Els petits canvis són poderosos 1: Marxar de "CaixaBank"
Amb aquest bitllet de 10€ vaig pagar l’últim i tant de bo definitiu deute amb «CaixaBank» el mes d’octubre de 2014 ********************** L’últim trimestre de l’any passat vaig decidir engegar una sèrie de canvis en la meva vida per tal d’intentar continuar essent qui sóc, és a dir: canviar per evitar que les circumstàncies em canviïn a mi. La primera cosa que vaig fer va ser donar-me de baixa de «La Caixa». Feia anys que en tenia ganes però no trobava una alternativa que em satisfés prou. Aquesta alternativa havia de complir algunes condicions mínimes perquè tinc massa poc temps com per invertir-lo en canviar pets per merda. Volia, en primer lloc, una entitat que no em sagnés. Les coses no em van especialment bé a nivell econòmic i no em sembla just haver de suportar comissions abusives, que no dubto que siguin legals. Per mi el problema és quan la legalitat està per damunt de l’ètica i en aquest cas, el de «La Caixa» (dirigida per un insigne membre de l’Opus Dei, aquella secta catòlica plena de «bones persones»), l’ètica brilla per la seva total absència. Ja no solament en l’abús sistemàtic en les comissions a «certs clients» (els pobres) sinó en l’abús sistemàtic que aquesta entitat practica a la humanitat. Com es pot veure en el següent informe. A més, «La Caixa» fa ja anys que ha deixat de ser una Caixa. En realitat aquest nom no és més que una marca buida de significat i que en la pràctica fins i tot és possible que no tingui ni validesa legal per representar l’entitat actualment anomenada com «CaixaBank». Les entitats i empreses que actualment estan utilitzant la seva posició en el mercat per mantenir clients captius tindran un problema greu el dia que aquests clients trobem una alternativa de nivell humà. Passarà amb els bancs, les empreses de telefonia, les elèctriques. Aquelles empreses que ens donen serveis bàsics i que ens tenen segrestats gràcies a la connivència dels nostres governants (dels d’ara i dels d’abans). Recordeu les privatitzacions d’empreses públiques que s’han dut a terme a Espanya durant tots aquests anys, a mans de qui han anat i quina pèrdua real d’ingressos han suposat per a l’estat. «L’alta» política i «l’alta» patronal tenen per costum –heretat dels temps del franquisme– anar de bracet per tal que la ciutadania acabi obtenint els mateixos beneficis que els que obtenia en Pepet amb les cabres, que en canviava dues de blanques per una de negra. Pel que fa a l’alternativa a «CaixaBank», jo de moment l’he trobada en Caixa d’Enginyers, tot i que no em caso amb ningú. En relació a aquesta entitat, no he trobat morts a l’armari en una recerca simple (com els que sí que trobareu, potser amb dificultat però els trobareu) si feu la cerca adequada en relació a «CaixaBank». Aquest ja és un bon començament. L’altra cosa bona és que Caixa d’Enginyers és una cooperativa de crèdit. I per rematar-ho les poquíssimes comissions que imposen (per descobert, no per tenir-hi compte, ni per dir «bon dia») són d’allò més raonables; tenen obert durant tot el dia, també a l’hora de dinar; i quan vols parlar amb algú t’atenen al nivell de persona a persona. No és això el que volem de qualsevol empresa, que ens atengui a nivell de persona a persona? Com a persona honesta, com a bona persona que sóc, només vull treballar amb empreses i professionals que siguin com jo i faré tot el possible perquè així sigui en tots els àmbits en què realment pugui aplicar aquesta coherència, que no sempre és possible. Som clients captius en molts i molts sentits, però que visquem de vegades inconscientment a «Matrix» no vol pas dir que no ens en volguem alliberar. Com que sé que hi ha molta més gent com jo, estic segura que entre tots i totes impulsarem nous models de negoci, aquells en què no valgui el codi fenici, aquell que diu que «els negocis són els negocis» sinó el simple codi ètic que diu que «les persones van al davant». Com vaig dir per carta a la directora de la meva ecs-oficina de «CaixaBank» en tancar-hi el compte, «Amb l’esperança de poder veure algun dia com s’ensorren les torres negres que la seva entitat té a l’avinguda Diagonal, símbol de l’extorsió, el menyspreu i l’abús humà que CaixaBank perpreta en tots aquells nivells corporatius on té clavades les urpes, aprofito l’avinentesa per saludar-la. Cordialment, bel bosck i bagué»
