#sergio humada

[tastatast]

Via Veneto

Per a aquesta visita al Via Veneto, vam encarregar una sèrie de plats. Per a començar, unes càlides “garotes de Cadaqués amb la seva crema” seguint la recepta d’en Francesc Fortí d’El Racó d’En Binu; a continuació, un plat històric de la casa, la “tòfona negra al Champagne” segons la recepta del 1967, deliciós; després, el “llamàntol en cocotte de vidre tapada amb pasta full” d’en Josep Muniesa, amb un punt de cocció magnífic que permetia gaudir plenament tant del gust del llamàntol com de la carnositat d’aquest crustaci i, a més, del cruixent de la pasta de full; per a continuar, la “pularda de Brèsse demi-duil amb salsa suprema”, que ens van servir molt ben cuita i hidratada. Per postres, una “omelette surprise” (una merenga farcida amb gelat i flamejada amb rom) i un acadèmic “soufflé al Grand Marnier” molt ben fet.

Pel que fa als vins, cal destacar la feina d’en José Martínez. Durant anys, ha ant creant un celler amb anyades històriques dels vins més icònics i, a més, sempre ha fet un molt bon servei, tant de copes com a nivell de profundització del que serveix als comensals.

Les virtuts del Via Veneto rauen en el que hauria de ser comú entre els bons restaurants: una bona cuina suculent i elaborada que prima l’estètica del gust per sobre de l’estètica visual, tot i que aquesta també està cuidada; un menjador acollidor i elegant; i un servei al servei del client, d’aquell servei que sempre hi és quan el necessites però que no el notes. Tot això són obvietats que estan en perill d’extinsió entre les propostes gastronòmiques que podem trobar actualment a Barcelona i que fan del Via Veneto un restuarant cada dia més valorat i preuat.

Aquest va ser el nostre últim àpat amb en Sergio Humada com a cuiner de la casa. Esperem que tant ell com el Via Veneto segueixin un bon camí.

Tornar a veure les fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Per a aquesta visita al Via Veneto, vam encarregar una sèrie de plats. Per a començar, unes càlides “garotes de Cadaqués amb la seva crema” seguint la recepta d’en Francesc Fortí d’El Racó d’En Binu; a continuació, un plat històric de la casa, la “tòfona negra al Champagne” segons la recepta del 1967, deliciós; després, el “llamàntol en cocotte de vidre tapada amb pasta full” d’en Josep Muniesa, amb un punt de cocció magnífic que permetia gaudir plenament tant del gust del llamàntol com de la carnositat d’aquest crustaci i, a més, del cruixent de la pasta de full; per a continuar, la “pularda de Brèsse demi-duil amb salsa suprema”, que ens van servir molt ben cuita i hidratada. Per postres, una “omelette surprise” (una merenga farcida amb gelat i flamejada amb rom) i un acadèmic “soufflé al Grand Marnier” molt ben fet.

Pel que fa als vins, cal destacar la feina d’en José Martínez. Durant anys, ha ant creant un celler amb anyades històriques dels vins més icònics i, a més, sempre ha fet un molt bon servei, tant de copes com a nivell de profundització del que serveix als comensals.

Les virtuts del Via Veneto rauen en el que hauria de ser comú entre els bons restaurants: una bona cuina suculent i elaborada que prima l’estètica del gust per sobre de l’estètica visual, tot i que aquesta també està cuidada; un menjador acollidor i elegant; i un servei al servei del client, d’aquell servei que sempre hi és quan el necessites però que no el notes. Tot això són obvietats que estan en perill d’extinsió entre les propostes gastronòmiques que podem trobar actualment a Barcelona i que fan del Via Veneto un restuarant cada dia més valorat i preuat.

Aquest va ser el nostre últim àpat amb en Sergio Humada com a cuiner de la casa. Esperem que tant ell com el Via Veneto segueixin un bon camí.

Veure més fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Anar al Via Veneto és fer un viatge a una època en la que els restaurants s’entenien com una exaltació de la gastronomia i en la que el tracte i les bones maneres hi eren presents de principi a fi. 

El motiu d’aquesta nova visita va ser menjar el seu menú de la tòfona blanca d’Alba, un menú a base de plats clàssics que s’elaboren afegint-hi el preuat bolet com són els següents: 

- Un dry martini amb escudella, Fino i tòfona blanca molt equilibrat en el que el Fino no sobrepassava l’aromàtica de la tòfona però que, malauradament amb tot el temps de servei, es va refredar.

- Una torrada de pa de pagès amb moll de l’òs i tòfona blanca. Quina combinació més deliciosa!

- Taglioni a la carbonara amb lardo di Colonnata i tòfona blanca que, una vegada més, va arribar més aviat fred i del que n’haguéssim agraït una ració un pèl més generosa. 

- L’ou ferrat amb puntilla i parmentier amb tòfona blanca, un plat que no falla.

- Petit poulet de Bresse desossat amb risotto de ceps amb tòfona blanca del que n’haguéssim fet dos plats, per una banda el poulet de Bresse i, per l’altra, un bon risotto.

- Dos formatges amb tòfona blanca: Brie de Meaux i Fourme d’Ambert.

- Per postres, arròs amb llet amb tòfona blanca tot fent un joc visual de manera que samblés un ou ferrat (l’arròs amb llet representava la clara i un tocinillo del cielo, el rovell).

A priori, podria arribar a semblar un àpat ben senzill format per productes bàsics i elaboracions ben senzilles com l’escudella, una torrada de pa, pasta, un ou ferrat, un puré de patates, arròs i pollastre; però el criteri de selecció dels productes de qualitat que tenen en Pere Monje i el seu equip, l’excel·lència del servei amb el savoir faire que caracteritza la casa i la riquesa aromàtica que li aporta la tòfona blanca a cada plat fan del menú una menja excepcional.

Un menú digne d’aquesta deliciosa decadència tant del Via Veneto.

Tornar a veure les fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Anar al Via Veneto és fer un viatge a una època en la que els restaurants s’entenien com una exaltació de la gastronomia i en la que el tracte i les bones maneres hi eren presents de principi a fi.

El motiu d’aquesta nova visita va ser menjar el seu menú de la tòfona blanca d’Alba, un menú a base de plats clàssics que s’elaboren afegint-hi el preuat bolet com són els següents:

- Un dry martini amb escudella, Fino i tòfona blanca molt equilibrat en el que el Fino no sobrepassava l’aromàtica de la tòfona però que, malauradament amb tot el temps de servei, es va refredar.

- Una torrada de pa de pagès amb moll de l’òs i tòfona blanca. Quina combinació més deliciosa!

- Taglioni a la carbonara amb lardo di Colonnata i tòfona blanca que, una vegada més, va arribar més aviat fred i del que n’haguéssim agraït una ració un pèl més generosa.

- L’ou ferrat amb puntilla i parmentier amb tòfona blanca, un plat que no falla.

- Petit poulet de Bresse desossat amb risotto de ceps amb tòfona blanca del que n’haguéssim fet dos plats, per una banda el poulet de Bresse i, per l’altra, un bon risotto.

- Dos formatges amb tòfona blanca: Brie de Meaux i Fourme d’Ambert.

- Per postres, arròs amb llet amb tòfona blanca tot fent un joc visual de manera que samblés un ou ferrat (l’arròs amb llet representava la clara i un tocinillo del cielo, el rovell).

A priori, podria arribar a semblar un àpat ben senzill format per productes bàsics i elaboracions ben senzilles com l’escudella, una torrada de pa, pasta, un ou ferrat, un puré de patates, arròs i pollastre; però el criteri de selecció dels productes de qualitat que tenen en Pere Monje i el seu equip, l’excel·lència del servei amb el savoir faire que caracteritza la casa i la riquesa aromàtica que li aporta la tòfona blanca a cada plat fan del menú una menja excepcional.

Un menú digne d’aquesta deliciosa decadència tant del Via Veneto.

Veure més fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Parlar del Via Veneto és parlar d’una de les cases amb més història de Barcelona i d’un equip de persones amb molts anys d’excel·lència en el servei. 

En un entorn únic a la ciutat i un acolliment exemplar, la seva cuina queda totalment realçada i preparada per a ser gaudida.

Vam voler fer un àpat dedicat al caneton à la presse, un dels seus plats emblemàtics a imatge del famós canard à la presse de La Tour d’Argent i un dels màxims exponents del servei a la russa, acabant d’elaborar el plat davant del client. Tot i tenir el Via Veneto com a restaurant que elabora receptes  clàssiques i tot i que el resultat va ser deliciós, ens va sorprendre que cuinessin el caneton sense el fetge de l’ànec, sense mantega i sense Cognac i, per tant, la lleugeresa final del plat. I també, l’acompanyament simulant una granja i introduint ingredients com el blat sarraí.

A la seva proposta, també ens va emocionar el fet de trobar la interpretació dels eriçons de mar gratinats que feia en Francesc Fortí al mític El Racó d’en Binu, un autèntic seguidor de l’escola d’Escoffier.

Si a això li afegim el plaer de parlar de gastronomia amb en Pere Monje, la vetllada es fa rodona. 

Tornar a veure les fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Parlar del Via Veneto és parlar d’una de les cases amb més història de Barcelona i d’un equip de persones amb molts anys d’excel·lència en el servei.

En un entorn únic a la ciutat i un acolliment exemplar, la seva cuina queda totalment realçada i preparada per a ser gaudida.

Vam voler fer un àpat dedicat al caneton à la presse, un dels seus plats emblemàtics a imatge del famós canard à la presse de La Tour d’Argent i un dels màxims exponents del servei a la russa, acabant d’elaborar el plat davant del client. Tot i tenir el Via Veneto com a restaurant que elabora receptes  clàssiques i tot i que el resultat va ser deliciós, ens va sorprendre que cuinessin el caneton sense el fetge de l’ànec, sense mantega i sense Cognac i, per tant, la lleugeresa final del plat. I també, l’acompanyament simulant una granja i introduint ingredients com el blat sarraí.

A la seva proposta, també ens va emocionar el fet de trobar la interpretació dels eriçons de mar gratinats que feia en Francesc Fortí al mític El Racó d’en Binu, un autèntic seguidor de l’escola d’Escoffier.

Si a això li afegim el plaer de parlar de gastronomia amb en Pere Monje, la vetllada es fa rodona.

Veure més fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Parlar del Via Veneto és parlar d’una de les cases amb més història de Barcelona i d’un equip de persones amb molts anys d’excel·lència en el servei.

En un entorn únic a la ciutat i un acolliment exemplar, la seva cuina queda totalment realçada i preparada per a ser gaudida.

Vam voler fer un àpat dedicat al caneton à la presse, un dels seus plats emblemàtics a imatge del famós canard à la presse de La Tour d’Argent i un dels màxims exponents del servei a la russa, acabant d’elaborar el plat davant del client. Tot i tenir el Via Veneto com a restaurant que elabora receptes  clàssiques i tot i que el resultat va ser deliciós, ens va sorprendre que cuinessin el caneton sense el fetge de l’ànec, sense mantega i sense Cognac i, per tant, la lleugeresa final del plat. I també, l’acompanyament simulant una granja i introduint ingredients com el blat sarraí.

A la seva proposta, també ens va emocionar el fet de trobar la interpretació dels eriçons de mar gratinats que feia en Francesc Fortí al mític El Racó d’en Binu, un autèntic seguidor de l’escola d’Escoffier.

Si a això li afegim el plaer de parlar de gastronomia amb en Pere Monje, la vetllada es fa rodona.

Veure més fotos del Via Veneto

[tastatast]

Via Veneto

Aquest sopar va ser organitzat per la importadora de vins Abó & Lacalle i va comptar amb la presència de l’export manager del celler Louis Jadot de la Borgonya. Dins d’un dels molts espais del Via Veneto vam poder degustar un menú de tardor elaborat pel xef Sergio Humada, ple d’intensitat d’aromes de bolets i caça per acompanyar els vins de la Maison. Cal destacar el magnífic servei de sala i l’organització per part de la família Monge i el seu equip.