La robòtica a l’aula
Aquesta entrada hauria d’estar dedicada als projecte d’aula 3.0, les presentacions que vam realitzar en grups per tal d’aprofundir en temes com la robòtica educativa, les xarxes socials i el rol de community manager, les webquest i les caceres del tresos i la gamificació. Ara bé, a causa de motius de salut, no vaig poder assistir a les sessions organitzades pels meus companys i companyes. Per aquest motiu, he decidit extendre’m en l’explicació de la proposta del meu grup sobre l’aplicació de la robòtica a l’aula.
En primer lloc, cal apuntar que era un tema que ens semblava interessant a les tres. La Laia, la Natàlia i jo estàvem engrescades per saber més sobre aquest tema. A mi, personalment, sempre m’ha interessat i he volgut augmentar els meus coneixements sobre aquesta bona pràctica, així doncs quina millor oportunitat que aquesta? L’objectiu que teníem era clar, havíem de realitzar una sessió de formació per a la resta de membres de la classe seguint el format de la Flipped Classroom, un model que hem tractat àmpliament al llarg de l’assignatura.
En segon lloc, des de Blanquerna, ens vam oferir diferents robots que ells tenien a l’abast, i vam decidir centrar-nos en el bluebot, per la seva facilitat de funcionament. D’aquesta manera, el podríem fer servir a la sessió sense necessitat de formacions prèvies per als participants. També vam creure important tractar altres recursos com l’Scratch, una aplicació cada vegada més utilitzada a les escoles.
En tercer lloc, un cop escollits els recursos que empraríem vam fer una pluja d’idees per triar les activitats que duríem a terme. Sabíem que volíem una sessió majoritàriament pràctica, que els participants poguessin tastar de primera mà el que significa utilitzar robot a la classe, per després poder-ho aplicar als seus contextos amb major criteri. Preteníem treballar moltes coses i només teníem 1 hora, per això, vam anar sintetitzant fins que ens va quedar la següent estructura.
1. Els alumnes havien de llegir dos articles previs a la sessió que parlaven d’experiències innovadores de robòtica, un del Diari Ara i un del Diario de Navarra, per després omplir un formaluri google amb les idees més importants. També havien de visualitzar un vídeo tutorial sobre com dibuixar un quadrat amb Scratch. Posteriorment, vam determinar que el material proporcionat era millorable, d’una banda podríem haver adjuntat un article científic (i no dos atricles de premsa) per tal d’aportar una visió més teòrica i de base pedagògica que recolzes l’experiència. De l’altra, hauríem d’haver encoratjat a provar amb l’Scratch abans de la sessió, ja que n’haguessin tret més profit.
2. Ja a la classe, primer vam parlar dels avantatges de treballar amb robots a l’aula a partir de la lectura dels articles. Per tal de defensar l’equilibri entre els recursos digitals i els analògics, vam dur a terme la posada en comú a través de pissarretes individuals. En elles, vam escriure tres frases de debat, una per a cada grup, sobre la viabilitat econòmica de la robòtica, la possibilitat del tractament de la inclusió i la necessitat de formació del professorat. Després d’uns minuts de debat en parelles, ho van posar en comú i vam tancar amb unes conclusions consensuades.
3. Era el torn de la part més pràctica, varem donar a cada grup/parella un bluebot i un taulell de reptes. La idea dels reptes era per expressar un dels nuclis de l’aprenentatge computacional, anar superant petits reptes autònomament; sent conscient del procés d’aprenentatge que s’està seguint, sabent d’on treu els recursos i quin passos el condueixen a la solució. S’havien de moure pel taulell amb el robot, en vam donar algunes indicacions bàsiques, però cada grup va anar descobrint com funcionava l’eina. Les proves que havíem de superar eren tres. La primera era dibuixar una lletra de l’abecedari amb Scratch, amb aquest enunciat obert no vam voler condicionar la resposta i vam permetre així que cada grup escollís el nivell de dificultat que considerava adequat. La segona consistia en guiar el company fora de la classe, com si es tractés d’un robot, anar-li donant les instruccions pertinents. D’aquesta manera, els volíem acostar a altres mètodes per treballar la programació. La tercera era un repte cooperatiu, havien d’aconseguir que els 3 robots es trobessin en un punt comú. Va resultar ser un exercici més competitiu que cooperatiu, i per això vam reformular l’anunciat demanant que organitzessin una mena de cursa de relleus amb els robots per anar d’un punt marcat a un altre. Va ser molt interessant veure les actituds que cadascú va desenvolupar i observar les diferents estratègies per superar els problemes que s’anaven presentant.
4. Som conscients que les persones som un tot i que les emocions són part fonamental de l’aprenentatge. Per aquest motiu, la nostra avaluació anava destinada a identificar quina emoció havien detectat davant del repte i al llarg de la sessió en general. Per aquest motiu vam repartir emoticones per la classe i s’havien de dirigir amb el robot a aquella que havien reconegut més. Molts van tirar cap a l’emoció de l’alegria, al·legant que s’ho havien passat bé i s’havien divertit aprenent.
5. A mode de conclusió, vam projectar el formulari que havien omplert després de la lectura, anotant 3 avantatges que aportava la robòtica a l’aula, perquè contrastessin allò que havien llegit amb el que acabaven d’experimentar. Tots van coincidir en reafrimar el que havien escrit, destacant especialment l’element extramotivador que aquesta pràctica aporta als alumnes. Altres punts forts anomenats van ser que la robòtica ajudar a raona, que potencia la creativitat i l’autoestima, que atén la diversitat i que involucra les famílies, que treballa la capacitat de solucionar problemes i que és interdisciplinar.
Finalment, he de confessar que, com a nena, m’hagués encantat poder gaudir d’aquestes pràctiques. Per això, vull remarcar l’interès que em va despertar el tema i la meva voluntat de seguir-me formant en aquesta matèria. Trobo que la robòtica proporciona múltiples avantatges congintius i de metacognició, de conscienciació del propi procés d’aprenenatatge i de la construcció dels propis esquemes de coneixement. A més a més, moltes eines estan dissenyades per al treball autònom de l’alumne a través de l’assaig i l’error. Totes aquestes competències em resulten indispensables per a les futures generacions.