#cor vivaldi

[joaquimblog]

LICEU 2025-2026: WERTHER (POLENZANI-HASAN-DAZA-BONILLA;LOY-NÁNÁSI)

Matthew Polenzani i Elmina Hasan a Werther, Gran Teatre del Liceu. Producció Christof Loy. Fotografia de Sergi Panizo, gentilesa del departament de premsa del GTL És ben curiós com un cantant, un únic cantant, pugui fer canviar tota una producció i això és el que m’ha semblat el Werther del segon repartiment. En conjunt un bon Werther i malgrat les coincidències amb el primer, tota la…

View On WordPress

[joaquimblog]

LICEU 2025-2026: WERTHER (ANDUAGA-STANEK-OLLER-ESPARZA;LOY-NÁNÁSI)

Werther Producció de Christof Loy segon acte. Kristina Stanek (Charlotte) i Xabier Anduaga (Werther) Gran Teatre del Liceu. Fotografia de Sergi Panizo, gentilesa del departament de premsa. Werther és l’òpera que més m’agrada de Jules Massenet, la primera que vaig veure del compositor francès l’any 1978 amb un gloriós Alfredo Kraus que em va marcar per sempre més i em va fer estimar aquesta òpera,…

View On WordPress

[joaquimblog]

COR VIVALDI: DEL MOTET A LA SARDANA

Cor Vivaldi. Sala Domènech i Montaner (Recinte Modernista Sant Pau) diumenge 15 de març de 2026. Fotografia IFL No havia tornat a assistir a un concert de Cor Vivaldi d’ençà que el mestre Òscar Boada es va jubilar. Us seré sincer, malgrat que els projectes ben consolidats com ho és aquesta formació, persisteixen malgrat que la seva ànima fundacional marxi, era tanta la personalitat del mestre…

View On WordPress

[joaquimblog]

LICEU 2022/2023: LA 3a de MAHLER

Diumenge 2 d’abril de 20w3. Gran Teatre del Liceu, 3a simfonia de Mahler. Fotografia IFL L’orgull d’escoltar una orquestra de qualitat al Liceu i que aquesta sigui l’orquestra de la casa, és immens, perquè hem passat per una travessa llarga plena d’entrebancs, dubtes, crítiques justes i injustes i el permanent descrèdit que alguns i algunes en el teatre i a les xarxes han volgut tacar aquesta…

View On WordPress

[joaquimblog]

LICEU 200-2023: ALEXINA B. DE RAQUEL GARCÍA-TOMÁS i IRÈNE GAYRAUD (VINYES-CURTIS, AMO, COPONS, SABATA, ESTEVE;MARTÍNEZ-IZQUIERDO, PAZOS)

LIdia Vinyes-Curtis (Alexina B.) i Alicia Amo (Sara) Foto de Toni Bofill gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu No recordo exactament, quantes estrenes mundials he vist al Liceu des de l’any 1975 que el sovintejo. Quasi totes les he oblidades i la majoria de les que recordo no és precisament pel gran record que m’han deixat, més aviat al contrari. Ens han acostumat a no…

View On WordPress

[joaquimblog]

COR VIVALDI, ALEXANDRE AMORÓS, GERARD LÓPEZ BOADA: DEBUSSY-GUINOVART-LÓPEZ BOADA

Cor Vivaldi. Conservatori derl Gran Teatre del Liceu, dissabte 18 de juny de 2022. Foto IFL El darrer concert de la temporada 21/22 del Cor Vivaldi al Conservatori de Música del Liceu va reunir al voltant de l’emblemàtic cor de l’escola IPSI de Barcelona, al joveníssim violinista Alexandre Amorós Korotkov i el pianista i compositor Gerard López Boada, que sota la direcció mestre Òscar Boada varen…

View On WordPress

[joaquimblog]

COR VIVALDI, L'ESPERAT RETORN

COR VIVALDI, L’ESPERAT RETORN

Ençà el 19 de febrer de 2020 que es va quedar sense possibilitat de mostrar el vigorós i sempre estimulant projecte artístic i educatiu, no en sabíem gairebé res del Cor Vivaldi. Òbviament continuaven treballant de valent tot i les greus dificultats afegides a les que sempre tenen per mantenir l’excel·lència que el caracteritza, però els que habitualment el seguim amb devota fruïció també ens…

View On WordPress

[joaquimblog]

Cor Vivaldi, Lisa Campos i Núria Prats Conservatori del Liceu 20 d egener de 2018. Fotografia IFL

Lisa Campos-Cor Vivaldi 20 de gener de 2018 Conservatori del Liceu Fotografia IFL

Núria Prats-Cor Vivaldi 20 de gener de 2018 Conservatori del Liceu. Fotografia IFL

Cor Vivaldi Conservatori del Liceu 20 d egener de 2018. Fotografia IFL

No vaig poder assistir al concert de tardor del Cor Vivaldi i finalment no hi va poder haver la tradicional crònica que de fa anys no deixa de ser un clàssic a IFL, però sortosament en aquesta ocasió i amb dies obres absolutament desconegudes per a mi, el discret Stabat Mater del compositor bohemi Jan Křtitel Vaňhal i les bellíssimes Vesperae pro festo Sancti Innocenti de Johann MIchael Hyadn, el germà petit del gran Franz Joseph.

Dues obres quasi coetànies però estèticament allunyades una de l’altra. La de Vaňhal encara ancorada en un barroc tardà mentre que la de Haydn jr, ja amb la mirada posada en el període clàssic, prenent una consistent volada que de no ser per la fama merescudíssima del seu germà gran, de ben segur avui seria més considerada i coneguda.

En les dues obres el Cor Vivaldi va està acompanyat per la Vivaldi Camerata,  una formació instrumental formada per a un quartet de corda (2 violins, viola i violoncel) i dues trompes, amb l’acompanyament a l’orgue d’Arnau Farré, habitual i imprescindible en la immensa majoria dels concerts vivaldians. I també en les dues obres són importants les intervencions solistes, sobretot en el Stabat Mater i per aquesta obra el mestre Òscar Boada va triar a dues de les principals veus del cor: la soprano Lisa Campos i la mezzo Núria Prats per fer front a les 7 àries i al duet amb cor, de les 12 parts que formen aquesta obra. Va fer bé perquè elles dues van saber defensar amb molta seguretat el compromís, tot i l’exigència en el cant ornamentat i la coloratura, que requereix l’obra i que no és gaire habitual en el repertori i l’estil que sovinteja el Cor Vivaldi. En aquest sentit la tasca de Pilar Paredes, professora de cant del cor, va ser especialment meritòria, perquè si bé en alguns passatges va faltar aquella destresa habitual en les cantants adultes, la solvència i la correcció estilística hi eren, sobretot en Lisa Campos, ja coneguda solista de la casa i a qui l’obra de Vaňhal reserva la major exigència, més que no pas la part per a mezzo o contralt, ben projectada per Prats però sense l’ocasió de brillar tant com la seva companya.

L’obra no és gran cosa, certament, però com va dir el mestre Boada abans de començar, en les delicioses xerrades didàctiques que tant s’agraeixen per crear un clima d’atenció preconcert, s’escolta amb interès perquè és agradable melòdicament i formalment impecable.

La interpretació va ser una mica irregular, sobretot perquè la formació instrumental no va estar a l’alçada de la coral. Semblava talment que estàvem en dos móns diferents d’exigència i de resultats. Si bé és cert que el Vivaldi sempre està a un nivell alt, en aquesta obra vaig notar una manca de’equilibri entre les potents sopranos (poderosos i segurs aguts) i les mezzos i contralts, més apagades, tot i que sempre correctes.

L’obra em va semblar poc adequada per incloure-la en un concert del cor, ja que en realitat aquest només té 5 intervencions de les 12 i la resta recau, com ja he dit en les solistes, i malgrat la solvència en les resultats d’aquestes, crec que l’evident esforç no va lluir com calia, per les característiques de l’obra i per la distància que separava la interpretació coral de la instrumental

La segona part va suposar un canvi radical. En primer lloc perquè l’obra de Haydn jr em va semblar molt millor que la de Vaňhal, però també perquè tot el protagonisme, malgrat les parts solistes aquí interpretades a la manera vivaldiana, és a dir amb la intervenció estimulant de moltes de les integrants (en aquesta ocasió no hi havia representants masculins), són pel cor. L’obra semblava molt més preparada i cohesionada que l’Stabat Mater de la primera part, i fins i tot la formació orquestral va sonar més conjuntada, afinada i cohesionada amb el cor.

Tota una descoberta aquestes vespres que gràcies al mestre Boada i la sempre estimulant programació que proposa la temporada de les quatres estacions vivaldianes (concerts de tardor. hivern, primavera i estiu), sempre farcides d’obres estimulants i de resultats, com aquest cas brillants.

La propera ocasió serà el 21 d’abril amb obres de Brahms Schumann, Anton Bruckner i Felix Mendelssohn, sota la direcció del mestre Salvador Mas, i el d’0estiu serà el 30 de juny amb la interpretació de la fabulosa Petite Messe Solennelle de Rossini. Ambdós concerts, com tots els que d’aquesta temporada, en la millor sala acústica de la ciutat, la del Conservatori del Liceu. No hi falteu perquè el nivell i l’interès que ofereixen res tenen a veure amb el adotzenament de l’activitat musical de la ciutat.

Us deixo escoltar el Memento de les Vesperae pro festo Sancti Innocenti, tal i com va ser interpretat pel Cor Vivaldi en el concert d’ahir

[audio https://ximo.files.wordpress.com/2018/01/memento-jm-haydn.mp3]

L’àudio és gentilesa del Cor Vivaldi que pagant una quantitat simbòlica te l’envien a casa  porques hores després d’haver acabat el concert, en una iniciativa magnífica.

  CONCERT D’HIVERN DEL COR VIVALDI 2017/2018: Jan Křtitel Vaňhal i Johann Michael Haydn No vaig poder assistir al concert de tardor del Cor Vivaldi i finalment no hi va poder haver la tradicional crònica que de fa anys no deixa de ser un clàssic a IFL, però sortosament en aquesta ocasió i amb dies obres absolutament desconegudes per a mi, el discret…