Treball d’investigació: L’art com a base del projecte curricular
Treball realitzat pel Daniel Muñido, l’Angel Sanchez i la Claudia Xiberta.
La nostra investigació tenia per objectiu investigar i conèixer els beneficis que pot aportar als infants un currículum basat en l'art a l'etapa de l'educació primària. La recerca s'ha portat a terme a partir d'una metodologia qualitativa orientada a la comprensió i a la interpretació de la realitat a dues escoles de Barcelona: l'escola Sagarra i l'escola Miquel Bleach.
Per començar vam crear una hipòtesi:
- Gairebé en la major part dels alumnes, l'art influeix de manera positiva en el seu desenvolupament.
- Les escoles que han tingut un canvi en el seu projecte educatiu han experimentat una millora en els resultats educatius i socials dels infants.
- Els projectes que es realitzen a les escoles permeten als infants treballar totes les àrees del currículum, encara que han d'estar ben enfocades i cal una formació prèvia i molta comunicació del professorat.
MARC TEÒRIC
3.1. La contribució de les arts en la vida dels infants.
Per elaborar el marc teoric d’aquesta investigació, hem agafat com referent un article escrit per Kaori Iwai anomenat “La contribució de la educació artística en la vida dels nens”. En aquest article es parla dels tres tipus de desenvolupament que es potencien a partir de metodologies o programes basats en l’art. Ens mostren dades, és a dir, projectes que s’han realitzat arran del món, i on s’han confirmat els canvis produits.
- Desenvolupament estètic
Dins d’aquest article podem apreciar com segons un estudi realitzat a diverses llar d’infants d’ Israel i EEUU una bona introduccó de l’educació artística als programes d’estudis millora el desenvolupament estètic dels alumnes. A més, a Chile es va instaurar un programa d’arts plàstiques encaminat a donar elements d’apreciació i d’expressió artística, que a més de fer desenvolupar la seva capacitat d’expressió i de creació, els va donar eines per comprendre el valor de l’art universal i deu seu propi país.
- Desenvolupament socioemocional
Les activitats artístiques afavoreixen també en els nens un coneixement més cabal de si mateixos, confiança en les seves capacitats, una millorar acceptació d’ells mateixos i de la resta de companys, i un major nivell d’autonomia. El programa “Different Ways of Knowing” realitzat a Los Ángeles, tenia com a objectiu millorar el rendiment escolar dels infants vulnerables, integrant les arts plàstiques i del espectacle amb els estudis socials i altres assignatures. Quan rebien formació interdisciplinaria a través de les arts, els alumnes mostraven més interès, motivació i entusiasme per aprendre.
- Desenvolupament cognoscitiu
Segons aquest article, els alumnes han obtingut una millora en la seva capacitat de raonament espacial, el desenvolupament de la creativitat, i en la memòria, posant-nos un clar exemple amb una prova realitzada a un grup de nens que va estudiar 25 paraules del vocabulari escoltant la música acuática de Haendel i un altre grup que no ho va fer, i els resultats van mostrar que les notes eren més elevades que les del segon grup.Per acabar, l’article parla d’una millora en el rendiment escolar dels infants, ja que per exemple, per aprendre anglès, els nens utilitzaven activitats teatrals, ja que tenen una motivació.
3. 2. A la pràctica; les Magnet schools dels Estats Units
La matrícula per a l'escolarització pública als Estats Units funciona com a Espanya, és a dir, la majoria de famílies porten els nens a escoles properes al seu lloc de residència perquè la proximitat és una de les raons per les quals tenen punts a l'hora que els toqui un centre o un altre. Això pot crear nuclis escolars amb poca diversitat i molta segregació. Com a conseqüència i en protesta a les escoles racialment segregades de l'època, als anys 60 van sorgir les escoles magnet com a opcions alternatives a l'educació tradicional de les escoles públiques dels Estats Units.Aquest nou tipus d'escola era una eina per a afavorir la des-segregació acadèmica (o la segregació negativa) i per a atraure estudiants de diferents zones escolars a unes escoles que per diferents raons eren vistes menys atractives per les famílies. Per aconseguir fer aquest canvi en les escoles estigmatitzades les escoles magnet van aportar dues novetats: per una banda, tot i que eren escoles públiques es podien matricular alumnes de diferents districtes, i per una altra banda proporcionaven un entorn o experiència diferent -ser especialitzades en una matèria-, cosa que feia més atractiu el seu projecte de centre, millorava la imatge de l'escola i així atreia estudiants i famílies. En fomentar la inscripció en lloc d'obligar a inscriure's, l'esperança era que les famílies voluntàriament anessin des-segregant els seus fills tenint en compte més raons a part de la proximitat del centre.El projecte va ser un èxit però actualment el propòsit pel qual es van crear (augmentar la diversitat de les escoles) ha estat reemplaçat en algunes escoles pel d'assolir un nivell acadèmic per sobre de la mitjana i per tant ha guanyat crítics d'aquest sistema que deixa fora a nens a qui aquesta forma de treballar els ajudaria especialment i acceptant a altres amb bones qualificacions.En qualsevol cas, el paper actual de les escoles magnet continua sent promoure l'oportunitat acadèmica i l'excel·lència més enllà del que s'ofereix a les escoles públiques comuns.A Catalunya, tant el projecte Tàndem com el Magnet estan inspirats en aquestes primeres escoles magnet dels Estats Units. La diferència entre les nostres escoles i les primeres escoles magnet és que a les nostres ja hi ha diversitat però es veu de forma negativa, estigmatitzada; a través d'aquests projectes es pretén, justament, fer-les atractives i desestigmatitzar-les.
El programa Escoles Tàndem es va iniciar a Catalunya el curs 2011-2012. En aquest programa vinculen algunes escoles amb institucions de referència per així, amb l'ajuda dels experts, començar a vertebrar el currículum del centre entorn d'una matèria on seran "especialistes". Les escoles escollides són escoles que per diferents raons han estat estigmatitzades i necessiten canviar la forma en què són vistes per les famílies dels barris, estabilitzar la matrícula, etc.Aquest vincle de partenariat entre l'escola i la institució de referència s'estableix durant 3 anys i és possible gràcies al finançament de la Fundació Catalunya-La Pedrera i la col·laboració del Departament d'Ensenyament. Nosaltres ens hem centrat només en aquells centres educatius que han utilitzat l'art com a matèria transversal per a treballar el currículum però aquesta matèria transversal canvia depenent de la institució amb qui s'ajunti el centre (per exemple l'Escola Mare de Déu de Montserrat està vinculada amb l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i per tant el currículum serà treballat a través de les ciències i no de les arts com és el cas de l'escola Miquel Bleach -escola que hem visitat-).
Programa Magnet a Catalunya
El programa Magnet, igual que el Tàndem, crea una aliança entre institucions culturals de referència en un camp de coneixement específic (ciència, tecnologia, art, etc.) i centres educatius que per diferents raons no són atractius per a les famílies. Aquestes institucions acompanyen a les escoles en el desenvolupament d'un nou projecte educatiu innovador, vertebralitzat al voltant d'una matèria i que donarà una empenta a la imatge d'aquestes escoles estigmatitzades per a què siguin més atractives per a les famílies i acabar amb la segregació negativa. Darrere d'aquest programa trobem la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.
4. ESCOLES QUE TREBALLEN AMB AQUESTS PROJECTES
Punts forts d'un projecte educatiu amb l'art com eix transversal
A partir de la nostra visita a les escoles esmentades, hem pogut observar i justificar les aportacions fetes al marc teòric.
El primer que ens agradaria comentar és que generalment les escoles que signen qualsevol tipus de conveni amb un projecte innovador com aquest són escoles que tenen necessitat de fer un canvi de rumb, ja que potser conviuen amb una etiqueta marcada per la societat, i com a conseqüència d'això tenen molt pocs alumnes.
En el cas de l'escola Miquel Bleach, era una escola on sempre hi havia hagut un gran nombre d'alumnes d'ètnia gitana local. Quan van començar a arribar immigrants els gitanos van marxar de l'escola, aquesta va quedar etiquetada com "l'escola dels de fora" i per això molts pares van començar a evitar matricular els seus fills allà, tot i ser una escola cèntrica i molt ben situada a prop de Sants. Gràcies al projecte Tàndem que els va vincular amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya l'escola ha pogut agafar una mica de fama, i entre altres coses han pogut pujar i estabilitzar la matrícula d'aquesta escola. En escoles on hi ha molta immigració i una matrícula viva és important el fet d'estabilitzar-la perquè això dóna una continuïtat a l'alumnat que en un passat no tenien. Abans eren uns quinze alumnes per classe i com a conseqüència rebien nous alumnes durant tot l'any. Ara, a part de tenir 25 alumnes per classe han arribat a un acord amb el departament d'educació per a que en el cas que algun alumne marxi els deixin ser menys de 25 i no afegir alumnes a mitjans de curs.
En el cas de l'escola Josep Maria de Sagarra, el Magnet va arribar per donar una empenta a l'escola, ja que no era atractiva pels pares i pels mateixos professors. En realitat en aquesta escola ja treballaven per projectes i de manera no gaire tradicional però des que van obrir una altra escola al carrer paral·lel a aquesta no saben per què la Segarra es va estigmatitzar. Amb el Magnet, ell MACBA va assessorar i formar l'equip docent amb l'ajuda d'especialistes sobre art, va donar una empenta per a renovar algunes coses de l'escola, com per exemple crear un taller on els nens poden anar a buscar el que necessitin quan vulguin (abans la plàstica es feia a les aules i no tenien taller) i el fet de juntar-se amb el MACBA, els hi ha donat més renom i prestigi; els han fet un bon màrqueting.
Els projectes que generalment es realitzen en aquestes escoles són escollits pels infants, és a dir, parteixen del seu interès, fet que incrementa la seva motivació. Per exemple, a l'escola Sagarra els professors van veure que hi havia molts nens que utilitzaven el patinet i van fer un projecte on van dissenyar aparcament per aquests vehicles al pati, invitant a estudiants de l'escola EINA per a que els ensenyessin com es portava a terme el disseny, la construcció de maquetes, etc. De fet una de les novetats que ha aportat aquesta relació entre institució de referència i escola és que els han ajudat a desenvolupar la interdisciplinarietat i els ha obert les portes al món de l'art; l'art no és només dibuix i pintura: és cinema, fotografia, performance, escultura, etc. L'art no és només història sinó també present: els nens coneixen i molts cops tenen l'oportunitat de treballar amb artistes vius, no només artistes famosos ja morts.
A l'escola Miquel Bleach, a final de cada curs, els docents passen una llista amb possibles temàtiques, i els alumnes escullen la que volen treballar el curs vinent. Creiem que és una bona manera de què els infants se sentin partícips en el projecte, i a més, durant l'estiu, generalment els alumnes s'interessen per aquest projecte, fan recerca d'informació, veuen notícies relacionades amb la temàtica, etc. A vegades hi ha alumnes a qui la temàtica escollida no els agrada gaire però sempre acaben establint un vincle amb alguna experiència viscuda i acaben motivant-se per treballar. També la programació dels professors va canviant, ja que potser tenen una cosa programada però segons com avancen les activitats han de fer canvis. Per treballar així s'ha d'estar obert i saber adaptar-se a cada moment.
Un altre punt fort és que gràcies a aquests treballs per projectes es pot potenciar l'autonomia dels alumnes, cosa que en el futur els ajudarà a resoldre diferents situacions que es puguin trobar. Els nens tenen més llibertat per agafar materials, per expressar el que senten, el que veuen, toquen i el docent no fica cap inconvenient, sinó que aprofita aquests interessos per plantejar possibles activitats als projectes.
L'intercanvi d'informació entre els mateixos alumnes també és una font de riquesa per l'aprenentatge, així doncs dos grups poden treballar un mateix tema, però segur que a l'hora d'exposar, els dos grups aprendran coses noves els uns dels altres, podent afegir informació o demanar ajudar i opinió als altres grups.
Tot i que les dues escoles treballen per projectes i l'art té un punt important a l'educació dels infants creiem just dir que tant en l'una com en l'altre tenen unes hores a la setmana reservades per treballar "de manera tradicional" el currículum. A la Sagarra reserven la primera franja del dia i normalment treballen matemàtiques o temes que siguin més difícils d'encaixar en un treball per projectes o artístic; al Miquel Bleach ho fan al revés, utilitzen unes franges al dia per a treballar el projecte artístic i en aquestes franges sempre hi ha dos mestres a classe.
Per últim un altre punt fort que han trobat en aquest tipus de treball és que tenen més comunicació amb el món extern a l'escola. L'art és expressió; de tot se'n pot fer art i tot es pot veure amb una mirada artística. Les escoles s'han obert més als barris i a les famílies fent-los participar més en les seves activitats i fins i tot obrint creant una revista (Miquel Bleach - Creixem amb l'art) i blocs a internet on es pot llegir sobre les seves experiències i activitats. En l'escola Segarra tenen, a més del programa Magnet, un espai C: hi ha dos artistes que tenen el taller a l'escola i treballen allà. Els nens poden visitar a l'artista mentre treballen i observar, fer preguntes, ajudar-los o demanar-los ajuda, etc.
Punts febles d’aquest tipus d’ensenyament
Tot i com hem explicat a dalt l'escola Miquel Bleach ha arribat a un acord amb el departament d'educació, a la Sagarra la matricula està oberta durant tot el curs, és a dir, hi ha alumnes que a mitjans de curs canvien d'escola o alumnes nouvinguts que s'incorporen a mitjans de curs. Això també es veu reflectit a les proves de competències bàsiques; quan un alumne nouvingut les realitza -sense haver treballat gaire a l'escola- té un resultant dolent i com l'escola té una ràtio petita, fa que el resultat baixi considerablement.
Un altre punt feble d'aquest tipus d'ensenyament és el fet que molts pares al començament tenen dubtes, no es refien que els seus fills puguin assolir les competències bàsiques mitjançant aquest sistema de projectes. D'aquesta manera és cosa de les escoles fer saber als pares què i com es treballarà durant el curs mitjançant els projectes. Aquesta problemàtica no és molt important, ja que l'únic que pot provocar és que els pares no matriculin als seus fills i, per tant, si ho veiem de manera positiva, sabem que les famílies que hi són en aquestes escoles creuen i donen suport a aquesta manera de treballar i entendre l'educació.
Un altre punt a tenir en compte, és que no tots els mestres poden treballar així avui dia ja que molts estan acostumats a treballar d'una manera i no es veuen capaços. Els mestres amb més experiència els ajuden i formen en tot el que poden, però és més difícil que els mestres formin altres mestres a que els formin els especialistes dels museus i els especialistes només formen durant 3 anys (tot i que la relació entre museu i escola segueix sent molt propera un cop finalitzat aquest període).
Com a mestre també et pots trobar que només acabis treballant per inspiració i pel que els alumnes tenen interès i acabis el curs acadèmic sense acabar els continguts mínims del currículum. Per això cada any es fixen en el que han anat treballant i ho apunten per a que l'any vinent els mestres puguin veure què ha quedat pendent en aquell grup classe.
Una dificultat pràctica és voler o haver de treballar un tema i no tenir i la inspiració o coneixement necessari per treballar-lo. En aquests casos l'escola sempre pot demanar ajuda al museu (per exemple, si volen treballar els fluids del cos poden preguntar al seu formador del museu per artistes que hagin tractat el tema).
Anàlisi d’alguns projectes o activitats treballats a les escoles Miquel Bleach i Segarra
En aquest apartat volem comentar alguns projectes que ens van explicar a les escoles visitades, amb la finalitat d’analitzar quins beneficis o que poden treballar els infants.
És un espai de l’escola Segarra, en el qual l’escola ofereix un taller a dos artistes, que són enviat per l’ajuntament de Barcelona, en el qual, a canvi de l’espai, ells dediquen unes hores a resoldre dubtes d’infants, rebre visites mentre treballen i ajudar als alumnes quan ho demanin. En aquest curs, l’escola ha demanat dos ceramistes, i molts infants quan treballen escultures, van allà a treballar amb ells. Creiem que és una oportunitat per als infants, ja que no sempre poden tenir gent que treballi amb l’art de manera tan pròxima, i a més que puguin rebre ajuda. Creiem que amb aquest espai, els alumnes es poden sentir més motivats, a més de que l’escola ofereix més qualitat en el seu ensenyament.
És un altre espai de l’escola Segarra, que va ser creat durant el curs passat, ja que els mestres es van adonar que la major part dels infants anaven a l’escola amb patinet, o molts pares a la recollida venien amb els patinets dels seus fills. Per tant, el col·legi va crear un parking de patinets. A partir d’aquest procés artístic que implica el disseny i la elaboració, els infants poden treballar altres àrees, com per exemple les matemàtiques, per exemple, calculant l’espai que necessiten, quants patinets cabrien, l’àrea i el perímetre. A més, els mestres també els feien elaborar una noticia de diari, explicant el procés de construcció. Aquesta activitat ens va semblar molt interessant. ja que a més de la seva originalitat, parteix d’un punt d’interès dels infants, per tant, estaran més motivats per la tasca, ja que el patinet, és un element proper a ells.
A l’escola Miquel Bleach, que com ja hem esmentat anteriorment, té un acord de col·laboració amb el MNAC, aquest curs han començat a treballar amb aquesta metodologia, que nosaltres mateixos vam puguer pràcticar durant la visita al MNAC. Els infants tenen dedicades 10 hores trimestrals per treballar amb aquesta metodologia, i els professors han escollit unes 3-4 obres per cicle per fer-ho.A més a l’entrada de l’escola, cada mes col·loquen un quadre i deixen un suro amb diversos post-it. Els infants de manera lliure, escriuen que creuen que passa a la imatge i com la titularien ells. També és una activitat en la que poden participar les famílies que van a l’escola o mestres.És una metodologia en la qual els nens potencien la seva imaginació, es poden expressar de manera lliure, sense tenir por, ja que la seva opinió és igual de bona que la opinió de la resta de companys.
Després d'haver visitat les escoles, haver vist les classes i haver parlat amb les caps d'estudis d'ambdues, podem dir que les nostres hipòtesis eren correctes. Tant en una com en l'altre consideren que treballar a través de l'art els ha fet créixer i obrir la ment.
Els mestres en primer lloc mostraven una mica de rebuig davant la incertesa de com seria treballar amb l'art, es preguntaven si entendrien o tindrien suficient coneixement d'art per a treballar utilitzant-lo com a base curricular... però a mesura que van anar endinsant-se al món de l'art van veure que és llenguatge molt proper als infants, molt natural i sobretot que és una gran eina per a la diversitat. Una de les premisses de l'art (especialment de l'abstracte i del contemporani) és que l'espectador forma part de l'obra; qualsevol mirada cap a l'obra és correcte i en el cas de ser els creadors, qualsevol tipus d'obra que vulguis crear serà correcta si saps justificar-la. Així tots els nens poden donar la seva opinió i totes les opinions són correctes. Aquest canvi de mentalitat va fer que l'ambient a les escoles fos més flexible, respectuós; ha creat un ambient de sensibilitat no només física (l'art es treballa a través dels sentits) sinó també emocional. Poder tractar temes emocionals, -l'educació emocional- va molt lligat a l'educació amb l'art.
La feina dels mestres també ha canviat, ja que mentre abans la feina consistia a portar-se llibretes per corregir i preparar-se una mica la classe de l'endemà, ara la feina és estar al dia, estar atent d'allò que pots utilitzar per tractar diferents temes, agafar idees, pensar com presentaràs el projecte als alumnes i com adaptar-lo també a les seves aportacions i il·lusions.
Un fet que ens va cridar l'atenció és que, tot i que tothom pot treballar a aquestes escoles, tenen unes places específiques per especialistes en art i unes específiques per especialistes en "educació globalitzada"; això són perfils que crees tu mateix escollint continuar formant-te en un àmbit o en un altre i a la universitat sembla que només t'hagis de fixar en aquelles mencions que "et donaran punts a les oposicions". A principi de curs es realitzen jornades de formació als mestres de com es treballa per projectes i com utilitzar l'art, però si durant el curs hi ha dubtes sobre com encaminar un tema per a que faci referencia a l'art, per exemple, els especialistes en art ajuden.
Quant als programes Tàndem i Magnet, hem pensat una proposta de millora que creiem facilitaria molt el treball a l'escola un cop acabat el període de partenariat. La institució que acompanya en el procés hauria de veure el currículum escolar i fixant-se en els continguts i competències hauria de fer un document recopilatori d'artistes que treballen aquests temes per a que els mestres tinguessin aquesta guia com a referència per a treballar cada contingut o tema a través dels autors indicats. És clar que sempre podrien demanar ajuda al museu, com fan actualment, trobar nous artistes ells mateixos, etc. i fins i tot aquesta guia s'hauria d'anar actualitzant cada X anys per a no treballar sempre amb els mateixos materials i processos, però el fet de tenir una llista d'artistes amb els seus temes relacionats facilitaria molt la tasca dels professors, sobretot dels nous que encara no estan acostumats a treballar així i no han sigut formats per les institucions (ja que a les escoles públiques hi ha bastant moviment de treballadors i la formació dura només tres anys). Per ara les escoles encara no estan preparades per crear tots els projectes a partir de les idees dels alumnes i el que fan és anar utilitzant els projectes que han vist que han funcionat altres anys; això està bé però creiem que la nostra proposta facilitaria també poder crear projectes nous.
http://escolestandem.cat/el-projecte
http://www.macba.cat/es/programas-colaboracion
http://www.fbofill.cat/magnet-aliances-lexit-educatiu
