Els amics estaven d’excursió, per fi els havien deixat passar el dia fora de Gandia. A les 8 del matí van agafar el tren i van marxar cap a València. Havien estat 764345762454 vegades, però mai sols.El tren estava tan ple eixe dia que no van poder seure junts.
Al costat de Lidia, Marjorie i Claudia estava una senyora major, amb ulleres de sol, llavis molt rojos, un monyo molt espampolat… quan el tren va arribar a Xeraco la dona va començar a parlar amb les amigues. Li deien Clara i tenia 4 nets.
Clàudia per ser simpàtica i donar-li conversa, la dona semblava agradable, li va preguntar per l’edat dels seus nets i la resposta va ser:
- “La suma de les edats dels meus quatre nets és de 28 anys: el més gran té 4 anys més que el segon i aquest dos més que el tercer i aquest 4 més que el petit.”
Lidia, Marjorie i Clàudia es van mirar estranyades, havien escoltat el mateix?
Darrere d’elles estaven Pau i Joan, en els seients d’enfront dues xiques, una duia els cabells com Sònia del grup Sweet California, semblava que organitzava alguna cosa i li contava a l’altra:
- Enguany hem tingut molta sort, ens ajuda molt
- Li regalarem alguna cosa a final de curs?
- No estaría mal….li fem un ram de flors? Quants en som en el grup?
- “Si cada persona del grup dona tantes vegades 2 cèntims d'euros com persones hi ha en el grup. Quan contem el que s’ha arreplegat, sense comptar la meua pròpia contribució, tindré 22 euros i 44 cèntims. “
Mentres, a l’altra part del vagó, Adela, Sònia i Sara estaven al costat d’un home al que no paraven de telefonar:
- Gràcies, gràcies,.........si, síi,.....què quants? Home ja van uns quants……….aquestes edats ja no es poden dir …..siii, farem una bona festa… si home sí ja et dic quants:
“D’ací a 30 anys tindré el doble dels que tenia fa 5 anys”.
Ivan, Íker i David no van poder evitar vore les llàgrimes d’aquella xica...era extrany que plorara, però es notava que acabava de rebre una notícia que li havia fet mal… Ja coneixem a Íker… tot ho vol saber, per a ajudar… així que al vore-la tant trista i tan guapa, (era com un somni fet realitat per a ell, era una mescla de Y i M de 2n de bat) , li va preguntar que què li passava.
- El meu avi ha mort - va dir la xica entre llàgrimes
- Era molt major? - va preguntar Íker
- “La seva infància va ocupar la sisena part de la seua vida. En acabar la següent dotzena part, la barba va cobrir les seves galtes per primera vegada. Una altra setena part va passar abans de casar-se i després de 5 anys de matrimoni va néixer el seu primer fill. Per desgràcia, un cop assolits la meitat dels anys que viuria el seu pare, aquest fill va morir i, tan sols 4 anys després de la seva mort, també ha mort el meu avi”
Al baixar del tren i reunir-se una vegada ja a València es van contar el que havien escoltat, ningú era normal en aquell tren?
Però, només eixir de l’estació del Nord ho van entendre, hi havia un congrés de matemàtiques i màgia 🤩🤔😉
NOTA: Tots els personatges, situacions i noms d´aquest relat són ficticis i qualsevol semblança amb la realitat és, òbviament, pura coincidència.
