from United States

seen from United States
seen from China
family. 𝖊𝖑𝖊𝖐𝖙𝖗𝖆
production: patrice chéreau, 2013, aix-en-provence. | klytämnestra: waltraud meier, elektra: evelyn herlitzius, chrysothemis: adrianne pieczonka, orest: mikhail petrenko.
quote: eileen by ottessa moshfegh
Metropolitan Opera’s 2014-2015 production of the opera “Bluebeard’s Castle” by Bela Bartók, directed by Mariusz Treliński with Nadja Michael as Judith and Mikhail Petrenko as Bluebeard
on this fine day, I give you all what I already gave the Opera Discord...
the incredibly Curséd but highly entertaining sight of Mikhail Petrenko as...
Pope Elton John the First
Romeo et Juliette on PBS
The Met’s Romeo et Juliette is airing on PBS April 14. Check local listings for exact airtimes and possible encore presentations.
Ailyn Perez on hosting duty.
Ekaterina Semenchuk i Gregory Kunde, Samson et Dalila Teatre Mariinski 2016
Ekaterina Semenchuk (Dalila)
Samson et Dalila, acte 3er Producció de Yannis Kokkos
https://infernemland.blog/2016/11/17/samson-et-dalila-al-regio-de-tori-kunde-barcellona-sgura-comelli-jaianisteinberg/
Samson et Dalila, acte 1er Producció de Yannis Kokkos
Una setmana justa després del cap de setmana “Gergiev” a Barcelona, divendres amb l’orquestra del Mariinski i dissabte i diumenge amb un mix entre l’orquestra russa i l’OBC tots tres a l’Auditori, us porto al director rus dirigint el Samson et Dalila de Saint-Saëns en un streaming en diferit que ha ofert el Canal Mezzo, gravat al Mariinski en les representacions que van tenir lloc a finals de maig i principis de juny de l’any passat.
Gergiev potser no carrega lles tintes més dramàtiques de la partitura però la seva direcció està carregada de sensualitat i d’una precisió sonora i un detall virtuosístic, extraordinari. Els temps són excessivament pausats i jo diria que es recrea en excés per el sensual melodisme de la partitura, però el resultat és indiscutiblement bell. Hem escoltat bacanals més enceses o segons actes més erotitzats, mentre que dubto que el primer acte l’hagem escoltat més íntim que sota la direcció del director rus. És una pregaria d’intensitat mística, que fins que no entra Dalila en escena esdevé un oratori en tota regla.
Interessant direcció que segurament no agradarà a tothom però que en a mi m’ha convençut plenament, no així la producció de Yannis Kokos que cau en el ridícul i sovintejat recurs de recórrer a l’estètica del nazisme per situar el patiment i submissió del poble hebreu, amb una barreja estètica a estones poc digerible. Samson et Dalila és una òpera complexa d’escenificar, però això no justifica aquest recurs fàcil,, sobretot si està resolt de manera tan poc brillant.
Coreografia decebedora per a un teatre rus, on hi ha tants bons ballarins per fer de la bacanal un moment especialment brillant.
Vocalment la parella protagonista està notablement servida per Gregory Kunde, en millor forma vocal que en les representacions torineses que ja van ser motiu d’un apunt a IFL i Ekaterina Semenchuk de poderosa vocalitat mezzosopranil i una mica escasa en el registre acontraltat que requereix la part. No arriba a les cotes d’excel·lència i sensualitat d’Anita Rachvelishvili a París, però és una bona Dalila.
De la resta del repartiment cal destacar el vell hebreu del baix Stanislav Profino, mentre que Mikhail Petrenko és un insuficient Abimélech i Roman Burdenko un més que suficient Gran Prëtre de Dagon.
Magnífiques les dues formacions de la casa, amb una orquestra inspirada i un cor d’una ductilitat i qualitat extraordinària.
Camille Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA
Llibret de Ferdinand Lemaire
Ekaterina Semenchuk (Dalila)
Gregory Kunde (Samson)
Roman Burdenko (Le Grand Prêtre de Dagon)
Mikhail Petrenko (Abimélech)
Stanislav Profino (el vell hebreu)
Vitaly Dudkin (Missatger Filisteu)
Yuri Alexeyev (Primer Filisteu)
Yuri Yevchuk (segon filisteu)
Orquestra i Cor del Tetre Mariinski de Sant Petersburg
Andrei Petrenko (Director del cor)
Direcció musical: Valery Gergiev
Director d’escena: Yannis Kokkos
Disseny de vestuari: Yannis Kokkos, Paola Mariani
Dramaturgia: Anne Blancard
Disseny de llums: Michael Bauer
Coreografia: Maxim Petrov
Concepte videogràfic: Eric Duranteau
Théâtre Mariinski (Saint- Pétersbourg maig/juny del 2016
No em vaig poder retrobar amb Gergiev la setmana passada perquè com sabeu era a París per assistir al retorn de Kaufmann als escenaris i per tant aquí no hi ha hagut la crònica, com alguns m’heu demanat, dels concert amb el tercer acte de Tristan, ni tampoc la col·laboració amb l’OBC que tothom diu que va ser especialment reeixida, el comentari d’aquest streaming del Samson et Dalila amb algun que altre problema a la banda sonora, supleix ni que sigui en part, aquesta absència i encara que no sigui de rabiosa actualitat té suficient interès com protagonitzar un apunt. Espero que hi estigueu d’acord.
GERGIEV DIRIGEIX SAMSON ET DALILA (Kunde-Semenchuk-Burdenko-Petrenko-Profino;Kokkos-Gergiev) Una setmana justa després del cap de setmana "Gergiev" a Barcelona, divendres amb l'orquestra del Mariinski i dissabte i diumenge amb un mix entre l'orquestra russa i l'OBC tots tres a l'Auditori, us porto al director rus dirigint el…
Iolanta / Bluebeard’s Castle on PBS
The Met’s double bill of Iolanta / Bluebeard’s Castle is airing on PBS July 12 at noon EST (no rerun).
Check local listings for times and possible encore presentations.
Eric Owens on hosting duty.
LICEU: EL REPARTIMENT DE TRISTAN UND ISOLDE (18/03/2015)
LICEU: EL REPARTIMENT DE TRISTAN UND ISOLDE (18/03/2015)
Finalment el Tsar Valery Gergiev ja ha notificat els cantants que han de conformar el cast del Tristan und Isolde que dirigirà el proper 18 de març en el Gran Teatre del Liceu.
El repartiment, com era d’esperar, l’integren cantants del Mariinski amb l’excepció del rol de Tristan que anirà a càrrec del tenor nord-americà Robert Gambill.
El cast, segons la pàgina web del Liceu és el següent:
Tristan
View On WordPress
El Castell de Barbablava al MET, Producció de Mariusz Trelinski Foto Marty Sohl/Met Opera
Mikhail Petrenko i Nadja Michael a El castell de Barblava Foto Marty Sohl/Met Opera
Mikhail Petrenko i Nadja Michael a El castell de Barblava Foto Marty Sohl/Met Opera
Nadja Michael com a Judith a El Castell de barbablava Foto Marty Sohl/Met Opera
I avui la segona part del doble programa que dissabte passat varem gaudir amb tanta intensitat al cinema, de la temporada 2014/2015 del Metropolitan de Nova York.
El Castell de Barbablava va ser per a mi la gran perla tot i tenir uns cantants més limitats que l’espectacular Iolanta amb una parella de difícil superació, en canvi l’òpera de Bartók, la meravellosa òpera de Bartók, comptava en el dos únics protagonistes, amb bons cantants però amb unes limitacions tècniques, ja fos de registre o entonació, que van quedar àmpliament superades i oblidades per la imponent interpretació acompanyada per una estratosfèrica orquestra dirigida magistralment per Gergiev, i per una producció, ara sí, colpidora i de gran impacta teatral per la capacitat que té de inquietar i mantenir-nos immersos amb el cor en un puny des de que s’alça el teló abans d’escoltar el pròleg parlat, en el MET per una veu veritablement misteriosa, profunda i tètrica, i ens tornem a trobar en el bosc de la Iolanta però allunyats d’aquell final feliç amb el darrer cop d’ull que acaba sent un cop de puny que si no fos per l’entreacte preceptiu enllaça a la perfecció, perquè talment Trelinski converteix el Rei René amb el Duc Barbablava i quan aquest li diu a Judith “Ja hem arribat. Finalment pots contemplar el castell de Barbablava. No és alegre com la casa del teu pare. Vens Judith?” Ens fa entendre que la visió recuperada de Iolanta, ara Judith, serà el vehicle de la seva mort. El jardi del pare (en la producció de Trelinski era el mateix bosc que ella no veia però imaginava bellíssim, ara és fascinant i tenebrós, ple de secrets terribles, els pitjors secrets, els que tots guardem dins nostra. Em sembla una solució excel·lent.
També em va semblar essencial que es respectés el pròleg parlat, masses vegades tallat, fins i tot en la versió escenificada, pròleg que si està dit i escenificat com ho van fer en el MET, t’angoixa
Haj regö rejtem hová, hová rejtsem… Hol, volt, hol nem: kint-e vagy bent? Régi rege, haj mit jelent, Urak, asszonyságok? Ím szólal az ének. Ti néztek, én nézlek. Szemünk, pillás függönye fent: Hol a színpad: kint-e vagy bent, Urak, asszonyságok? Keserves és boldog nevezetes dolgok, az világ kint haddal tele, de nem abba halunk bele, urak, asszonyságok. Nézzük egymást, nézzük, regénket regéljük. Ki tudhatja honnan hozzuk? Hallgatjuk és csodálkozunk, urak, asszonyságok. Zene szól, a láng ég. Kezdődjön a játék. Szemem pillás függönye fent. Tapsoljatok majd, ha lement, urak, asszonyságok. Régi vár, régi már az mese ki róla jár. Tik is hallgassátok.
Oh, història que ha romàs oculta Com tornar a amagar? … Va passar realment o no? Va succeir fora? Dins? Quin significat té aquesta antiga història, senyores i senyors? Escolteu ara el relat. Mirem. Obrim bé els nostres ulls: On és l’escena, fora o dins, senyores i senyors? Sempre va existir l’alegria i la tristesa en el nostre món, però si més no ho esperem ens sorprèn el destí, senyores i senyors. Ens mirem els uns als altres i ens preguntem sobre aquesta història Qui coneix el seu origen? Escoltem-la encara que ens ompli d’espant, senyores i senyors. (s’aixeca el teló) Sona la música, s’encenen els llums, la funció és a punt de començar. Obriu expectants els ulls i si us plau aplaudiu quan acabi, senyores i senyors Antic és el castell, també és antiga la llegenda, escolteu el que diu.
I aquesta angoixa no s’esvaeix fins passats uns segons del darrer acord, quan els aplaudiments fins i tot porucs del públic del MET, que escoltava l’òpera per primera vegada en el seu hongarès original, ens torna a la realitat, traient-nos de dins d’aquella setena porta definitiva.
Si no ho heu vist no ho dubteu, és una experiència teatral i musical excepcional
Béla Bartók El Castell de Barbablava Llibret Béla Bartók
Judith…………………Nadja Michael Bluebeard………………Mikhail Petrenko
Director musical………………Valery Gergiev
Director d’escena……………..Mariusz Trelinski Escenografia……………Boris Kudlicka Disseny de vestuari………..Marek Adamski Disseny de llums……….Marc Heinz Coreografia i moviment escènic…………..Tomasz Wygoda Disseny vídeo…………….Bartek Macias Disseny de so………….Mark Grey Dramatúrgia………………Piotr Gruszczynski
ENLLAÇ vídeo
https://mega.co.nz/#!vJNlQQpJ!EXqGfpySRQc-SQCa_UCdLJYs9wgb9vjnk8rl4NxCwpw
ENLLAÇ vídeo alternatiu
https://1fichier.com/?7cr33oc9hu
APUNT RELACIONAT:
EL MET AL CINEMA: IOLANTA i EL CASTELL DE BARBABLAVA
EL CASTELL DE BARBABLAVA (Michael-Petrenko;Trelinski-Gergiev) vídeo I avui la segona part del doble programa que dissabte passat varem gaudir amb tanta intensitat al cinema, de la temporada 2014/2015 del…