Aprenem Jugant!

  Em dic Irene López Reinaldos i he creat aquest bolg per compartir amb vosaltres, notícies, informació, idees, relacionades amb l’educació infantil. (0-6 anys)  

[edirene85-blog]

Una altra activitat que vull compartir amb vosaltres són les ampolles sensorials.

Les ampolles sensorials són ampolles per comoditat millor de plàstic i petites, que s'omplen amb diferents materials, s'hi pot posar el què es vulgui, i ajuden a estimular la curiositat dels més petits.

Es poden realitzar per temàtiques, per colors, soroll…

Material necessari principal: Ampolles de plàstic (millor petita). Cola o silicona per enganxar bé el tap. (moltes ampolles sensorials contenen aigua)

Material complementari:

- Per temàtica:- Mar, estiu: petxines, purpurina, sorra, pedretes…

- Tardor: colors (vermell, taronja, marró, groc…), fulles…

- Per colors: diferents colorants. (blau, verd, groc, blau…) Purpurines de diferents mides i dibuixos…

Entre altres...

Què estimulem amb aquestes ampolles?

- L'oïda, per què movent les ampolles aconsegueix produir so. Com un sonall.

- La percepció del pes, ja que quan les agafen noten si pesen més o menys.

- La motricitat fina, fent el gest adequat per agafar cada ampolla, i també per fer l'intent de desenroscar el tap. Sacsejar l'ampolla. Passar l'ampolla d'una mà a l'altre.

- La vista, el seguiment i el moviment de l'ampolla i/o dels materials que hi ha dintre, reconeixeré formes, colors…

- El llenguatge, introducció de vocabulari nou.

Espero que ús agradi, jo crec que aquest tipus d'activitats pels més petits els ajuda a aprendre mentre juguen!

[edirene85-blog]

Ús presento el dibuix de la meva filla Maria que té 3 anys i dos mesos. 

Aquest dibuix està en l’etapa presquemàtica.

Ús adjunto informació sobre l’etapa del gargot, concretament l’etapa del gargot amb nom i a continuació trobareu informació sobre l’etapa preesquemàtica.

L'etapa del gargot és la que apareix entre dos i quatre anys. És l'inici d'una nova manera d'expressar-se. És necessari passar per aquesta fase gràfica, en què no hi ha intencionalitat representativa, per arribar els traços que representaran figures i objectes del món real. Dins d'aquesta etapa del gargot es pot fer una segona classificació paral·lela a l'evolució de l'infant. Una primera etapa en què els primers gargots reben el nom de gargots incontrolats, més endavant apareix el gargot controlat i per acabar el gargot amb nom. El gargot amb nom, és al voltant dels tres anys i mig l'infant comença a dibuixar de manera intencionada i posa nom els seus gargots. La consciència de la possibilitat de controlar les mateixes creacions motiva l'infant a dibuixar de manera intencionada. Així, podem observar que mentre dibuixen ens poden fer comentaris del tipus "la mama, casa meva", encara que en el dibuix no es pugui reconèixer l'objecte que representa. L'etapa preesquemàtica es considera que els dibuixos dels infants entre quatre i set anys, com a resultat de l'evolució d'un conjunt definit de línies cap a una configuració representativa definida, pertanyen a aquesta etapa. Els moviments circulars i longitudinals evolucionen cap a formes recognoscibles, i aquests intents de representació provenen directament de les etapes del gargot. Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell o el polze amb molta autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase els infants dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult. Generalment el primer símbol assolit és una figura humana. Es dibuixa típicament amb un cercle per cap i dues línies verticals que representen les cames. Aquestes representacions de capgrossos són comunes en els infants de quatre a cinc anys. Aquesta representació humana a mesura que va passant el temps hi haurà cada cop més detalls. Com les mans, els braços, el cos, les orelles... Com ja ús he comentat aquest dibuix és de la meva filla de tres anys i dos mesos, li encanta dibuixar! :) Espero que ús agradi!

[edirene85-blog]

Un conte molt adequat pels petits de casa és “El Monstre de colors”,  un fantàstic llibre per ensenyar als més petits a reconèixer i diferenciar les principals emocions. 

Un gran recurs didàctic per a l'educació emocional, tant a casa com a l'aula. Un fantàstic llibre per ensenyar als més petits a reconèixer i diferenciar les principals emocions.

Aquest conte ús ajudarà a que els petits sàpiguen representar/ exterioritzar les emocions. 

Ús animo que el compartiu amb els vostres infants, tant a l’escola com a casa.

[edirene85-blog]

Qui juga a la natura té més autonomia i més autoestima

Contra la síndrome de la falta de joc infantil actual, la ciència ressalta els beneficis del joc i encara més si és a la natura (que als entorns urbans poden ser els parcs), perquè afavoreix la presa de decisions. També perquè el joc és serè i tranquil, en oposició al d’altres entorns

Com molt bé diu aquest article “Jugar a la natura impulsa l’autonomia, l’autoestima i la capacitat de prendre les seves pròpies decisions.” 

Moltes escoles estan implantant els ambients, els projectes de ciència... Però no hi ha res millor que experimentar, manipular a la natura. Tot i que aquest tipus d’aprenentatge és molt bo, però com més juguin a la natura... millor!

Actualment, la societat està tan marcada pel seu ritme de vida, que crec que ens hauríem d’aturar a gaudir de la natura amb els més petits i no tan petits!