Mar 9, 2015
Classificació General de la Regular. Final de Temporada
seen from Malaysia
seen from Chile
seen from Saudi Arabia
seen from United States
seen from Malaysia
seen from France
seen from United States
seen from United Kingdom
seen from United States
seen from Malaysia
seen from United States
seen from Netherlands
seen from United States
seen from United States
seen from Denmark
seen from United States
seen from United States
seen from Canada
seen from Norway
seen from United Kingdom
Classificació General de la Regular. Final de Temporada
Final de la Ronda 8
Ronda 8, Jornada 2
Grup 8C
La temporada de Teixi mereix una d'aquelles cintes VHS que donava l'Sport quan el Barça feia història. Les mateixes que uns anys després eren esborrades per gravar-hi pornografia barata a sobre. L'equip del Farró ha igualat els registres de record d'A.Farrero l'any passat, passant per segon cop a l'història dels 1000 punts en Lliga Regular i empatant amb la increïble marca de 48 punts a favor per partit. Però allà on A.Farrero es va deixar guanyar fins a set partits, Teixi només n'ha perdut dos. L'efectivitat de l'equip és innegable i no hi ha millor prova que el fet d'aconseguir les set corones en les set Rondes que s'han disputat. Però, com diu la dita, això no és comença sino com acaba. Només fa falta recordar que des de Marius a la temporada 2011-2012, cap guanyador de Lliga Regular s'ha emportat la Champions a final de temporada.
Teixi ha apostat per montar l'equip al voltant d'una estrella, cosa que no va funcionar a Nelson o a David en altres cursos. Potser perquè ells no van nudrir les seves estrelles amb jugadors a la seva alçada. Luteixi ha jugat amb tot l'estratègia i reflexió que els va faltar als passionals Tateixi i Teixito (que en pau descansi).
Alabances a banda, en aquest grup hi ha dos equips que es juguen la vida. Pepe porta anys sent l'Arsenal de Wenger. Joc preciosista, lligues regulars sòlides, equips perillosos, però a l'hora de la veritat, faltava tocar la última tecla per cantar victòria. Qui no recorda la derrota als Quarts de Final de 2012 de "l'affair Beñat" contra Debo? O sent massacrat per CR7 l'any passat i per Aci a la trista final de 2013. Aquest any ha perdut l'àngel, tal com quan Wenger va perdre a Henry. L'equip ha sigut molt més irregular i pràcticament pot donar gràcies d'encara està de peu a la batalla amb una mitjana de 35 punts per partit. Una victòria en aquesta Ronda li donaria un ticket per jugar la Champions per quarta temporada consecutiva, però una segona posició també el deixaria amb moltíssimes opcions. Si Teixi li dona permís, tot està a les seves mans... o potser a les de Riki?
La temporada de Richar té trampa. La mitjana de punts a favor el colocaria el 12è, però tampoc ha tingut una mitjana de punts en contra molt baixa com per explicar l'èxit relatiu. La clau ha estat guanyar les batalles que tocava guanyar. Hi ha qui dirà que aquesta és la clau definitiva per imposar-te en aquest joc. Moltes primeres posicions i moltes últimes, quan Richar s'hi posa, va all in. Si veu que no toca, no perd energies. Ha arribat el moment de no dossificar-se: tot i que una tercera posició li podria valer, el seu mal average el situa al llindar de risc per quedar-se a la UEFA per segon any consecutiu.
El quart en discòrdia és Pajarin. La seva història és la del gos ferit, inofensiu fins que se li creuen els cables. Capaç tant de récords impossibles -aquella marca històrica de partits seguits sense perdre que ni Teixi ha aconseguit tumbar aquest any- com de desfetes històriques -és el que més 0s acumula en quatre anys i té un parell de marques en el Top 5 de pitors puntuacions de la història-, aquesta temporada, el brillant Doctor Jekyll ha quedat ensorrat davant el domini de Mister Hide. Pocs caps de setmana brillants l'han enfonsat en una guerra mil·limètrica amb Joanet i Marius per veure qui s'emporta el farolillo de la Regular.
Grup 8B
Corria el Novembre de l’any passat quan el sorteig de la Ronda 4 va agrupar a David, Joanet, Aci i Ru en el Grup B. En aquell moment, Aci era l’únic que estava en llocs Champions, tot i que David ja hi tenia la vista posada. Joanet intentava agafar un ritme que mai ha aconseguit mantenir i Ru aspirava a recuperar-se dels durs cops inicials. Aquell grup va acabar consagrant a Aci com un aspirant a revalidar el títol de 2013, donant esperances renovades a Ru i ensenyant la porta de la UEFA a Joanet i David.
Ningú hagués pronosticat que quatre Rondes després, el que fou l’últim d’aquell grup, és l’únic que té el bitllet per la Champions assegurat. El pare d’en Ferran arriba a la última Ronda amb la satisfacció que dóna tenir els deures fets: alineacions destensionades, proves per agafar confiança i possibilitats de caure en negatiu per perfilar un equip que li doni opcions de, com a mínim, repetir semifinals a la Champions.
El que sí que va saber endivinar aquella llunyana Ronda 4, era que aquesta tampoc seria la temporada de Joanet. La seva confiança en la plantilla del Barça i la defensa del Llevant no ha donat els resultats esperats. Els gols de Suárez han brillat per la seva absència, recordant a estones la mala inversió en Ruben Castro que va condemnar a Richar l’any passat.
Queden dues peces del puzzle per decidir: Aci i Ru. Molt malament ho hauria de fer el primer per quedar-se fora de la Champions per primer cop en la seva exitosa carrera. Té un coixí de dos punts sobre els aspirants a entrar als llocs nobles i un average més que acceptable.
Tot sembla favorable per a que el que de veritat es juga les garrofes, no perdi l’oportunitat d’entrar a uns quarts de final per primera vegada. Ru ha fet una temporada de menys a més i millor. Ara no estaríem analitzant les seves possiblitats de classificar-se si no fos per la seva última derrota contra A.Farrero, que el condemnà de primer a quart del grup 7B. Si hagués guanyat aquell partit, ara mateix seria tercer de la general i estaria classificat matemàticament junt amb David i Teixi per a la Champions. Analitzar les seves opcions, passa per analitzar el calendari del Màlaga. Tot i debutar al Camp Nou, els andalusos tenen dos partits favorables contra Getafe i Granada que haurien de ser font de punts per a la CCN (Camacho, Castillejo i Nordin). Els seus escuders són un regular Parejo, un imprevisible Muniain i un dels millors davanters de la temporada: Benzema.
Grup 8A
El Grup A d’aquesta última ronda és com una banda de vells amics. S’han enfrontat fins a set cops entre ells en altres rondes i no hi ha un clau guanyador en pràcticament cap enfrontament.
Debo és el que en surt més mal parat, havent perdut contra tots els seus pròxims contricants en almenys una ocasió. Però si parem a mirar els seus duels individuals contra Franc, el seu rival aquesta jornada, ens els trobem empatats a un victòria. Debo és l’equip més irregular de tot el grup de perseguidors. És el segon amb més primeres posicions, però encapçala la classificació d’últimes posicions si el comparem amb els altres equips Champions. La reguralitat cirugiana de les primeres rondes ha derivat en una variança extrema arrelada en una combinació de 20s i 50s. Aquesta aparent imprevisibilitat s’aclara quan analitzem el seu equip: la dependència en figures com Kakuta (a cavall del 2 i el 14) i la sempre inestable porteria del Barça, el fan entrar a cada jornada trepitjant fang. El de Vallcarca confiarà en que el fitxatge de Uche aporti el que no ha sostingut Piovaccari al llarg de tota la temporada.
L’únic duel que no s’ha donat mai entre aquests equips és el que enfronta a Cardús i Nelson, que enceten els seus enfrontaments personals en aquesta útlima ronda. Nelson parteix amb aventatge a la General, sabent que un tercer lloc en aquesta Ronda li seria suficient per accedir a una plaça Champions. Sabent que Nelson és l’únic equip, si no comptem al trenca-records Teixi, que no té cap última posició a la seva cartolina, no hauria de tenir problemes per aconseguir-ho.
Tant Cardús com Franc no poden relliscar en cap enfrontament. Només si compleixen la seva compromesa, es jugaran el tot pel tot en un últim partit d’infart. Franc és l’actual campió de Champions i Cardús té una valuosa UEFA en el seu palmarés. El darrer reforça la seva més que decent defensa amb el retorn de Pepe a la titularitat i confiarà en que els seus dos puntals d’atac -Aduriz i Negredo- afinin la seva punteria. Franc, per la seva banda, té una jornada complicada de lesions, sancions i dubtes. El fitxatge d’Iborra, un vell conegut de Cardús, pot ser determinant per assegurar els sisos necessaris al mig del camp que el retornin a la regularitat que li van donar una Champions.