Educar per al ser

'La primera tasca dels educadors és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi'. Maria Montessori

[ameliaedi-blog]

‘El monstre de colors’, un recurs per l’educació emocional dels més petits.

‘Educar la ment sense educar el cor, no és educar en absolut’. Això ja ho va dir Aristòtil fa més de 2000 anys. Sembla sentit comú, però molts de nosaltres encara arribem a l’edat adulta i de vegades no entenem moltes coses que ens passen, sobre tot a nivell emocional. 

I és que l’educació emocional és una de les tasques més importants a realitzar dins de l’aula. Les emocions no es veuen però hi són, i afecten al desenvolupament dels infants. Incentiven la motivació, predisposen les actituds més positives, milloren les relacions, i afavoreixen la obtenció de resultats acadèmics, i més enllà de tot això, una bona gestió de les emocions ens ajuda a ser feliços i a trobar el nostre lloc al món.

Per sort, cada cop tenim més consciència i també més recursos al nostre abast. ‘El Monstre de Colors’ és un conte molt interessant per treballar les emocions amb els més petits. Es tracta d’un monstre que no sap què li passa. S’ha fet un garbuix d’emocions i ara li toca desfer l’embolic. Es tracta d’una història senzilla i divertida que introdueix a petits i a grans en el fascinant llenguatge de les emocions.

A partir dels colors, aquest conte ens ajuda a treballar i identificar les diferents emocions i també facilita fer  petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat. Us animo a llegir-lo i a compartir temps de qualitat i afecte amb els més petits.

[ameliaedi-blog]

I arriba un dia en que....li posa nom als dibuixos.

Amb els infants tots els dies passen coses. Sempre aprenem coses noves i els canvis van succeint. Alguns petits i d’altres més grossos que ens emocionen molt. Un d’aquests moments màgics ve quan un infant dibuixa, i mentre que ho fa, vol expressar-se: ‘Mira, he dibuixat un arbre de nadal’. 

En aquest moment podem estar segurs que l’infant ha entrat en l’etapa del gargot amb nom. 

Els petits i petites comencen a dibuixar molt aviat i les seves creacions en principi no tenen cap sentit per l’adult. Són processos de gaudir, d’experimentar amb el traç, amb els colors. Dibuixar i ser. 

Quan un infant posa nom a un dibuix ha assolit una etapa important, en la qual les seves creacions tenen significat i intencionalitat. Ara el pensament de l’infant és imaginatiu. Aquesta etapa sol començar sobre els tres anys i mig. Segurament, en un inici, nosaltres no serem capaços d’associar la forma del dibuix a l’objecte que representa, però per l’infant aquell gargot té significat.

[ameliaedi-blog]

‘Los siete pasos para educar en verde’ de Heike Freire

Us deixo un vídeo que parla sobre la importància de mantenir el contacte amb la natura per al infants, per millorar el desenvolupament psicomotor, cognitiu, afectiu, i social. També parla sobre la necessitat o no necessitat d’utilitzar les noves tecnologies com a recurs amb infants menors de 6 anys.

La pedagogia verda significa posar la natura en el centre de la tasca educativa. Vol dir aprendre a estar amb els infants en espais oberts, entendre les seves dinàmiques de joc i aprenentatge espontani, i acompanyar-los respectant el seu ritme i necessitats. Els infants en contacte amb la natura aprenen a ser creatius, a sentir-se lliures, a confiar, cooperar, i tot plegat s’assoleix de forma espontània. 

Crec que és molt important entendre que durant molts anys, la nostra espècie ha estat estretament vinculada i en contacte directe amb la natura. Els infants avui tenen vides ben diferents, sobre tots aquells que vivim a zones metropolitanes. Heike Freire utilitza el terme ‘biofòbiques’ per anomenar a l’educació actual, molt allunyada de la natura. Els nens conviuen entre parets, en espais petits, amb poca llum, moltes vegades sense tocar sorra o veure un bosc.

Seria molt interessant canviar aquesta tendència i convertir les escoles en espais més naturals, més oberts i amb més accés a la natura. Donar als infants una mica de natura cada dia seria un recurs pedagògic molt potent per deixar aflorar els procesos de desenvolupament i aprenentatge autodirigits.

[ameliaedi-blog]

El contacte amb la natura i el desenvolupament infantil

A casa nostra som molt de sortir al bosc. Sigui lluny , sigui a prop, ens encanta sortir amb les nostres filles a viure experiències a la natura. Un simple passeig pel bosc, dinar una truita de patates a l’aire lliure, jugar a pilota entre els arbres, buscar pinyes, recollir pedretes, veure I sentir els ocellets,…, ens manca tant en el nostre dia a dia, que ens sembla un regal quan ho gaudim.

El vincle dels éssers humans amb la natura s’està desgastant. Actualment, molts de nosaltres vivim immersos en un món tecnològic, davant d’una pantalla, amb una població cada cop més urbanita I amb una educació ambiental molt distanciada de la pròpia natura. El periodista Richard Louv parla del concepte ‘dèficit per naturalesa’, referint-se a afeccions físiques I emocionals provocades per la carència d’interacció amb la fauna I la flora, I als beneficis que comporta la connexió amb la natura.

Els infants passen més temps tancats que a l’aire lliure I paradoxalment, cada cop hi ha més estudis que argumenten les millores que suposa per la salud el contacte amb la natura. I no només en la salud, sinó que també en l’afectivitat, la creativitat I el benestar en general de la persona.

Cada cop m’atrau més la idea de compartir experiències a la natura. I investigant, he trobat una publicació on parla sobre els beneficis d’aquestes experiències. HI ha quatre pedagogs que assenyalen els motius pels quals és vital integrar els espais naturals en el model educatiu I restaurar el vincle amb la natura. Els cito a continuació:

- ‘Escaparat’ pels sentits: L’atenció dels nens davant les experiències naturals I reals és màxima. El cervell rep molts impulsos I vivències que tenen un gran impacte en el procés d’aprenentatge.

- L’abstracte es torna concret: sempre és millor explicar les coses davant de la realitat. Es pot tocar, veure, sentir I olorar.

- La nova alfabetització: tornar a la natura I retrobar la nostra experiència amb la natura.

- Moviment total: la natura nodreix el cervell per afavorir la psicomotricitat., a través d’un conjunt de sensacions vitals pel desenvolupament.

- Un futur sostenible: creant consciència per revertir l’actual relació dels nostres fills amb la terra.

- Es salud: un estudi del Fòrum econòmic mundial ressalta que els joves que passen més temps davant una pantalla són més propensos a sofrir dèficit per atenció, obesitat o desordres de la son.

- Espiritualitat necessària: no es refereix a la religió, sinó que ens referim a experimentar els cicles de la natura.

- Experiència guiada I compartida: els adults són els mediadors de les experiències que puguin tenir.

- Un escenari igualitari: la natura és un escenari neutre on és difícil trobar condicionants sexistes.

- Sana pertinença: la natura ensenya a compartir, a posar-nos en perspectiva, a situar-nos, a saber quin és el nostre lloc al món. Crea vincles entre pares I fills I produeix un sentiment de pertinença positiu.

- La natura és el nostre hàbitat primigeni, del qual venim.

- Curiositat I autonomia: fomenta l’aprenentatge cooperatiu, una major tolerància a la frustració, als nivells d’autonomia, curiositat per explorar, millorant l’autoestima I la capacitat d’adaptació.

- Millor equip: es generen relacions menys agressives, violentes, més de treball en equip.

Font: https://elpais.com/economia/2017/03/21/actualidad/1490090070_278719.html

Per tant, seguim el nostre instint  I dediquem temps als nostres fills I a nosaltres mateixos per fer allò que els nostres ancestres feien de forma natural I quotidiana. Segur que en veurem els resultats.