(Sé que era un esquema però no sabia fer l'esquema amb l'ordinador.)
El Romanticisme va sorgir, a Catalunya, a partir del primer terç del segle XIX. El principi bàsic del Romanticisme era crear un art nou,basat, en la imaginació, i, per tant, contrari a la raó. Els principals trets són:
-La natura esdevé un símbol.
-L'atracció per l'obscur i l'irracional.
El 1833, Bonaventura Carles Aribau va publicar l'oda La pàtria que es va convertir en la primera mostra de poesia romàntica en català. El seu exemple va ser seguit per Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals i Víctor Balaguer,que, conjuntament van posar les bases dels Jocs Florals(1859).
Juntament amb altres institucions, van ser la plataforma de recuperació del català com a llengua d'ús culte i el trampolí perquè apareguessin els grans noms literaris de la Renaixença.
En els Jocs Florals s'atorgaven tres premis:
1r: a la millor poesia de tema patriòtic.
2n: al poema que cantés millor la fe.
3r: a la millor poesia que glossés l'amor.
Els Jocs Florals van aconseguir algunes de les fites bàsiques de normalització cultural:
-Van crear un públic assidu al fet literari.
-Al voltant dels Jocs va aparèixer la primera infraestructura editorial en català
-Van donar un prestigi social a la llengua
-Van crear una poètica i van propulsar els gèneres literaris.
Jacint Verdaguer(1845-1902)
Jacint Verdaguer va començar a escriure poesia als quinze anys, i després d'algunes provatures de temàtica amorosa, va publicar Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià on ja es troben dos del grans temes verdaguerians: la fe i les arrels històriques de Catalunya. També escriu L'atlàntida poema èpic on Verdaguer guanya un premi especial als Jocs Florals.
L'interès per la temàtica històrica i religiosa el va portar a redactar Canigó l'altre gran poema èpic de l'autor.
Verdaguer, com a capellà que era, va dedicar bona part de la seva obra a cantar les excel·lències de la fe cristiana(Idil·lis i cants místics, Lo Somni de Sant Joan). A partir d'aleshores va conrear la poesia mística i ascètica, en què va abocar totes les penalitats que havia sofert per la seva oposició a les jerarquies eclesiàstiques i socials.
