seen from United States
seen from United States
seen from Malaysia
seen from United States
seen from Germany
seen from United States
seen from Malaysia
seen from Norway
seen from Singapore
seen from Malaysia
seen from Canada
seen from Singapore
seen from Australia
seen from Slovakia
seen from United States
seen from Ecuador
seen from Russia
seen from Italy
seen from United States
seen from United States
“Oh lliri de la Glòria, / lo més volgut; / com me lliguen i atraguen / vostres perfums / per sobre mons i núvols / amunt, amunt, / per sobre les estrelles, / flors de l’atzur, / fins a veure’ns la cara, / Jesús!, Jesús!”
VERDAGUER, Jacint; a Brins d’espígol
Què és la poesia?
La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d'Eva.
Los fa record del paradís perdut
on jugava l'amor amb la ignocència,
i els ne fa somiar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.
Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
són llur murmuri bla ses canticeles,
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.
No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills del cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.
Mes per sentir-li modular a pler
la pobra humanitat està distreta.
Qui està distret amb lo borboll mundà,
com sentirà la refilada angèlica?
L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena.
Lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuada tèrbola.
De poetes cabdals prou n'hi ha haguts;
cap d'ells la dolça melodia ha apresa.
Qui n'arribés a aprendre un refilet,
aquell ne fóra l'àliga superba.
Mes l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llença un raig d'harmonies i s'encela.
Jo l'he sentida un bell matí de maig,
lo bell matí del maig de ma infantesa.
Jo l'he sentida la gentil cançó,
per ço m'és enyorívola la terra.
Jacint Verdaguer,
15 de maig de 1896. Aires del Montseny, 1901
Si tanco els ulls al sol que m'enlluerna, / ja el trobo a dins de mi que em fa cantar, / quan m'omple el cor que com més té més brama, / fet a sa mida sense fons, i abat / a l'esperit que, amb set de meravelles, / se passeja pels mons com un gegant.
Jacint Verdaguer (via vilha)
En un article crític publicat, no fa pas gaires dies, sobre mon darrer llibre, Pàtria, lo crític, queixant-se, potser amb raó, de que en mes últimes obres no dono prou destriats los genres literaris, semblava doldre's de que jo deixàs caure massa gotes de poesia religiosa en lo doll de ma poesia patriòtica. Oh!, com m'honrava i me plavia, sense voler, amb això mon benvolgut amic! Com li agraesc l'acusació! Com li agrairia més si el cor me digués que en só mereixedor! Oh, si pogués suavitzar amb lo melós i adorable nom de Déu la seca aspror de tots mos versos! Oh, si deixant a part mon no-res, pogués com altre Eliseu, amb un grapat de sal divina endolcir lo doll cada dia més amargant i terrós de la poesia contemporània que, descreguda, sense cor i sense ànima, va deixant les ales a bocins en lo fang de la matèria!
Jacint Verdaguer, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa
En nom de Déu i de la Verge Maria, lo dia primer d'abril, temps de primavera gentil, com diria fra Anselm, a les quatre de la tarda nos embarcam en Barcelona per Terra Santa, vers on, desitjós d'arribar-hi abans que el vapor, lo cor se'n vola sumptis fidei alis, segons paraula de sant Jeroni. Així com lo pol atrau l'agulla magnètica, la prada florida les abelles sedentes d'olors i de mel, la Califòrnia atreia adés los afamats d'or, i els grans centres d'Europa atrauen los assedegats de ciència, vanitat i plaer; la Palestina atrau lo cor cristià. Sa aridesa i desolació espantosa fan sospitar que ja hi posa son peu terrible lo desert, mes encara continua sent la terra de promissió enyorada i desitjada per lo poble de Déu, que ja no és la nissaga d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, sinó del poble cristià, format ex omnibus gentibus, et tribubus, et populis et linguis, que té son cap a Roma, en mig d'eix ample occident, vers a on, segons tradició, estava girat lo bon Jesús expirant en lo Calvari, en l'hora més solemne que ha assenyalat lo rellotge del temps.
VERDAGUER, Jacint; Dietari d'un pelegrí a Terra Santa
Lo que un segle bastí l’altre ho aterra, mes resta sempre el monument de Déu; i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra al Canigó no el tiraran a terra, no esbrancaran l’altívol Pirineu.
VERDAGUER, Jacint; Los dos campanars, 1880-1883
En l'hostal de l'amic / vingué a albergar-se l'Aimador més ric, / i el majordom li demanà l'hostatge. / Mes l'amic li digué: –Allotja'l de grat, / puix és mon Estimat, / qui amb sang fa temps comprà nostre llinatge.
VERDAGUER, Jacint; Perles
–Digues, aucellet que refiles i cantes, per què amb penes tantes l’amor me combat? Aixís responia l’aucell cantador: –Si no sostinguesses treballs per amor, amb què estimaries a ton Estimat? VERDAGUER, Jacint; Perles
