Pessigolles subcutànies
De veritat em veu així? “Penjat cap per avall amarrat pels turmells a una biga de ferro, amb els braços lligats pels colzes i les mans ocupades fent vuit tasques complexes?” Apa vinga! No foti! El suïcidi neteja l’estómac! “Vuit nines Barbie Fashion, agenollades lligades pels turmells, fent una sola tasca però ben feta”, em diu ara… Sí clar, i amb calcetes Hello Kitty, o sense?… però si fins i tot un sagristà interí li diria que això és pura estratègia barata pel guisat barroer de desitjos morbosos.
Au, vagi alerta! Perquè volent esglaonar, sense quant val ni quant costa, una enrevessada seqüència parafílica de vuit subjectes… pot acabar penjat a la creu dels projectes fallits... resant lletanies a san Infructuós. Ha! Ha! Ha! Penjat pels collons, jo diria. Ai! No em faci riure! Maria era tossuda, però no tant com vostè amb la cirurgia de mugrons. No insisteixi home! “Dones màrtirs del Pare Noel, com un tema clàssic de la pornografia sacra de cuixa i ventre?” Si us plau, aclareixi’m el concepte.
Ara bé, si em diu que és una manera d’evitar les vexacions i humiliacions que hauria de suportar per superar la vergonya dels seus constants malencerts… encara. Però… Déu! Angieeegeiaea! No estic pas completament boig. Ja entenc que ho sembli tot plegat una gran bogeria, i de veritat que em sap greu! Però vostè ja ho sap prou que sóc polit i conseqüent... i que intento procedir sense causar gaire dolor; a més, sempre tinc a punt una esponja humida i balsàmica per als llavis…
Oh i tant! Per apoderar-me d’una tempesta en espiral no em cal gaire més… no l’enganyaré pas! Bé, crec que sóc prou ximple per documentar minuciosament els punts superflus del procés. Vaja, que estic molt neguitós, però amb una ampolla sencera d’absenta al ganyot, em calmaria força de pressa; Thuyone-300, això sí, quant a begudes, m’agraden explosives. Llàstima que la probabilitat de trobar-ne ara mateix és molt remota. I ja començo a pensar el pitjor: que potser m’he entrenat com un idiota per res.