Ara fa tot just un any em trobava mig perdut a Islàndia. Era la primera vegada que la meva parella i jo escollíem un destí com aquest. En el passat, havíem optat per fer el guiri com la gran majoria visitant Venècia, París o Nova York. El 2013, però, vam decidir-nos a llogar una petita furgoneta i donar-li la volta a Islàndia*, en un viatge que prometia innumerables aventures i reptes —¿menjar i dormir en una furgoneta perduts enmig del no-res? No fotis, això no ho havíem fet mai!
Un s'enamora fàcilment dels centenars de cascades, glaceres, rius indòmits, columnes basàltiques, paisatges lunars, guèisers i fonts terrmals de la illa. Normal que quan xarràvem amb algun islandès no poguéssim deixar de dir-li que el seu país era una absoluta preciositat. Sense excepció responien que n'eren ben conscients i es posaven a parlar sobre la història local i a recomanar-nos llocs que no ens podíem perdre.
La passió i orgull dels islandesos per la seva illa és envejable. Tant que escoltar-los parlar del seu país em feia sentir malament amb mi mateix per no conèixer la meva terra ni la meitat de bé en comparació. I no és que a Catalunya faltin meravelles.
Ni tan sols havia aterrat a Barcelona que ja trobava a faltar aquella illa llunyana. Però al mateix temps, tornava content i transformat. Durant aquells dies no només m'havia quedat penjat d'Islàndia, sinó que m'havia fet apreciar molt més tot el que tenia a casa i tenir unes ganes voraces de sortir a conèixer el territori i la seva natura. Total, sempre havia pensat que viatjar era descobrir nous llocs; el que no imaginava era que viatjant també et fa redescobrir els vells.
*Voler veure tota Islàndia en una setmana és una cagada pròpia de primerenc. És un lloc que no te l'acabaries ni amb tot el temps del món! Així que com a mínim caldrien dues setmanes LLARGUES per rodejar l'illa, aviso.
andulkaphoto
dailybridgerton
areudirty
tangentwithtanner
vaporwave
ellievsbear
