Vine i et diré com n’és, d’inútil, voler vèncer el temps

No title available
he wasn't even looking at me and he found me
art blog(derogatory)

if i look back, i am lost
KIROKAZE
🩵 avery cochrane 🩵
𓃗

pixel skylines
RMH
tumblr dot com
Not today Justin

shark vs the universe

titsay

No title available

Love Begins

Kaledo Art
Keni
I'd rather be in outer space 🛸

Product Placement
macklin celebrini has autism
seen from United Kingdom
seen from United States

seen from United States

seen from India
seen from United States
seen from United States

seen from United States

seen from South Africa

seen from United States
seen from Italy

seen from Switzerland
seen from France

seen from Pakistan
seen from Malaysia

seen from Netherlands

seen from Brazil
seen from United States
seen from Germany
seen from Italy
seen from United Kingdom
@elcaosdenadia-blog
Vine i et diré com n’és, d’inútil, voler vèncer el temps
Mostrar emociones que no sientes es algo rentable en este mundo
I miro pels racons, a veure si et trobo. I segueixo pensant nit rere nit com t'enyoro. Sovint recordo moments viscuts de manera conjunta i penso "com és possible sentir aquesta manca, aquesta falta de tenir-te a prop. De les abraçades i mirades i, fins i tot, de les bromes de mal gust que tant m'enfadaven". I només penso en retrobar-te.
I ara plou, i com les gotes, caic. Però m’aixeco, recolzant-me en les teves espatlles què em cedeixes. Ets ajuda, ets goig, ets tu - i no podria estar més contenta de tenir-te -.
I passen les hores, els dies, les nits. I segueixo aquí, desprevinguda, amb una Nikon D90 entre els meus dits, intentant capturar cada instant al teu costat. Critiques que no estic per tu, que em passo la vida mirant per un visor, modificant la il·luminació i el contrast. El que no saps és que ho faig per a tenir-te a prop, eternament.
1 mes va caldre per a endinssar-me en aquest món tan immens anomenat autisme. Fa tot just dos anys i segueix i seguirà sent part de mi sempre.
Com un secret d'aigües blaves, els teus ulls m'han mirat. I m'hi perdo dins, i dins seu, camino.
“Em dóna vida i d'aquesta vida, visc.”
Diari personal en forma de fotografies. (Què més puc demanar?)
I cada instant és el miracle de no morir ara mateix.
Hi ha dies què inspiren, simplement per ser bons dies (i no bones nits).
I ens anem fent, dolçament i carinyosa, les nostres vides. Cada un dels amors i de les amistats, dels mals de cap i dels somriures. Les estones de soledat i les aglomeracions, els indrets silenciosos i els més sonors. Ens fan, ens fem, ens donen i ens en donem forma. Metàfora amb la imatge què encapçala? Probablement.
Puresa del sud en una fotografia.
Hi ha moments en què val la pena recordar que tot i la distància, tots compartim les mateixes estrelles.
“Hi ha llocs en què, fins i tot de dia, es veuen les estrelles.”
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer
Aeroport de nit, el mai vist abans.
De dia són plors de tristesa i/o felicitat; un oceà d’abraçades i carícies. Però de nit, en canvi, és un conjunt de soledat, foscor i siluetes recolzades a parets, intentant accelerar el temps per a què torni la claror i comenci de nou la jornada.
Under Construction
I tornen a vessar 1, 2, fins a 3 llàgrimes pel mateix camí de sempre, plenes de sentiments dolços i amargants alhora, fins perdre's en la comissura dels llavis.
“Obre la porta del cel, on les paraules volen.”