El (meu) carnet de moto A2
Obtenir el carnet de moto A2 puc dir ja que és una de les coses que més esforç m’ha costat a la vida. I puc dir que finalment el tinc, cadascun dels exàmens aprovats a la primera (el de circulació amb zero faltes –deixeu-m’ho dir, que exulto per tots els porus!–) però, això sí, incomptables hores de pràctica després.
No sóc una persona especialment hàbil físicament, així que si arribes aquí buscant info sobre el carnet de moto A2, el primer que et diré és que amb constància i esforç tothom se’l treu i la prova és que jo me l’he pogut treure: tu també podràs!
L’A2 (si no véns de l’A1) és un dels carnets més llargs en obtenció, ja que consta de 3 proves (i, sovint, una vaga d’examinadors).
Amb la vaga dels examinadors de la DGT (i que quedi constància que els examinadors tenen raó!) ha passat un any i mig d’ençà que em vaig apuntar a l’autoescola fins que he pogut obtenir el carnet.
Així que el primer de tot: paciència.
Als examinadors no els han concedit ni una sola de les coses que demanaven (una d’elles, que s’acomplís l’acord a què havien arribat després de la vaga anterior, de 2015) i això vol dir que tard o d’hora el conflicte es tornarà a revifar. Vivim en un país on al govern no li importa la ciutadania, així que quan et putegi no poder-te examinar, pensa que qui t’està putejant és el govern, no els examinadors, que són treballadors, com tu o com jo, que reclamen els seus drets.
Les proves per obtenir l’A2 són 3: una de teòrica i dues de pràctiques: una de destresa en circuit tancat i una de circulació en vies obertes al trànsit.
Per mi aquesta va ser la prova més fàcil. Em vaig passar un mes o dos anant a classe i estudiant a casa i demanant dubtes i explicacions. En la normativa actual hi ha algunes coses que són surrealistes (com que les bicis poden circular, en general, per les autovies i els ciclomotors no, quan són vehicles que, en carretera, han d’anar tots pel voral).
Per tant, encara que surti el mandatari de torn a reclamar que la gent es presenti als exàmens de teòrica havent après conceptes i no havent memoritzat els testos, això no passarà mentre la demostració de l’aprenentatge sigui fer un multiple choice.
Jo vaig fer dos exàmens de teòrica, perquè també m’estic traient el carnet de cotxe. En el cas de la teòrica de l’A2 (que és el mateix també per al carnet A1) els testos d’entrenament són exactament els mateixos que surten a l’examen, així que si no volen que es memoritzin potser és la Direcció General de Trànsit la que ha de canviar el sistema.
Per altra banda, el temps que passa entre aprovar l’examen de teòrica i poder iniciar les pràctiques de circulació també és un problema per recordar la normativa. La DTG hauria de solucionar els problemes amb els examinadors, que no solament demanen unes millores salarials lògiques i ja concedides el 2015 sinó també que s’augmenti la plantilla. I potser posar dos exàmens de teòrica, l’un abans del de circulació i l’altre després. I potser cada 5 anys tothom amb carnet n’hauria de tornar a fer un, d’examen teòric, tenint en compte que la normativa va canviant i que la gent condueix amb el cul (una cosa que comprovaràs de seguida que comencis les classes de circulació).
Per algú que no ha portat mai una moto grossa (jo vinc del ciclomotor), aquesta és sens dubte la prova més difícil., tot i que en ciutats petites com OIot (on jo visc), és més fàcil, ja que la pista de pràctiques és la mateixa on després es faran els exàmens, de manera que comptes amb l’avantatge que totes les referències que agafis durant aquest període et serviran el dia de l’examen.
En el cas que t’hagis d’examinar en una pista diferent d’aquella on has practicat, la dificultat serà afegida, així que el meu consell, en aquest cas, és que si no pots fer-hi cap pràctica (que pot ser el cas), t’hi acostis dies abans de l’examen i miris com és. També et pot anar bé anar-ho a mirar el dia que s’hi estan fent exàmens, ja que podràs analitzar de quina manera van passant les motos. Si pots, quan no hi hagi ningú, entra i fes tot el recorregut a peu, tant el de la part de velocitat com la part lenta. A la pista on ens examinem els d’Olot, per exemple, hi ha una petita pendent, que per a la prova lenta trobo que és un avantatge.
https://www.youtube-nocookie.com/embed/-A95KI251ac?rel=0&showinfo=0
La primera part consisteix a esquivar una sèrie d’obstacles (cons), fer un gir a l’esquerra de 180º, sortejar un obstacle, accelerar i fer una frenada d’emergència. Tot en 25 segons.
Una prova que, novament, té «molt de sentit» (captes la ironia?) quan tot el discurs de la DTG (ja en la teòrica) és que la gent corre massa.
Aquesta part és la que em va costar més, després de fer molta recerca per internet per intentar aprendre les tècniques per fer-la correctament et puc dir el que a mi em va funcionar:
1) Sortir amb la moto accelerada i revolucionada per poder canviar de primera a segona amb antelació al primer con.
2) Passar els cons a tanta velocitat com puguis. Per dirigir-te correctament d’un con a l’altre va bé mirar al con següent mentre acabes de passar el primer, i així successivament.
3) En arribar a la corba hauràs de reduir. Mira d’obrir-te tant com puguis cap a la dreta i mira la punta del con quan comencis a girar, en anar sortint de la corba, accelera tant com puguis.
4) Aquí no pots frenar fins que hagis passat els primers piulets, de manera que hauràs de reduir la velocitat utilitzant el fre motor (baixant el gas). En un parell o tres de passades ja veuràs en quin punt has de reduir amb el fre motor.
La segona part és una prova d’habilitat i equilibri. Has de passar una sèrie de pals distribuïts en zigazaga mentre vas jugant amb el fre i l’embragatge, sortir accelerant i fer una parada d’emergència sense sobrepassar uns piulets que hi ha al final.
Com a la prova anterior, aquesta part la vaig «dominar» quan vaig aprendre on havia de mirar (per la prova de circuit vaig necessitar 20 hores de pràctica).
Has de tenir en compte que quan conduïm és la mirada la que ens dirigeix i, per tant, allà on miris serà cap on aniràs. Això vol dir que si veus un obstacle i hi centres la vista el més probable és que te l’emportis per davant, no que l’esquivis perquè l’has vist.
Fixa’t en això que li va passar a un motorista que no anava gens de pressa, quan es va trobar dos ciclistes al mig del pas.
Per tant, has d’aprendre a mirar cap on vols anar i no cap on no vols anar. Així, quan vagis a passar els pals, el primer pal l’has de mirar abans de sortir i mentre l’estàs passant, has de mirar el segon, i així fins a l’últim, que quan el passis has de mirar cap on aniràs en sortir del revolt i on frenaràs.
La resta, és aprendre la coreografia de fre i embragatge per mantenir la moto en equilibri.
És la tercera prova i psicològicament la que m’ha costat més de preparar. Quan ja portava 7 o 8 pràctiques (n’he necessitat 12 en total) i ja estava apuntada per fer l’examen vaig tenir la típica crisi de «ho deixo tot» perquè no era capaç de superar el pànic que em feia incorporar-me a l’autovia. He conduït ciclomotor durant molt de temps i la circulació urbana, un cop t’has après la coreografia de fre, embragatge, primera, segona… (i si no passa gaire temps entre el circuit i la circulació ho tindràs fresc) a mi m’és molt fàcil.
Però entrar a l’autovia a 80 km/h! Si jo com a molt, amb la moto trucada, no havia passat de 60!
Aquí no hi ha trucs, més enllà del de la mirada, que cal anar amb compte cap on mires perquè cap allà aniràs. El truc és fer moltes i moltes hores de pràctica, totes les que necessitis per aprendre a portar la moto amb seguretat.
En el meu cas, el meu examen va ser més fàcil que qualsevol de les pràctiques que havia fet els dies anteriors.
Pel que fa als examinadors de la DTG, que tenen tan immerescuda mala fama, et diré la meva experiència: en l’examen teòric hi havia una senyora molt borde que em va renyar perquè, quan encara no m’havia assegut, encara portava el gorro posat (encara no havien passat a mirar-me la cara i la foto del DNI). En canvi, en els dos exàmens pràctics em vaig trobar amb uns examinadors molt macos i empàtics que em van fer passar el tràngol de manera molt fàcil.
A la sortida de la prova de circuit se’m va calar la moto i l’examinador em va dir: «Tu tranquil·la, torna enrera, prepara’t i quan vulguis surt».
I, com dic, la prova de circulació va ser molt fàcil, l’examinador em va guiar amb antelació i l’únic retret que em va fer (que, òbviament no ha quedat reflectit en el resultat de l’examen perquè no és una falta ni lleu ni de cap mena) és que poso amb molta antelació l’intermitent en les incorporacions a autovia.
Si, com jo, t’has d’examinar de circulació a Begudà, has de tenir en compte que si et fan incorporar a l’autovia des de la sortida del polígon mateix, el carril d’acceleració s’acaba dins el túnel de Castellfollit i és de 80 km/h. Això vol dir que és millor que t’incorporis a no gaire més de 80 i canviïs al carril de la dreta tan aviat com puguis per tal que quan entris al túnel puguis entrar-hi a 80. Sé que en aquest punt molta gent ha suspès perquè hi han entrat massa de pressa. Et recomano demanar al teu instructor que la practiqueu.
La prova de conducció dins «poblat» me la varen fer fer al polígon Politger de Sant Jaume de Llierca. Eren les 8 i escaig del matí i la dificultat més gran és que hi havia algun camió al mig del pas i que en aquests llocs en els girs a l’esquerra els «Stops» estan pintats «al mig del pas» i has de tenir en compte d’anar prou a la dreta per no trepitjar-ne la línia, ja que pertanyen al carril contrari.
