Laura Poulain. @smellslikeablonde - Tumblr Blog

Las cosas grandes empiezan siendo pequeñas.

A veces tan pequeñas que parece que nunca podrán crecer.

Pero no me pienso rendir. Pienso luchar con todas mis ganas y fuerzas por hacer grande todo lo que ahora es pequeño.

Pienso sudar todas las gotas que hagan falta.

Pienso llorar las veces que hagan faltan.

I a continuación me levantaré y voy a seguir en pié hasta el final.

Hasta que un día, lo habré conseguido.

#libretas #textos #rendirse #ale-hop #motivating quotes #motivación #pequeño #llorar #sudar #lagrimas #gotas #verdades #poema

Me gustas.

Hacía tiempo que te veía, te observaba.

Pero hasta hoy no he sido yo.

Y ha sido simplemente maravilloso. BO-HE-MIO

#poesia #pensamientos #amor #sopresa #felicidad #esperanza #maravilloso #palabras #mini #texto #perqueño

conceptworker

swarm (London, 2016)

smellslikeablonde

Aroma de pàgines.

Encara no ha sortit el sol. Em trobo sola juntament amb uns quants passatgers més. I dia rere dia em pregunto: què n’és de l’aroma de llibres del tren? i el tabac? i el cafè?

I m’imagino el tren dels meus somnis. Un tren que no perdo. Que surt cada dia a mitjanit. On no hi ha prejudicis i on els passatgers són còmplices d’aventures. D’aquells que lleigeixen el que volen llegir i no el que un altre els diu que està de moda.

Els de veritat. Els que miren i remiren per la finestra i sempre saben que malgrat un tren passi sempre pel mateix lloc, sempre hi haurà una cosa nova a observar, així com una sortida de sol, que mai és la mateixa. També existeixen els que fumen i és prenen un cafè tot llegint el diari, recol·lectant en la seva ment una opinió pròpia respecte aquest article que tothom sembla aceptar amb normalitat. I ara. Oh ara. Ara tothom sent però no escolta, llegir no és un plaer, és un passatemps en pantalla. Paraules que no diuen ni porten l’essència d’una pagina que desprèn el seu propi aroma.

La lletra de màquina d’escriure

I passa el temps. Cada setmana. Cada dia. Cada hora. Cada segon.

Volem fer les coses amb pressa i les fem malament.

Moltes ments d’avui en dia pensen en la velocitat com una cosa que afavoreix, que fa bonic, que queda bé. Velocitat, corre en tot, ser el primer en tot. La paraula “velocitat” es confon amb la de “viure”.

I certament vivim en un món que no espera però que demana i exigeix. Ni que vulgués un trencaclosques més elaborat. No cal buscarlo. Aquest n’és un. I cada dia està davant nostre.

La sabiesa és molt més senzilla. Només cal parar i escoltar el que hi ha al teu voltant.

Així doncs “demanar” i “exigir” seran paraules de valor si es té la capacitat d’incloure-hi també la paraula “escoltar” i “donar”.