Com a bon romàntic, Edmund Blair Leighton es va passar la vida enyorant un passat de cavallers honorables i dames de daurats i llargs cabells. Les seves obres recreen el medievalisme acèrrim dels prerafaelites de moment, a més de desprendre dolçor i sovint, un afecte entre els personatges que excedeix més enllà de el quadre per tocar a l'espectador.
L'escena representada en aquesta obra ens parla de la investidura o "el reconeixement" com es coneix en aquella època. És el ritual que feien els reis per nomenar els nous cavallers durant l'edat mitjana.
El curiós ve però de mà dels personatges representats: d'una banda tenim a la jove reina que nomena cavaller a el noi. No és un rei, sinó una bella dona qui representa en aquesta obra tot el poder.
I per altra banda tenim a què va ser cavaller, agenollat a terra en actitud submisa. La dada rellevant però el trobem en el símbol o escut que porta a l'esquena: una àguila amb una lluna invertida. Aquesta lluna invertida era el símbol medieval per assenyalar al segon fill d'una família, el qual en molt rares ocasions arribava a ser nomenat cavaller. El primogènit era cavaller, el segon fill era monjo, segons l'establert.
No sabem les causes o fortunes que aquest jove va haver de travessar, però sí que sabem del cert que aquest no hauria de ser el seu lloc al món. Els rols canvien, els monjos es tornen cavallers, i les belles joves es tornen reines.
Estilísticament l'obra traspua romanticisme pels quatre costats, tant en les expressions dels protagonistes com en la vaporositat dels seus vestidures, en la temàtica arreladament medieval i en la llum que infereixen els colors de l'escena en tota l'obra.
Molts diuen que aquesta és, sens dubte, l'obra mestra d'Edmund Leighton.
‘’La Llibertat guiando al pueblo’’ és un quadre pintat per Eugène Delacroix el 1830 i conservat al Museu de Louvre de París i un dels més famosos de la història.
En aquest queadre romàntic hi apreixen els temes llibertat i reivindicació de la identitat nacional.