#albert om

[adriacosta]

Albert Om

[eruditius]

"Segons la teoria dels instants previs, sempre és millor el que està a punt de passar que el que acaba passant. El més excitant de la democràcia va ser la Transició, quan veies a venir el canvi de règim però formalment encara no el tenies. La il·lusió d'aquell temps en què tot estava per fer i tot era possible ha donat pas a la rutina d'un sistema menys perfecte del que ens imaginàvem. Per aquest mateix motiu, el més gratificant del dia de Reis és llevar-te, a primera hora del matí, i veure tota aquella pila de regals amuntegats. Desembolicar-los és farragós i, moltes vegades, decebedor. La teoria dels instants previs també explica que el més llaminer d'un dinar sigui l'aperitiu, i que el millor d'un plat sigui veure com el cambrer te'l porta a taula, mentre la boca se't fa aigua. Que el millor de dormir és el moment just abans d'adormir-te, quan entres al llit, notes els llençols freds a la pell i t'abrigues amb la funda nòrdica. Que el millor del sexe no és la penetració, sinó l'excitació pròpia dels instants previs. És l'emoció d'aquella dutxa d'abans de sortir de nit, de quan olores el llibre que t'acabes de comprar, de quan s'apaguen els llums al cinema, de quan es descorren les cortines al teatre, de quan és a punt de començar el concert o dels prolegòmens d'un gran partit de futbol. El que ve després no sempre respon a les expectatives que tu mateix t'havies creat. Per als seguidors de la teoria dels instants previs, el millor dia de la setmana és el divendres; o potser el dijous, perquè tot està per venir, fins i tot el divendres. Per això, el punt àlgid de l'estiu és la revetlla de Sant Joan. La resta, sobretot l'agost, és un diumenge a la tarda allargassat. I el 31 de desembre mai celebrem l'any que hem viscut sinó el que encara hem de viure. Celebrem l'any que no hem tingut temps d'espatllar i que, de moment, es conserva tal com ens l'imaginem. I, de passada, confirmem que les coses ens agrada més començar-les que no pas acabar-les. Amb els articles passa el mateix. El millor és quan encara no l'has llegit. Quan tens el croissant a punt, el cafè amb llet fumejant, el diari encara per estrenar i et disposes a començar-lo per la contraportada, a veure què diu aquest avui. Per això és tan difícil que els articles i, al capdavall, la vida estigui a l'alçada de les nombroses, i a vegades injustificades, expectatives que desperten els instants previs..."

[vozbcn-blog]

Si la mayoría de los catalanes llegan a la conclusión de que sus cantantes preferidos y los señorones de Barcelona utilizan el castellano en casa con propios y extraños, ¿cómo justificaremos la inmersión lingüística? Albert, nos encantas, pero estas vergüenzas se han de tapar

Vicent Sanchis, periodista