En aquesta primera edició del Barcelona Games World hem tingut l’oportunitat d’assistir a moltes conferències que abracen un ventall molt ampli de diversitat tecnològica. Aquí hem pogut gaudir de la presentació realitzada pel professorat de l’Institut Ausiàs March de Barcelona, que ens han deixat un missatge ben clar només començar: El 40% dels alumnes treballaran en professions que encara no existeixen.
Han passat vint anys des que es jugava en disquets. Abans es considerava que els videojocs eren una addició. El fet de voler-lo introduir en l’ensenyament ens demostra l’evolució de la mentalitat que tenim sobre els videojocs.
Això però, té precedents, l’anomenada “Touching generation”: Nintendo va ser pionera en introduir temes educatius en els videojocs.
Queda patent l’evolució en els videojocs a l’aula. Abans els videojocs eren poc interactius (es basaven en preguntes i respostes, a l’estil d’un trivial) molt diferent d’ara (on la jugabilitat és molt més alta, com en el Brain Training). A més a més, hi ha jocs que s’utilitzen per curar fòbies o per realitzar entrenaments militars; és a dir, les funcionalitats són il·limitades.
A tall d’exemple ens parlen de l’Age of empires: on els alumnes poden aprendre història, estratègia i administració de recursos. O bé del League of Legends, on el treball en equip és la clau de l’èxit.
Seguit d’això, diferents professors i alumnes de l’institut ens fan la seva intervenció i ens mostren el seu punt de vista:
Ana Albalate parla de la investigació interactiva. Dos dels seus alumnes han creat un videojoc per al seu treball de recerca barrejant art, història i tecnologia, i ens expliquen que per a ells els videojocs són un art tecnològic (de fet, al museu d’art de Nova York ja hi figuren alguns títols com a obra d’art). Per al seu projecte han representat en 3D el seu institut, a mode de mapa, i remarquen que l’evolució en el sector ha estat molt ràpida, ja que en poc més de dues dècades hem passat dels 8 bits a la realitat virtual. També però, arriba un punt de recés: la llei del rendiment decreixent, aquella que ens diu que cada vegada és més difícil notar les millores gràfiques.
Així doncs, aquests alumnes busquen aquella idea revolucionaria que ens manca a l’hora d’unir l’educació i els videojocs. Partint de la base que treballen en un medi flexible i sense límits ens alliçonen dient que un videojoc és allò que l’autor vol que sigui (per exemple el famós Minecraft, que pot ser un joc de construcció, o bé de supervivència. O també en el GTA5, on jugues amb el personatge, i en els títols de The Legend of Zelda, on ets el personatge). S’ha de tenir en compte que no tots els videojocs tenen el mateix nivell d’immersió, és a dir, que tenen objectius diferents, i que aquells detalls més petits són els que marquen tendència (coma The Last of Us).
David Montejano ens parla sobre el seu treball: la meva feina és un joc, un joc molt serios. Apunta que la motivació és sempre la clau. Ell va decidir introduir els videojocs a la seva assignatura, on es va veure rebutjat per alguns pares dels seus alumnes: a l’escola no s’hi va a jugar al Minecraft. En canvi entre els alumnes es va crear molta expectació. Ell ha estat buscant l’equilibri entre els videojocs i les assignatures, per exemple per a la classe d’història va construïr la Roma antiga amb blocs del Minecraft. Això ho va veure fer al seu fill, i és una de les seves pràctiques habituals. També ens comenta que hi ha estudis que demostren que vàries hores de joc a la setmana estimulen certes parts del cervell.
Lluís Ignasi Bonastre ens introdueix el concepte de la gamificació: apropar els jocs a la vida quotidiana pot suposar moltes millores. Segons ell, aprendre jugar ja forma part de la funció d’un videojoc.
Els nens fins als quatre anys no es socialitzen, és a dir, van a la seva bola, tret que necessitin la pilota que té l’altre nen, sinó, no hi jugaran. Tanmateix, en una aula no tots els alumnes tenen el mateix rendiment, per això vol fomentar els estudis per saber quin és el nivell de fatiga de cada alumne o quin és el tamany de la lletra més apropiat, per exemple. Aleshores, amb aquesta informació podem fomentar la igualtat dins la diversitat de l’aula.
Roger Soler és un arquitecte que fa classes de matemàtiques. Al seu projecte busca treballar la geometria amb alumnes de tercer d’ESO. Ens explica que els videojocs són geometria, i que el salt més gran es va fer quan l’univers dels jocs va saltar als 3 eixos: la jugabilitat en l’espai. Ell el que fa és encomanar als alumnes aquesta visió: construeixen ninots de paper a partir de formes geomètriques simples, al·legant que l’únic limit que tenen és la seva pròpia imaginació.
#gallery-0-4 { margin: auto; } #gallery-0-4 .gallery-item { float: left; margin-top: 10px; text-align: center; width: 33%; } #gallery-0-4 img { border: 2px solid #cfcfcf; } #gallery-0-4 .gallery-caption { margin-left: 0; } /* see gallery_shortcode() in wp-includes/media.php */
Educació i videojocs: present i futur del gaming a les aules En aquesta primera edició del Barcelona Games World hem tingut l'oportunitat d’assistir a moltes conferències que abracen un ventall molt ampli de diversitat tecnològica.
