Arreglar allò que no és trencat
és un maldestre intent de comprendre allò que s’esmuny en una abraçada sense mirada.
Un cervatell que mira, espantat, entre les branques. En qualsevol moment desapareixerà d’un salt i s’amagara al bosc, on pertany, lluny de la mirada cobdiciosa i irresponsable d’aquells que volen domesticar els seus instints.
La por t’acompanyara tota la vida i com un animal feréstec, fugiras i mantindras la distància. Miraràs el món des del teu amagatall i les teves pupiles penetrants assoliran un coneixement profund i melancólic de la vida i els seus successos.
Sentiràs odi, i l’acceptaràs. Sentiràs dolor, i l’abraçaràs. Sentiràs la punxada de la soledat al pit però resistiràs.
El teu enteniment serà vell i savi. De vegades semblaras massa gran, altres massa jove però mai com se suposa que has de ser.
Voldràs rendir-te. Moltes vegades. Cada cop més.
La teva ment serà còmplice i botxí. Jugareu a imaginar el final. El descans. Però el teu cor us pararà, silenciós. Ferit, trencat, desencantat però valent, boig, covard…
El teu cor de cervatell et recordarà que estimes intensament, des del teu cau. Que estimes tant que et fereix tocar i ser tocat.
I només altres cervatells poden apropar-se al teu cor i recordar-te que no et deixaran marxar. Encara no.
Resisteix, lluita, amagat i llepat les velles ferides però quedat amb nosaltres. Segueix mirant el món des del teu cau. És el teu indret, és el teu refugi, es el teu lloc en aquest món ferit.
Tu no estàs trencat. Ets massa brillant, massa fosc, massa intens, massa tou, massa indiferent, massa diferent entre els diferents.
Ho veus massa clar i de vegades ho veus massa fosc.
El desencís t’atrapa i t’escanya el coll i les entranyes. Escolta el batec del teu cor, relentit, ensordit, cansat i malmès.
Viu un dia més.
Et vindrem a buscar. T’estimem. Et protegim, com tu ens protegeixes a nosaltres.
Et veiem des del nostre cau, que és la nostra fortalesa.
Comprenem.
No ho entenen, però t’estimem.
Així, com ets. Intens. Desencisat. Perdut. Abatut i vençut.
No cal que siguis res més que un cervatell que tremola quan sent que algú s’apropa.
















