(via Instapaper)
Sweet Seals For You, Always

❣ Chile in a Photography ❣

No title available

祝日 / Permanent Vacation

No title available
todays bird
NASA
Stranger Things
Cosimo Galluzzi

if i look back, i am lost
AnasAbdin
styofa doing anything
Keni
taylor price
we're not kids anymore.

titsay
No title available
Peter Solarz
Mike Driver
will byers stan first human second
seen from United States
seen from United States

seen from United States

seen from Germany

seen from India
seen from Germany
seen from Türkiye
seen from Australia
seen from United States
seen from United States
seen from Australia
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from Türkiye
seen from Malaysia

seen from United States

seen from Malaysia

seen from United States
@lopesita
(via Instapaper)
(via Instapaper)
La febre
Ahir la Júlia se'n va anar a dormir amb febre. Es veia venir des de que va sortir de l'escola. Avui s'ha llevat amb febre i ha seguit així, intermitentment tot el dia. L'ibuprofè infantil té efectes excitants, literalment. La Júlia ha anat passant de l'eufòria a la son, i jo, atenta al tema. Mentrestant el petit, l'Ot, seguia amb les seves necessitats quotidianes precàriament ateses mentre jo posava el vídeo, preparava un suc que no es pendria ningú, o estenia una rentadora inaplaçable. La Júlia també se sentia desatesa a estones, mentre l'Ot mamava, mentre jugava una miqueta amb ell, mentre jo feia llibrets per dinar que ens acabaríem menjant freds.
Tots dos m'ho han dit ben clar, cadascun amb els seus propis mecanismes: la mirada i el plor l'un, la veu i el llenguatge l'altre. Dos nens, un únic missatge: "et vull per mi".
amistats perilloses
ELLA: "això no m'ho poso" JO: "per què? és nou, fa bona olor i queda de perles amb aquesta faldilla" ELLA: "té botons. els botons són lletjos. no em posaré mai botons" JO: "però per què els trobes lletjos? a mi m'encanten" ELLA: "la Sara diu que són lletjos i la Sara és la meva amiga".
Rodríguez
Estar de Rodríguez per 36 hores inclou: no fregar plats fins l'hora de dinar, decidir en l'últim minut que no sortiré al carrer fins que no faci tanta calor, fer dos tes durant el matí, escalfar el dinar al microones, tenir l'ordinador engegat tot el sant dia, localitzar a quin capítol em vaig quedar dels Soprano i tenir el Wunderlist a petar de coses xorres que no tindré temps de fer.
L'Ot em té consentida.
#confesso
He estat valorant erròniament la quarta temporada de True Blood fins fa un parell de capítols. Malinterpretant el que em semblaven línies argumentals inconsistents (el rapte del Jason, els encanteris sobre vampirs d'una bruixa que em costa de creure com a tal, el viatge a Mèxic, el germà shifter liant-la innecessàriament) que em semblava que no portaven cap enlloc clar. Buscava un "camí" argumental. I no, el tema ha estat resituar els personatges, les seves emocions i les relacions entre ells. Ara estic veient un nou True Blood.
I com em va dir el Martí, mola bastant.
#ericnorthman
{Spoiler alert màxima sobre True Blood}
Joder... quina ràbia em fa Bill Compton. Quina ràbia que hagi estat capaç de sembrar la llavor per la reconciliació amb la Sookie alliberant l'Eric després de que aquest li demostri sense cap ombra de puteria la devoció per la Sookie, valorant-la per sobre de la seva pròpia "vida" de vampir.
Ara acabo de pensar... de que dimonis s'està alimentant l'Eric aquests dies??
(via Instapaper)
57.8 Kg (+6.8)
Melic dins, checked!
El meu pati avui a quarts de set
Fotografiar
He estat endreçant fotos, analògiques, fetes per mi fa posem 10 anys. Aleshores em pensava que m'havia de dedicar més a la fotografia. M'agradava molt i pensava que ho feia bé. Em sentia una mica covarda de no fer el pensament i l'acte de convertir la fotografia en un affair més central. Veient i revisant fotos avui m'he sentit alleugerida. Perquè les fotos de fa 10 anys eren en general força dolentes. Així que covardica o no, no ho vaig fer tan malament. N'he llençat moltes i he fet força espai a l'armari. És guai ser simplement un amateur.
Pinyols
Pinyols simpàtics: els de les olives, els de les cireres, els de les prunes.
Pinyols antipàtics: els de les mandarines, els dels mangos, els de les xirimoies.
Reactivant-ho, tot plegat...
Pay It Forward (2000), Mimi Leder directora.