Com a futurs mestres ens enfrontem al repte de vertebrar el canvi en l’educació. Un canvi que es del tot necessari en matèries com la plàstica on la majoria dels professors limiten en excés la creativitat dels infants. Per posar un exemple, si en menys de 5 minuts ens deixessin dibuixar una casa segurament totes serien molt semblants. Estas pensant en un quadrat amb un triangle a sobre a mode de taulada? Per què passa això? Tots tenim el mateix concepte de casa al cap? Molt possiblement un dels nostres professors ens va dibuixar una casa a la pissarra i ens va dir: “AIXÒ, és un casa”. I, així, reproduïm una vegada i un altre, generació rere generació, el mateix model de casa.
A llenguatge visual i plàstic estem enfocant les classes per explotar al màxim la nostra creativitat. Treballar amb pocs elements per intentar extreure la major informació possible. Així doncs, la primera activitat va consistir en, a partir d’una selecció limitada d’objectes, pensar en un concepte (alegria, puresa, felicitat, tristesa…) que es pogués definir amb un màxim de dos d’aquests elements. Un cop escollit el concepte dipositàvem els objectes dintre d’una bossa de plàstic transparent i, un per un, anàvem mostrant-los per intentar endevinar-los entre tota la classe. En acabat, vam exposar-los al passadís de la facultat.
L’altra activitat va consistir a dibuixar una composició de natura morta en uns pocs minuts. Únicament amb l’ajuda dels colors primaris (el blanc i el negre també) i uns pocs pinzells intentar captar les formes, llums i colors de la nostra composició. Van sortir obres molt interessants tenint en compte el poc temps del qual disposàvem.
Finalment, la darrera sessió, vam fer un dibuix sobre un marc que consistia en pintar el vidre amb un producte blanquinós i, un cop assecat, realitzar la nostra obra. Perquè totes les creacions fossin del tot homogènies vam decidir que l’eix vertebrador serien les figures geomètriques. Podíem utilitzar el que volguéssim per dibuixar les nostres geometries; els pinzells, els dits, el paper, els escuradents, etc. així van aparèixer composicions molt inspirades.