Episodis d’amor propi: Capítol 4
Causticitat autoinduïda. Quan el teu entorn fa pudor i les circumstàncies en què et trobes no ajuden, és una via a considerar i que sol ser freqüent. Perquè quan tot trontolla i ningú et rescata, és lògic fer-se hostil per protegir-se. És, si més no, útil per pal·liar el dolor. Fer-se a un mateix inhabitable per a altres persones és un mur infranquejable a prova de frustracions, però et pot convertir en un capullo/capulla integral. Tot i així, arriben moments a la vida en què, desgraciadament, tot és o blanc o negre. Has de triar entre estar bé amb tu mateix, o estar bé amb els altres, i en aquestes situacions en què la merda et sobrepassa, són dues realitats excloents entre sí. Suposo que és obvi quina de les dues preval quan es tracta de salut emocional. Si qui llegeix això no ho té clar, que comenci a plantejar-se coses. Perquè en aquest camp de mines pel qual ens movem és absolutament necessari saber manejar-se sol i gestionar cada pas de la manera més assertiva i eficient possible. És pura supervivència. L'individu abans que la massa. Tu abans que cap altre. Un recordatori vital a tenir en compte cada minut de la teva vida.