Sin título

[robertoromanhajderek-blog]

Perífrasi verbal i temps compostos

La major diferència que podem trobar radica en que els temps compostos han de tenir necessàriament una estructura formada pel verb auxiliar haver i un participi, mentre que la perifràsi pot estar formada per una varietat més ample de combinacions. L'altre gran aspecte és que els temps compostos matisen el temps i el mode, cosa que la perífrasi es centra més en l'aspecte verbal.

[robertoromanhajderek-blog]

Jo no estic amb en Tuson...

Des del meu punt de vista, el text creat pel lingüista Jesús Tuson ha estat gairebé del tot brillant: destaco el seu dinamisme, la seva concisió i sobretot la seva reflexió que encomana al lector envers la llengua. La forma simple però no pobra de mostrar-nos els trets fonamentals de la llengua fan que aquest text sigui d'una gran qualitat, segurament típica de l'autor, però això no el converteix en un de perfecte. La idea del text que no ha arrivat de ser del tot certa, segons la meva opinió, ha estat la menció de Jesús de que la nostra concepció del món depén de manera decisiva de la nostra condició lingüística.

Sincerament, encara que no vull contradir-me, el punt de vista del que ens envolta i el llenguatge van agafats de la mà, però això no vol dir que hi hagi una relació de dependència entre els dos. Aquest tema és molt confós i difícil de raonar. De fet, la característica més important de la nostra espècie es podria resumir en una paraula: informació. Si posseïm els coneixements que tant ens caracteritzen és per la seva difusió al llarg dels anys i, que en permet difondre'ls? Està clar, la llengua. Però el procés que ens indueix a raonar o, com he dit anteriorment, crear el punt de vista del nostre entorn, ha estat elaborat abans. És a dir, primer creem el nostre punt de visió i després és quan intervé la nostra amiga llengua. Que aquesta influeixi molt o poc a l'hora de pensar no significa que decisivament sigui l'epicentre del raonament. Un bon exemple seria el gran físic Stephen Hawking. Segueix discutint les lleis de la física, encara que no pugui transmetre plenament els seus coneixements.

Som una "espècie sintàctica" com diu en Tuson, està clar. Però si guarden una relació tan gran d'interdependència el llenguatge i el raonament anterior a aquest, com s'ho van fer els nostres avantpassats per a comprendre l'ús del foc? I la idea de juntar el sílex i el pal creant llances per a caçar? Amb un raonament amb més abstracció que la llengua mateixa.

                                                                               Roberto Román Hajderek