#tarragona21

[salvemescolaolgaxirinacs]

Primer día del año 2013 a las 9h. ha sonado mi móvil,… con el sueño profundo de unas pocas horas, lejos de sobresaltarme o enfadarme, me ha sorprendido una rara sensación de bienestar  y felicidad. En ese momento no sabía por qué dicha sensación me embargaba, pues no es nada habitual en mí por las mañanas al despertar.

Tras un momento he sabido la razón. Las imágenes del primer sueño de este nuevo año han invadido mi mente, he recordado perfectamente qué estaba soñando. Mi primer sueño del año para mí ha resultado sumamente placentero pero no sé qué significado darle. ¿Tal vez curioso? Curioso por empezar el año soñando que la escuela que ha acaparado muchísimo esfuerzo y dedicación para evitar su cierre, estaba a punto de reabrirse de nuevo. ¿Tal vez premonitorio? Premonitorio porque puede ser que me esté avisando de una realidad inminente dado los cambios políticos y la posibilidad de que se enmienden los errores cometidos hasta ahora. ¿Tal vez motivador? Motivador para seguir luchando este año como ya lo hice (hicimos) el año pasado para conseguir que se deshaga la injusticia cometida.

Tal vez no es ni curioso, ni premonitorio, ni motivador y ha sido fruto del momento en el que he analizado mi 2012 y recordando que gran parte del año lo he dedicado casi exclusivamente a luchar por la escuela Olga Xirinacs, para mantener su ubicación y autonomía y así evitar su cierre y desaparición, que es lo que ha pasado finalmente. A esto se ha unido el haber escuchado a nuestro presidente Artur Mas en su discurso de fin de año. Al oírle decir que quien no lucha ya ha perdido, no he podido evitar sentir que unas palabras que para mí siempre han sido motivadoras, pronunciadas por él me hayan parecido totalmente vacías. Nosotros hemos luchado muchísimo para no perder, pero es imposible no perder cuando tu adversario no te da la más mínima oportunidad de defenderte. Hemos topado contra un gobierno que ha sido un muro infranqueable al que no se nos ha permitido ni acceder ni dialogar. Qué duda cabe que yo prefiero que haya sido un sueño premonitorio y motivador y que este nuevo año nos de la capacidad y la fuerza para seguir luchando por nuestros sueños, para que lo que no conseguimos en el 2012 ahora sí lo consigamos. Todos sabemos que hay recortes necesarios y obligados pero lo que no sé y me gustaría saber es ¿cuánto se ha ahorrado la Generalitat cerrando la escuela? ¿De verdad éste era un recorte necesario e inevitable? Una escuela que si hubiera continuado el coste de mantenerla era cero. ¿Dónde está el ahorro?

Dicen que los sueños, sueños son, pero mi primer sueño del año para mí ha sido más que un sueño, pues ha reflejado una realidad posible. Porque todo es posible si se intenta con fuerza, ¿no?.

Gracias, un saludo.

María José Pino (ASERCO)

L'escola Olga Xirinacs

[salvemescolaolgaxirinacs]

Com bé dius Xavi Paba, la voluntat d’un poble no era tancar l’escola Olga Xirinacs. La voluntat d’un poble no és tancar escoles i molt menys una comunitat educativa com aquesta.

Va ser la voluntat d’una sola persona, en contra de la voluntat de tots, i amb el recolzament d’un govern que ara s’omple la boca dient que ha escoltat la veu del poble i que vol ser ell qui representi i dugui a terme la seva voluntat.

Un govern que quan la voluntat de la nostra comunitat educativa era mantenir l’escola Olga Xirinacs oberta no ens va voler escoltar. Un govern que va fer un informe de dues fulles amb dos gràfics, per justificar un tancament injustificable, quatre mesos desprès que prengués la decisió una sola persona i datat un dia desprès que li demandéssim per escrit.  Un govern que quan vam fer informes amb números que desmuntaven els seus arguments ens va dir que aquests treball ho ha de fer l’administració, que el poble no ha de fer informes (és a dir no hem protestar ni dir-les que s’han equivocat).

Un govern que diu que escolta, però que si reclames una escola nova ja, el que fa és treures el problema de sobre per que no li agrada que li facin reivindicacions (muerto el perro, muerta la rabia). I aquí no ha tingut res a veure ni el govern de Rajoy, ni l’espoli, ni el pacte fiscal.

Aquí qui ha tancat l’escola ha estat el govern de Catalunya, un govern que sense tenir la majoria absoluta ha aconseguit fer el que ha volgut (no ha fet cas a Resolucions del Parlament a favor de l’escola per que la persona que va decidir tancar l’escola pensa i diu que el Parlament no sap el que es vota). Sí senyor, això és un govern democràtic!

Tants anys perduts en 21 mesos. Realment és aquest el govern que volem i el volem amb majoria absoluta? Jo no el vull, jo no vull donar-lis un chec en blanc que és el que demanen .

A mi ja no en tornaran a enganyar, he après a base de cops que no m’esperava ni imaginava. Com bé dius Xavi Paba, ha arribat el moment de dir prou. Ara li toca al poble.

Ens toca a nosaltres, nosaltres decidim!!!

María José Pino

[salvemescolaolgaxirinacs]

Aquest 20N, data discutida com poques, a cinc dies d’unes eleccions molt ‘especials’ per molts de nosaltres, va saltar a la sorra d’aquest circ polític un nou actor, poc agraït però no per això menyspreable: ‘les clavegueres de l’estat’.

I les clavegueres són molt, molt desagraïdes, perquè no entenen ni de colors ni de partits. Són necessàries en aquesta la nostra societat que hem construït i que amb tant d’afany alguns pretenen acabar. Quan et deixen entreveure que aquestes clavegueres es poden fer servir per fer caure a un president es quan et preguntes, si poden fer això què no podran fer com el tancar una escola per interessos propis?

Aquest mateix dia es complien onze mesos des de que ens vam assabentar que l’escola dels nostres fills no obriria aquest curs, també era el dia universal dels nens.

I hi ha dies, com aquest, en els que et preguntes si realment durant aquests mesos vam arribar a trobar la porta de les clavegueres, una porta que no varem gosar obrir però que sabem de la seva existència, una porta que molt probablement ens enfonsaria en les brutícies més fosques i desagradables, allí on s’amaga tot el que els que ens governen fan a les nostres esquenes i ho volen amagar perquè saben que de ben segur, ni és legal, ni és ètic, i molt menys moral. Informes inexistents, números irreals, ajuts a amics, nervis, silencis… l’escola es va tancar injustament, però la claveguera s’ho va empassar tot i allí va quedar.

Alguns ens volen fer creure, que tot plegat és la voluntat d’un poble, i és quan veus això, quan tot en el que creus i has defensat sempre, trontolla, trontolla perquè et preguntes si tu també formes part d’aquell poble o tan sols ets un peó al que fan avançar a conveniència del rei.

També va ser la voluntat d’un poble el mantenir l’escola Olga Xirinacs, però aquell dia el poble o no va ser escoltat o no va cridar ben fort, aquell dia va ser la voluntat només d’algú, però us asseguro que no es tractava del poble. L’educació no és una mercaderia per molts que així ho creguin.

No, no és aquesta la Catalunya que volem. Volem un país just, de tots i per tots. Malauradament sento a la majoria dels actors d’aquest circ i no sé a qui es dirigeixen en els seus discursos, els programes electorals ja no serveixen, pots prometre el que vulguis i després fer el contrari com hem pogut veure aquest any. Dia sí i dia també apareix un nou cas de corrupció d’algun dels governants, dia sí i dia també moltes famílies són desnonades, dia sí i dia també molts nens passen gana, dia sí i dia també és 15M.

L’onze de setembre tot un poble va sortir al carrer a cridar ‘prou!’. Ha arribat l’hora, l’hora d’aixecar catifes i fer neteja de tota la brutícia, l’hora de netejar les clavegueres, l’hora d’arreglar aquest sistema injust, diumenge decidim, ja se senten els tambors, ha arribat l’hora, escolteu-los.

Xavier Paba. Pare de família.

[salvemescolaolgaxirinacs]

López Tena i Pereira, davant de l'Escola Olga Xirinacs / ACN

El candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha reivindicat aquest dimarts una “escola pública, gratuïta i de qualitat” accessible a tota la societat i ha marcat com a “prioritat” la inversió en formació, recerca i innovació. El candidat de SI ha desacreditat el “model antisocial de CiU” davant de l’escola Olga Xirinacs de Tarragona, que va deixar de funcionar el passat mes de juny.

El centre va rebre diversos premis, entre ells el Baldiri Reixac, “i el premi que li va donar Mas, Rigau i ‘el govern dels millors’ va ser el tancament”, ha denunciat López Tena, que ha recordat que CIU i PP van votar al Parlament contra mantenir obert el centre.

El candidat de SI ha denunciat que CiU hagi optat per “tancar les escoles públiques, pujar taxes universitàries i abaixar les beques”, perquè això porta cap a una “societat dual”, de manera que “només els que tenen mitjans suficients tenen accés a una educació i una feina de qualitat”. En canvi, ha subratllat López Tena, el model de Solidaritat és l’educació “universal” que garanteixi la “igualtat d’oportunitats”, tal com ja es fa als països del nord d’Europa i “fins no fa gaire a Catalunya defensava tothom”.

De la seva banda, el cap de llista de Solidaritat a Tarragona, Albert Pereira, ha assegurat que SI havia estat donant suport a l’escola des de fa molt de temps i ha recordat que el tancament del centre havia causat “un impacte social i una mobilització multitudinària”.

[salvemescolaolgaxirinacs]

La diputada d’ICV-EUiA, Hortènsia Grau, ha fet balanç aquest dijous dels 21 mesos escassos que ha durat el mandat d’Artur Mas, i ha destacat la feina a favor de les persones i els territoris duta a terme per la coalició ecosocialista.

La diputada cambrilenca ha presentat  547 preguntes per escrit al Govern i 342 per oral, ha sol·licitat la compareixença 100 vegades i ha presentat 65 propostes de resolució.

Grau ha remarcat que CiU s’ha dedicat a ignorar sistemàticament els acords del Parlament quan lo hi ha convingut: “Se salten allò que s’ha votat i ha obtingut majoria, cosa que representa una greu mancança democràtica”, ha dit, i com exemple ha citat les resolucions a favor de la continuïtat de l’escola Olga Xirinachs, o les que promovien l’establiment del Tramcamp i el servei de Rodalies del Camp de Tarragona.

Segons Grau, la pregunta que cal fer-li  a la gent és:” vostè i la seva família estan millor avui que fa dos anys? La política de CIU ha millorat la seva situació i la dels seus amics i familiars? I el país, creu que està millor avui que fa dos anys?” Si la resposta és no -prossegueix la diputada-, l’alternativa està clara, i consisteix en la tasca que ha dut a terme, durant aquest mateix temps, la coalició d’ICV-EUiA, perquè aquesta ha esta la legislatura de les retallades però el nostre grup no ha oblidat les necessitats reals de Catalunya, ni les dels territoris que integren el nostre país”.

Hortènsia Grau, durant la roda de premsa d'aquest matí 

[salvemescolaolgaxirinacs]

El candidat a la Generalitat d’ICV, Joan Herrera, i la cap de llista per la circumscripció de Tarragona (pendent de fer-se oficial), Hortènsia Grau, s’han trobat aquest dilluns pel matí amb pares i mares d’alumnes de l’escola Olga Xirinachs, que aquest curs no ha obert portes a causa de les polítiques restrictives del Departament d’Ensenyament. Aquest centre,  amb 120 alumnes, “era un model de qualitat educativa, un centre de referència amb mètodes pedagògics avançats (va guanyar dos premis Baldiri Rexach) i amb una gran implicació dels pares i les mares. L’escola estava en un espai provisional i enlloc d’impulsar la construcció d’una nova escola el que s’ha fet és tancar-la2, ha explicat Herrera.

Aquest també ha assegurat que, “el que ha passat amb l’escola Olga Xirinachs és un paradigma de la política educativa de Mas, una política que es basa en el fet d’imposar i no dialogar amb la comunitat educativa  ni amb els ajuntaments;  retallar i no invertir per millorar la qualitat educativa, perquè hi ha hagut un 14% de reducció del pressupost en dos anys, 3.000 mestres menys i 30.000 alumnes més a tot Catalunya; i en segregar i no integrar, mantenint laseparació de la xarxa d’escola pública i d’escola concertada, amb horaris lectius diferenciats i la no recuperació la sisena hora a les escoles públiques de Primària, concertant, a més, amb escoles que separen per sexe”.

El dirigent ecosocialista ha lamentat també que la consellera Rigau va dir fa temps que es tractava d’una “escola de rojos”. “Unes declaracions impresentables i sectàries, pròpies d’una altra època, que posen en evidència que hi havia raons ideològiques per tancar l’escola. A Mas i Rigau no els hi agrada que en el marc de l’escola pública hi hagi diversitat, que hi hagi escoles amb autonomia, amb projectes educatius avançats. Volen una escola gris i uniforme. Per això han anat tancant les escoles amb projectes pedagògics innovadors que va començar el Govern d’esquerres”, ha conclòs Herrera.

Grau i Herrera s'han reunit amb alguns pares i mares de l'Escola Olga Xirinacs

[salvemescolaolgaxirinacs]

N’estic farta d'aquests polítics que s’omplen la boca dient que treballen per Catalunya i pels catalans i que fan gran esforços per millorar la situació negativa actual. Crec sincerament que els polítics faríem molt millor la seva tasca surtin al carrer.

Observant i valorant es poden prendre millors decisions que asseguts a les seves benvolgudes cadires. Ens volen convèncer  que volen aixecar Catalunya i ens diuen que és un gran país amb un gran potencial, no ho dubto sé que ho és, però  sí poso en dubte que amb aquest forma d’actuar, sense mantenir els tres pilars bàsics, no se l’estiguin carregant.

Si parlem d'educació  la conselleria d'ensenyament (ja no es diu d’educació, dada a tenir en compte) està fent grans mèrits per passar a l’historia com la pitjor i més retrògrada que em tingut en tota l’època demòcrata. Les retallades fetes en educació ara es convertiran en un gran problema d’aquí a uns anys, però es clar, llavors ja hauran deixat aquesta cadira ben escalfada i amb el sou que cobraran es podran pagar unes bones teràpies per resoldre qualsevol mínim aflorament de mala consciència.

N’estic farta d’aquest politics de despatxos que poden viure amb el tancament d’escoles innovadores i amb un gran potencial, més properes als esquemes d’educació de països com Finlàndia, i que hauríem estat un gran referent per a la educació d’un país que aspira a  ser un estat d’Europa.

Farta de veure com poden prendre una decisió brutal i cruel sense moure’s del seus despatxos, sense sortir a visitar, observar i valorar  si aquella escola, que durant cinc anys s’aixecava ben d’hora però ben d’hora, que havia plantat moltes llavors i n’havia collits alguns fruïts importants molt precoços, mereixia l’oferiment d’ una oportunitat o, simplement ,  el dret a tenir una “mort digna” en lloc d’una execució.

Jo no vull aquest tipus de polítics, jo vull més Escola Olga Xirinacs.

María José Pino. Mestre i membre de l’AMPA de l’Escola Olga Xirinacs.

[salvemescolaolgaxirinacs]

Els nostres fills i els nostres nets tindran l’oportunitat de llegir que la nostra ciutat, la ciutat  dels seus pares, va aconseguir una gran fita. A la historia de Tarragona es podran llegir paràgrafs com aquest…

“L’any 2012 Tarragona esdevé la capital de la cultura catalana, amb tot l’honor que això comporta per a la nostra ciutat. El mateix any, paradoxalment. la directora dels SSTT que feia uns mesos que va ocupar el seu càrrec, va prendre la decisió de tancar una escola pública de la ciutat. Tarragona no va evitar el seu tancament ni tampoc l’enterrament de les vuit raons del nom d’aquesta escola, l’escola Olga Xirinacs, http://www.escolaolgaxirinacs.info/post/14619152521/8-raons-dun-nom. Tot plegat va deslluir la seva gran fita”.

Tarragona, encara hi ets a temps de reescriure la teva història i d’evitar un mal que no mereixem i no hem cercat. Només tu hauries de fer la teva història, només tu saps el que et convé, només tu entens que aquesta escola és necessària al centre de la nostra ciutat, on els seus veïns tenen el dret de poder escollir entre portar als seus fills a una escola pública o a una privada o concertada, sense haver de traslladar-se, degut a que sense l’escola Olga Xirinacs, la zona del centre queda en inferioritat de condicions que la zona dels barris que tenen més escoles públiques.

María José Pino | Tarragona21 | 03.09.2012