Fent roof jumping a una masia abandonada.
Agost de 2015.

oozey mess
todays bird

PR's Tumblrdome
Jules of Nature
styofa doing anything
No title available
almost home
hello vonnie
Lint Roller? I Barely Know Her
Keni
dirt enthusiast
he wasn't even looking at me and he found me

tannertan36

Discoholic 🪩
PUT YOUR BEARD IN MY MOUTH

JBB: An Artblog!
KIROKAZE

Product Placement
One Nice Bug Per Day
wallacepolsom

seen from United States
seen from United States
seen from United States

seen from United States
seen from United States
seen from Canada

seen from Mexico

seen from Canada

seen from United States

seen from Singapore
seen from Canada

seen from United Kingdom

seen from Türkiye

seen from Switzerland

seen from Malaysia
seen from China

seen from France

seen from Greece

seen from United Kingdom

seen from Germany
@nandohervido
Fent roof jumping a una masia abandonada.
Agost de 2015.
Hui publique sis cançons més del meu alter ego catà rtic sonor, Barranc.
"Por i Desordre" són un conjunt de cançons gravades entre 2017 i 2018. Cap d'elles va ser pensada en relació a la resta però després de tants mesos he acabat per trobar-li un sentit a tot el conjunt. Un sentit relacionat amb la por i el desordre que hi trobava endins meu i que, contÃnuament, intentava ocultar.
Com deia Jiddu Krishnamurti, "una de les funcions del pensament es la d'estar ocupat tot el temps en alguna cosa. Quasi tots volem tindre les nostres ments ocupades sense parar, a fi d'evitar veure'ns tal com realment som. Temem sentir-nos buits; temem mirar les nostres pors". Aquestes sis cançons són una breu mirada al meu interior per poder observar la por que evite veure, la por que tots ens evitem veure.
Reprenent la publicació de la setmana passada, us presente els últims dos collages de la sèrie feta a partir de frames de curtmetratges de Maya Deren, aquestos dos en concret per a "Meshes of the Afternoon" (1943). _______________________________________________
Us deixe el text anterior per posar-vos en context:
Quan vaig començar a veure fa uns anys metratges de pel·lÃcules experimentals de Buñuel, Man Ray, Duchamp i Val de l'Omar, els algorismes del nostre amic Internet i els seus enllaços relacionats van decidir que tenia a veure alguna pel·lÃcula de Maya Deren, pot ser que des d'aquell moment s'haja convertit en una de les meues persones favorites al món del cinema.
La tenia un poc oblidada fins que fa cosa d'un any un home molt major, baixet i simpà tic d'una llibreria/galeria em va recomanar un llibre que fa un recull de la majoria dels seus textos, llibre que per cert em van aconseguir els bonicos de Detroit Llibres 💚
Llegint-ho he redescobert a aquesta dona i m'he tornat a enamorar de les seues idees, de les seues pel·lÃcules, i sobretot de la seua forma de veure el cinema com a forma d'art i no com a forma d'entreteniment.
És per això que durant aquests últims mesos he estat treballant en una nova sèrie de collages que he volgut fer per retre-li homenatge des del més gran dels respectes i amb una admiració infinita.
La sèrie està formada per tres peces que es componen exclusivament d'imatges preses de dos dels seus curtmetratges "At Land" (1944) i "Meshes of the Afternoon" (1943), de una i dues peces, respectivament.
No fa falta que diga que són les meues pel·lÃcules preferides de Maya Deren encara que tampoc descarte en un futur oferir la meua visió d'altres perles delicades com "A Study in Choreography for Camera" (1945), "The Very Eye of Night" (1952-1955) o "Ensemble for Somnambulist (1951). _______________________________________________
Retomando la publicación de la semana pasada, os presento los dos últimos collages de la seria hecha a partir de frames de cortometrajes de Maya Deren, estos dos en concreto para "Meshes of the Afternoon" (1943). _______________________________________________
Os dejo el texto anterior para poneros en contexto:
Cuando empecé a ver hace unos años metrajes de pelÃculas experimentales de Buñuel, Man Ray, Duchamp y Val del Omar, los algoritmos de nuestro amigo Internet y sus enlaces relacionados decidieron que tenÃa que ver alguna pelÃcula de Maya Deren, puede que desde aquel momento se haya convertido en una de mis personas favoritas en el mundo del cine.
La tenÃa un poco olvidada hasta que hace cosa de un año un hombre muy mayor, bajito y simpático de una librerÃa/galerÃa me recomendó un libro que recogÃa la mayorÃa de sus textos, libro que por cierto me consiguieron los bonicos de Detroit Llibres 💚
Leyéndolo he redescubierto a esta mujer y me he vuelto a enamorar de sus ideas, de sus pelÃculas, y sobretodo de su forma de ver el cine como forma de arte y no como forma de entretenimiento.
Es por eso que durante estos últimos meses he estado trabajando en una nueva serie de collages que he querido hacer para rendirle homenaje desde el más grande de los respetos y con una admiración infinita.
La serie está formada por tres piezas que se componen exclusivamente de imágenes tomadas de dos sus cortometrajes "At Land" (1944) y "Meshes of the Afternoon" (1943), de una y de dos piezas, respectivamente.
No hace falta que diga que son mis pelÃculas preferidas de Maya Deren aunque tampoco descarto en un futuro ofrecer mi visión de otras perlas delicadas como "A Study in Choreography for Camera" (1945), "The Very Eye of Night" (1952-1955) o "Ensemble for Somnambulist (1951).
Quan vaig començar a veure fa uns anys metratges de pel·lÃcules experimentals de Buñuel, Man Ray, Duchamp i Val de l'Omar, els algorismes del nostre amic Internet i els seus enllaços relacionats van decidir que tenia a veure alguna pel·lÃcula de Maya Deren, pot ser que des d'aquell moment s'haja convertit en una de les meues persones favorites al món del cinema.
La tenia un poc oblidada fins que fa cosa d'un any un home molt major, baixet i simpà tic d'una llibreria/galeria em va recomanar un llibre que fa un recull de la majoria dels seus textos, llibre que per cert em van aconseguir els bonicos de Detroit Llibres 💚
Llegint-ho he redescobert a aquesta dona i m'he tornat a enamorar de les seues idees, de les seues pel·lÃcules, i sobretot de la seua forma de veure el cinema com a forma d'art i no com a forma d'entreteniment.
És per això que durant aquests últims mesos he estat treballant en una nova sèrie de collages que he volgut fer per retre-li homenatge des del més gran dels respectes i amb una admiració infinita.
La sèrie està formada per tres peces que es componen exclusivament d'imatges preses de dos dels seus curtmetratges "At Land" (1944) i "Meshes of the Afternoon" (1943), de una i dues peces, respectivament.
No fa falta que diga que són les meues pel·lÃcules preferides de Maya Deren encara que tampoc descarte en un futur oferir la meua visió d'altres perles delicades com "A Study in Choreography for Camera" (1945), "The Very Eye of Noght" (1952-1955) o "Ensemble for Somnambulist (1951).
Per acà us presente el realitzat per "At Land", en uns dies podreu vore la resta :) _______________________________________________
Cuando empecé a ver hace unos años metrajes de pelÃculas experimentales de Buñuel, Man Ray, Duchamp y Val del Omar, los algoritmos de nuestro amigo Internet y sus enlaces relacionados decidieron que tenÃa que ver alguna pelÃcula de Maya Deren, puede que desde aquel momento se haya convertido en una de mis personas favoritas en el mundo del cine.
La tenÃa un poco olvidada hasta que hace cosa de un año un hombre muy mayor, bajito y simpático de una librerÃa/galerÃa me recomendó un libro que recogÃa la mayorÃa de sus textos, libro que por cierto me consiguieron los bonicos de Detroit Llibres 💚
Leyéndolo he redescubierto a esta mujer y me he vuelto a enamorar de sus ideas, de sus pelÃculas, y sobretodo de su forma de ver el cine como forma de arte y no como forma de entretenimiento.
Es por eso que durante estos últimos meses he estado trabajando en una nueva serie de collages que he querido hacer para rendirle homenaje desde el más grande de los respetos y con una admiración infinita.
La serie está formada por tres piezas que se componen exclusivamente de imágenes tomadas de dos sus cortometrajes "At Land" (1944) y "Meshes of the Afternoon" (1943), de una y de dos piezas, respectivamente.
No hace falta que diga que son mis pelÃculas preferidas de Maya Deren aunque tampoco descarto en un futuro ofrecer mi visión de otras perlas delicadas como "A Study in Choreography for Camera" (1945), "The Very Eye of Noght" (1952-1955) o "Ensemble for Somnambulist (1951)
Por aquà os presento el realizado para "At Land", en unos dÃas podréis ver el resto :)
Portada para el cuarto disco de la banda valenciana Cuello, editado por Bcore.
Aquest cartell l'he fet per al concert d'Estruç a Alcoi, serà el pròxim dissabte 31 de Març al Bad Voodoo! Després del concert farem una punxada l'amic Moondog's Son i jo! Vingau que l'entrada és lliure <3
RÃ bia i sang et faran de fang.
Talla la mà que et dóna el menjar.
Microcosmos nostà lgic.Â
NO EXISTE EL MITO
Hace unos meses Anna iba a tirar esta tabla. Hace unos meses paseaba esta tabla envuelta en plástico por media penÃnsula. Hace unos meses que nos sonaban estas palabras. Hace unos meses que los muros y las pantallas desaparecieron. Hace unos meses que encontramos una puerta y olvidamos el mito.
Nunca he pensado que esté terminada pero por lo menos algo ha cambiado.
__________________________________________
H o p e Un muro, una pantalla, no existe el mito. e Un muro, una pantalla, no existe el mito. r Un muro, una pantalla, no existe el mito. v Un muro, una pantalla, no existe el mito. i Un muro, una pantalla, no existe el mito. d Un muro, una pantalla, no existe el mito. o Un muro, una pantalla, no existe el mito.
Cartell per a la punxada Monià tica a l’Ateneu Cultural El Panical.
Descarts de cartells.
Fets a principis de 2015 segurament.
Y yo dentro. No sintiendo nada y sintiéndolo todo. No dudando nada y queriéndolo todo.Â
2017
Elevar-se. Octubre, 2017.
Les quatre fases del règim.
Gener de 2016, em vaig quedar tancat una setmana amb una fotocopiadora i un llibre de la Gee Vaucher que em va deixar el meu amic Alberto. Aquest és el monstre que vaig estar creant eixos dies, utilitzant les imatges i pintures que vaig trobar al mateix llibre. Un monstre fet completament des del respecte i l'admiració que sent per aquesta artista i companya.
Llavis secs tallats per flors. Setembre, 2017.
Un somni perfecte. Abril, 2017.