En aquesta entrada us deixem un testimoni directe de com es va viure la Segona Guerra Mundial a Llívia amb la particularitat de que va l’únic territori francès que no va caure a mans enemigues al ser Català. Tanmateix va viure les conseqüències de la guerra veient enfortida la vigilància cap al poble i per tant, veient-se setjada enmig de territori enemic.
“Era una vetlla de Nadal de l’any 194... quan encara a França petjava la terra l’alemany, i els bons cerdans francesos anaven a Llívia a comprar un parell de taules de torró, una ampolla de vi dolç, mig litre de conyac o d’aniseta. Hi anaven amb penes i treballs, exposats a perdre les llaminadures i a perdre la llibertat.”
ANGLADA I FERRAN, Manuel. Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de la Cerdanya. Barcelona: Editorial selecta, 1962, p. 160-161.
“Ens caldrà portar alguna cosa a la gent de les Bulloses, enguany. No tenen res. Ni vi. Sucre? Racionat. Poc faran cap gâteau per la Noël. Viuen sols; jo crec que ja arriben a odiar-se. Sempre les mateixes cares, sabes? Això es molt empipador”
ANGLADA I FERRAN, Manuel. Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de la Cerdanya. Barcelona: Editorial selecta, 1962, p.166.